La noia que lluita per ser la més popular de l’institut, tenir el nòvio més guapo i ser admirada pels passadissos entre classe i classe. Els referents ‘hollywoodians’ que tots tenim segurament ens faran pensar en aquest prototip de personatge femení si sentim a parlar de cheerleaders.
Però oblidem-nos de les animadores amb pompons que surten a escalfar al públic abans d’un partit de bàsquet o de futbol americà. Això forma part del camp de l’entreteniment. D’altra banda, existeix el que s’anomena com a cheerleading competitiu, una pràctica esportiva que acaba d’obtenir el reconeixement com a esport per part del Comitè Olímpic Internacional (COI).
Què és el cheerleading competitiu? Es tracta d’una disciplina molt popular als EUA però que a nivell mundial compta ja amb 135 federacions nacionals i 4,5 milions d’esportistes federades. Les competicions són per equips i es basen en exercicis en els quals es barreja la gimnàstica, el ball i les acrobàcies. En aquest sentit, és una pràctica exigent on la preparació física és un factor del tot determinant.
A casa nostra, el cheerleading és un esport molt incipient però s’està començant a assentar. Ho demostra el fet que ja és una de les disciplines oficials de la Federació Catalana de Ball Esportiu. Actualment, a Catalunya hi ha quinze equips i gairebé 200 esportistes federades.
Veurem cheerleaders als Jocs Olímpics?
El reconeixement del cheerleading com a esport per part del COI té un caràcter provisional durant tres anys. En qualsevol cas, passat aquest temps s’obriria la porta a la possibilitat de veure’l en uns Jocs Olímpics en un futur més o menys llunyà. Podria entrar al catàleg per a la cita de 2024, sobretot si guanya la candidatura de Los Ángeles, que lluita amb París i Budapest per ser la seu olímpica que succeeixi a Tòquio 2020.
Si ens fixem en quins són els interessos del COI darrerament alhora de seleccionar els esports olímpics podem arriscar-nos a dir que el cheerleading té bones perspectives d’entrar al programa. Per a Tòquio 2020, el COI ha inclòs nous esports com l’escalada, el surf o l’skate amb l’objectiu d’atraure el públic jove. Les declaracions del director esportiu del COI, Kit McConnell, després de l’admissió del cheerleading van en aquest sentit: “És un esport d’una popularitat creixent i hem notat que té molt èxit entre els joves”.
Caldrà veure en els propers anys si aquest esport segueix fent passos endavant. No cal oblidar que la inclusió com a disciplina olímpica segurament generaria polèmica entre els seus detractors, que l’acusen de ser una pràctica sexista on per al públic és més important l’escassetat de l’uniforme que no pas el desenvolupament de l’actuació.
