Més d’una vegada s’ha fantasiejat amb què passaria si s’enfrontessin un boxejador professional amb un lluitador d’arts marcials. Fet i fet, Muhammad Ali ho va experimentar l’any 1975, quan va oferir 1 milió de dòlars a “qualsevol lluitador asiàtic” que el derrotés. Se’n va sortir, però no esperava que Antoni Inoki li plantés tanta cara. D’altres, però, no van tenir tanta sort, i un exemple és el que va passar entre l’ex campió de pes pesat de la boxa del CMB Trevor Berbick i el lluitador Norbuhiko Takada a finals de 1991 al Japó.
Berbick va ser el 1986 campió mundial de pes pesat reconegut pel Consell Mundial, títol que va perdre poc després davant de Mike Tyson. També és recordat per haver estat l’últim boxejador que es va enfrontar a Muhammad Ali, al que va derrotar en 10 assalts a Nassau, Bahames, l’11 de desembre de 1981, per decisió unànime. Per altra banda, Takada era un lluitador professional de la UWF i la UWFi, una variant de la lluita lliure que es disputava al Japó i que reivindicava els moviments reals d’aquesta especialitat davant dels salts, tombarelles i piruetes de la variant americana.
El fet és que, no se sap ben bé perquè, alguns diuen que tot buscant un suculent contracte publicitari, Berbick va acordar amb un promotor japonès enfrontar-se a Takada. Però el que havia de ser un combat més es va convertir en un infern pel jamaicà. Ja des del primer assalt Takada va començar a colpejar a les cames de Berbick, que es va començar a queixar amargament a l’àrbitre: considerava que les patades havien de ser per sobre de la cintura.
Una derrota en tota regla
Tot i això l’àrbitre no feia res per aturar la lluita ja que des del seu punt de vista tot era legal. Els comentaristes criticaven a Berbick afirmant que estava d’acord amb les normes i que tot plegat era teatre, ja que portava la cama embolicada per protegir-se contra els cops de peu. Berbick no tenia ni idea de què fer i després d’uns 10 cops va saltar fora del ring i es negà a continuar. Takada va guanyar.
Pel que sembla és molt possible que Berbick fos traït, ja que Takada i el seu soci Akira Maeda eren coneguts per les seves males arts en els negocis i possiblement no van informar degudament a Berbick de les normes de la UWFi. El combat, però, ens ensenya com tot un boxejador de classe mundial tindria problemes per vèncer a un lluitador professional en una lluita mixta en què es poden donar cops amb mans i peus a tot el cos.
