Que no sigui una simple quota

3 minuts de lectura
A la Fosbury som coneguts per no parlar de futbol, tot i que ja sabeu que sovint ens hi referim: no ho podem evitar. La setmana passada, per exemple, em va cridar l’atenció la gran cobertura mediàtica que va rebre la selecció espanyola de futbol femení… sub-20.

portades_fem

Estant de vacances vaig apropar-me a un quiosc i vaig veure que els dos diaris esportius amb seu a Madrid (As i Marca) posaven aquesta jove selecció en portada. Una cosa elogiable i força inaudita, sobretot tenint en compte que la final encara s’havia de jugar i que en tot el mes d’agost els dos diaris només havien posat en portada l’esport femení gràcies a l’èxit de Carolina Marín guanyant el seu tercer Mundial de Bàdminton.

Que l’esport femení guanyi “quota de portada” és una gran notícia (per exemple només cal veure que les portades de Mundo Deportivo i Sport tenien destacaven la mateixa “exclusiva”, una entrevista a Arturo Vidal). El problema és que sabem que això no tindrà continuïtat amb altres seleccions femenines d’altres esports. Llàstima.

portades_arturo

El cas del “cenizo”

El gran seguiment que se li estava donant a aquesta selecció, va fer que aquesta jove selecció de futbol rebés la visita del “mismísimo presidente del Gobierno”, el socialista Pedro Sánchez que en acabar el partit va baixar al vestidor per felicitar-les per la seva medalla de plata. Se n’ha parlat força d’aquest fet arran de la repercussió d’un tuit del fins ara portaveu adjunt del Partido Popular, Rafael Hernando, en el qual acusa al president del govern espanyol de ser un “gafe”:

EL TUIT

Confesso que ho he hagut de mirar al diccionari: Un cenizo, en la seva segona accepció vol dir “Persona que tiene o trae mala suerte, gafe”. Va bé saber-ho pel que pugui passar.
És conscient Sánchez que ha fet passar per davant una selecció sub-20 de moltes absolutes?

És curiós, però, que per atacar a Sánchez s’han fixat en afers sobrenaturals com ara la suposada malastrugança que dona el líder polític als equips que visita, mentre que no es valora la idoneïtat o no de la visita. És cert que donar suport a l’esport formatiu del teu país no és res dolent –al contrari!– però ¿té lògica visitar un equip sub-20 d’un esport teòricament “igual davant la llei” que la resta d’esports? ¿Són conscients que les estan fent passar per davant de les moltíssimes jugadores absolutes de molts altres esports?

El futbol femení està vivint actualment un gran auge, merescut, lligat a la gran millora de l’esport en si. Tot i això com hem presagiat diversos cops a la Fosbury, molts mitjans (i en aquest cas el mateix govern) fan servir el futbol femení per maquillar el mal costum de deixar de banda a les esportistes. Per exemple, hem repassat el perfil públic de Pedro Sánchez (on felicita a molts esportistes de diferents esports) i el 15 de juliol va passar per alt que la selecció de bàsquet sub-20 de bàsquet va ser campiona d’Europa. Si visita a una sub-20 d’un esport, per lògica ara hauria de seguir, com a mínim, a totes les seleccions absolutes femenines amb la passió que han demostrat aquest mes d’agost amb aquesta “Rojita”.

Una vegada més hem topat contra la mateixa paret de sempre: l’imperi de “l’esport Rei”. A la Fosbury, però, seguirem treballant perquè la resta d’esports aconsegueixin aquesta atenció. Com els irreductibles gals davant dels romans. Una temporada més. Esperem que ens hi seguim trobant, i que cada cop siguem més.