El declivi del millor equip esportiu africà de la història

Lluny del focus mediàtic, aquesta darrera setmana s’ha disputat el campionat africà de clubs d’hoquei herba. Una cita amb els millors equips del continent en categoria femenina i masculina. Aquest campionat, fa pocs anys, va atraure l’atenció dels especialistes en fites esportives. El Sharkia egipci es va convertir, el desembre de 2014, en l’equip dels rècords. La seva proesa va entrar al rècord Guinness mundial. I és que és improbable topar-se amb un equip capaç de guanyar una competició continental en 23 ocasions pràcticament consecutives. 23 títols en 26 edicions disputades, una hegemonia indiscutible.

10629578_519358231542900_6123816154499965170_n

L’equip que va guanyar una de les primeres Copes d’Àfrica, a finals dels anys 80

El cert és que El Sharkia no tenia rival a Àfrica. De fet, va guanyar més títols continentals que no pas lligues al seu país (19) en la seva època d’esplendor. El 2014 van ser reconeguts com l’equip esportiu més dominador del món en un continent. I el reconeixement, com si es tractés d’una maledicció dels faraons, ha acabat amb la ratxa triomfal.

Cada cop més lluny del títol

Entre el 7 i el 15 de gener Nairobi ha acollit un campionat en què els kenians volien brillar a casa. El Sharkia, però, arribava amb la condició de favorit. Havien perdut l’edició disputada el 2015 a la final, per 3 a 2, en una derrota sorprenent. Però el prestigi històric continuava intacte. El seu entrenador, Mohy Saad, advertia al Daily Nation kenià que els amfitrions i els ghanesos podien plantar cara, però mostrava la seva confiança: “tenim bons jugadors que ens ajudaran a guanyar el títol“.

El Sharkia, en plena competició el 2015. De forma sorprenent, no van guanyar el títol

El Sharkia, en plena competició el 2015. De forma sorprenent, no van guanyar el títol

El cert és que els egipcis s’han ensorrat i per primera vegada en la història han estat incapaços de lluitar pel títol. De fet, no han accedit ni a les semifinals del tornegi, en una debacle que de ben segur passarà factura als jugadors i a l’entrenador. És un cop d’efecte inesperat que serveix per reivindicar la qualitat de la resta d’equips africans. El Sharkia, l’equip dels rècords, no guanya res rellevant des que va endur-se el Guinness. Per contra, en categoria femenina, un equip kenià comença a exercir un domini implacable.

El Telkom Orange Kènia: neix una nova dinastia

L’hoquei femení ja fa uns quants anys que tracta com a favorites les jugadores del Telkom Orange Kènia. Aquest 2017 han fet bons els pronòstics i s’han endut el 9è títol de la seva història. I el que és més rellevant: el cinquè de forma consecutiva. Han superat un equip ghanès a la final i han celebrat un nou triomf que les apropa, de mica en mica, a la condició de potència africana a nivell de clubs.

Algunes integrants del Telkom Orange en una imatge promocional de l'equip

Algunes integrants del Telkom Orange en una imatge promocional de l’equip

El patrocini de la companyia telefònica ha portat l’hoquei femení kenià a un nou nivell. Malgrat tot, encara queda molt lluny la tradicional supremacia de Sud-àfrica. El país, que no envia equips a la Copa africana de clubs, és l’únic del continent africà que ha participat al mundial femení d’hoquei. Ho ha fet en les darreres 6 ocasions de forma consecutiva, sense assolir grans resultats. Molt lluny, és clar, de l’èpica gesta de Zimbabwe a Moscou 1980.

També és Sud-àfrica qui en categoria masculina participa de forma habitual als mundials. Que lluny queda l’any del debut, el 1971, en què Kènia va ser la quarta millor selecció del món. Va ser la primera copa del món d’hoquei herba de la història i es va disputar a Barcelona.