Aquest dissabte comença l’onzena edició del campionat del món de Floorball. Ja fa 20 anys que Suècia va acollir la primera cita internacional. Ja fa 20 anys que Suècia va aixecar el seu primer títol. Entre el 1996 i el 2016 els suecs han disputat les deu finals mundialistes, amb un balanç de 8 victòries. Es van inventar l’esport a la dècada de 1960 i continuen essent els grans referents mundials d’aquesta disciplina.
Finlàndia ha estat l’únic capaç de batre la potència mundial del floorball (2008 i 2010). Els finesos, de fet, sempre han pujat al podi al mundial. 10 de 10. Han aconseguit que una estrella del tennis nacional com Jarkko Nieminen també el practiqui. L’altra gran referència del Floorball és Suïssa, que ha arribat a les semifinals en 9 de les 10 ocasions disputades. I, en un segon pla, capaços de tant en tant de complicar la vida als favorits, hi trobem Noruega o la República Txeca.
El floorball, un esport d’hoquei
Què és el floorball? Doncs una espècie d’hoquei sobre patins sense patins, o d’un hoquei sobre gel sense gel. El practiquen prop de 300.000 persones arreu del món i omple pavellons. Compta amb lligues molt competitives a Suècia i a Finlàndia. I més enllà de les terres nòrdiques, també ha agafat protagonisme en territori sud-asiàtic. A grans trets, us en podeu fer una idea primerenca aquí:
Un mundial singular
El mundial, a més, té un sistema curiós. Hi participen 16 equips dividits en quatre grups. Tots ells aspiren a classificar-se per als quarts de final. Ara bé, hi ha distincions segons el rànquing mundial. Al grup A i B, on hi ha els principals favorits, els 2 primers es classifiquen per als quarts directament. El tercer i quart classificat d’aquests grups s’enfrontaran al primer i segon classificats dels grups C i D en una ronda prèvia als quarts de final. Els tercers i quarts dels grups C i D, no cal dir-ho, queden directament eliminats.
Un mètode per obrir les portes a països poc habituats al floorball que queden enquadrats als dos “grups dolents”. Tindran opcions de classificar-se per als quarts, però simultàniament, s’estalvien les pallisses previsibles a càrrec dels conjunts nòrdics. En aquests grups trobem països com Polònia, Austràlia, Tailàndia, Estats Units o Singapur, que poden aconseguir algun triomf malgrat estar a anys llum dels equips que disputaran els títols.
Aquest 2016 el mundial es disputa a Riga. Letònia sempre s’ha quedat a les portes de les semifinals. Aprofitaran la seva condició d’amfitrions?
