* Article d’Ulisses Ortiz, publicat originalment a Pilotaveu, el portal de referència de la Pilota Valenciana.
Els pronòstics s’han complit. Moltó s’ha fet amb el seu segon títol individual consecutiu amb una tremenda facilitat, dominant de cap a peus una final que el confirma com el rival a batre dels pròxims anys.
Els aficionats es preguntaven, abans de l’encontre, si hi hauria partida i si Sergio seria capaç de posar contra les cordes l’actual campió, com si es pregara que, almenys, el de Genovés posara un poc d’emoció amb la seua treta potent i la seua força. Sergio ha arribat a la final deixant Punxa pel camí, en una eliminatòria de poder a poder en què els dos rests es van deixar l’ànima i les mans. En canvi, Moltó ha arribat a la final com l’ha deixada: guanyant les partides amb molta solvència i precisió. Només Ian li va poder fer un joc en l’inici de la semifinal que els enfrontava, però el de Senyera, amb menys experiència que el seu contrincant, no va poder mantindre el bon ritme amb què va entrar al trinquet.
El Zurdo de Bellreguard ha acollit la final individual amb molt bon ambient i pràcticament totes les entrades venudes. Moltó ha començat al dau i no ha donat cap opció de resposta, adjudicant-se el primer joc net. Sergio ha fet gal·la de la seua treta poderosa, però Moltó ho restava tot amb tanta facilitat que deixava sense efecte cada intent del blau per fer-li mal. El campió ha treballat cada quinze de manera magistral i amb serenitat i ha fet una partida quasi perfecta.
Els jocs han anat caient del costat roig davant la desesperació d’un Sergio que també ha tingut la mala fortuna de la seua part, amb pilotes que trencaven amb el contacte amb la muralla i canviaven la seua trajectòria natural. Moltó ha desplegat tot el seu joc, raspant amb l’esquerra amb garanties quan havia de fer-ho i madurant cada quinze amb la concentració d’un gran campió. Amb només 24 anys, Moltó repeteix el títol que va aconseguir en l’edició de 2015 contra tot un mite com Waldo, 10 vegades campió de l’individual.
Al remat 25 – 5 i victòria del jove de Barxeta que va rebre el premi de la mà del President de la Federació de Pilota Valenciana, José Daniel Sanjuán, el director territorial de presidència de la Generalitat Valenciana, Francisco Molina i el coordinador de pilota valenciana de la Consellería d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Sebastià Giner, davant l’absència, una vegada més, del president de la Generalitat. Moltó es torna a proclamar campió individual de raspall, demostrant qui mana en la categoria i deixant la sensació d’una clara superioritat en l’especialitat del mà a mà.
L’entrevista a Moltó
Entrevista de F. Fort i J. Cid a Moltó de Barxeta: ‘Sóc el rival a batre però no parlaré d’hegemonia, ara vull guanyar la Lliga’
– Com vas viure la final?
La final la veritat la vaig viure amb molta motivació. Crec que tot el campionat me’l vaig agarrar amb una motivació especial, i clar, passes la primera partida, que és la més mala pels nervis perquè fa temps que no jugues en la competició de mà a mà, i veus que la passes amb solvència i dius, “d’acord, estic preparat per al mà a mà”. Després ja la semifinal. Va ser una grandíssima partida i vam tindre un joc molt disputat. Després d’eixe joc ja guanye la partida 25 per 10 en semifinals i prenc confiança per a la final. En eixe moment em dic: “Crec que sí que estic ben preparat, tot l’entrenament que he fet m’ha anat bé i espere acabar de rematar el campionat i que ni els nervis ni res em juguen una mala passada”. A l’arribar a la final, el mateix, els primers quinzes sí que són més complicats, però una vegada ja estàs dins de la partida, les coses ja t’ixen més rodades i, per sort, vaig aconseguir guanyar.
– Vas preparar de manera diferent la final?
No, la preparació física de l’Individual estic molt de temps preparant-la. De cara a la final, sí que és deveres que eixa setmana la prepares més tàcticament. Vas al trinquet i agarres tàctica perquè la base de físic ja la tens feta d’abans. Així que eixa setmana la prepare sobretot tàcticament anant moltes vegades al trinquet on es juga la final i provant moltes coses. És més tàctica eixa setmana, ja no és física.
– Com et vas sentir quan vas guanyar?
La veritat és que tenia molta satisfacció i molta alegria. Tot el treball que faig durant tant de temps, que dóna el seu fruit… és una satisfacció enorme, tant per a mi com per al meu preparador perquè suposa molt d’esforç preparar estes partides de l’Individual i clar, ara que reculls els fruits, la felicitat és enorme.
– Consideres que va ser massa fàcil la victòria?
No direm ni massa fàcil ni massa difícil, sinó que vaig plantejar la final per a fer la meua faena, tota la tàctica que havíem estudiat, i les coses van eixir molt bé. No sé si Sergio també estaria nerviós per ser la seua primera final, però en cap moment em vaig plantejar si era fàcil, sinó que seria el que jo havia estudiat i les coses van eixir rodades. La veritat és que agarres confiança quan et distancies en el marcador i l’altre va desanimant-se, i així es va desenvolupar la partida.
– S’afiança l’hegemonia de Moltó?
Estic ja un any, i és de veres que sóc el rival a batre, però no vull parlar d’hegemonia. Per a l’Individual de l’any que ve encara queda moltíssim, hi ha moltes partides per davant i poden passar moltes coses. A mi em van dir: “Enguany eres el favorit?” i jo vaig contestar: “sí”, però de l’any passat a este ha plogut moltíssim, les coses són diferents. No diria que és una hegemonia, és gaudir cada dia de la pilota i m’agrada guanyar cada partida, i així continuaré.
– Quins objectius et marques per al que queda de temporada?
L’objectiu que m’he marcat és guanyar la Lliga perquè és un títol que encara no he guanyat. Vaig quedar subcampió en una ocasió, però no l’he guanyat i m’agradaria fer-ho.
– Creus que hauria sigut diferent l’Individual si hagueren participat els pilotaris que no ho han fet per la precarietat de la situació professional del raspall?
No ho sé. Cada Individual porta les seues coses. L’any passat van participar i també vaig guanyar. M’hauria agradat que hagueren participat, però tampoc m’ho vaig plantejar en cap moment. El fet evident és que no van jugar, i per tant, només calia pensar en aquells que jugaven. Per exemple, amb Coeter sí que he entrenat moltes vegades el mà a mà, però no em vaig plantejar que fórem rivals perquè va dir que no jugava.