Cada cop més gimnasos i centres de fitness l’incorporen als seus horaris
Ara que, amb l’estiu, els horaris de piscina semblen encara més plens que durant la resta de l’any a la majoria de gimnasos i que, a la vegada, pot fer més mandra passar hores a la sala d’spinning per més que l’aire condicionat de rigor vulgui esmorteir la calorada que fa. També hi ha l’opció que sigueu aus que voleu volar lliure, però us costi matinar i a veure qui és el guapo o la guapa que es posa a pedalejar amunt i avall per carreteres en els 35 graus de la canícula, que sovint semblen el doble. Per tota aquesta gent una opció que es pot tenir en compte és l’aquaspinning.
L’aquaspinning combina ciclisme, rem i step en una bicicleta que es troba sota l’aigua d’una piscina. Practicar qualsevol activitat fins de l’aigua és beneficiós a efectes físics i ens permet aquella sensació quasi relaxant amb la que notem el nostre cos dins de l’aigua. Aquesta variant subaquàtica del popular spinning és beneficiós per la capacitat muscular. És curiós perquè la pràctica va néixer en el sí de pràctiques de recuperació de mobilitat articular. Després va evolucionar fins a convertir-se en una activitat exigent, d’àmplia despesa calòrica.
Un altre apartat que els advocats defensors de l’aquaspinning posen sobre la taula és que pel tipus d’exercici i el medi aquàtic on es fa té molts beneficis kinesològics en persones amb problemes lumbars o musculars, convalescents d’intervenció quirúrgica o en procés de reintegració muscular. A nivell de categoria, respondria al grup de la gimnàstica aquàtica.
Si voleu practicar l’aquaspinning no empreu el mètode Bilbao i tireu la bicicleta estàtica de tota la vida dins de l’aigua de la piscina perquè, tot i el clor, haureu fet salat. Òbviament necessitem una piscina però també una bicicleta especial construïda d’acer inoxidable i de matrius especials que permetin aconseguir una bona resistència. Una altra de les característiques claus, raó per la qual hem d’oblidar del tot l’opció casolana a no ser que tinguem pela llarga, és la de comptar amb un bon instructor, que sàpiga desenvolupar aquest exercici i millor encara, que sigui certificat professionalment en aquesta dinàmica.
Més enllà de les cames
En contra del que pugui semblar, amb l’aquaspinning els qui vulguin suar a la piscina exercitaran més que les cames ja que dins la disciplina hi ha diferents exercicis especialment dirigits al reforçament d’espatlles, genolls, glutis o abdomen. D’aquesta manera es busca crear una sincronia entre equilibri, flexibilitat, coordinació o ubicació.
Com passa amb l’spinning –que pels no iniciats sempre serà l’activitat voluntària més propera a la tortura que l’humà hagi fet mai, paraula d’un que va aguantar una sola classe– la màxima en el cas del germà d’aigua és no parar de pedalejar per res. Les rutines acostumen a ser de trenta minuts durant els quals no es pot parar, si bé es combinen fases de diferents intensitats. Un cop acabada la sessió, es fa relaxació, epíleg esportiu que permet acabar d’aprofitar l’esforç muscular fet. I l’endemà del primer dia, asseguren, ganes de tornar-hi. Quasi tantes com agulletes.
https://www.youtube.com/watch?v=-d8sMYpei2Y&t=8s
