És amb el setembre ja sobre rodes quan, en clau de la majoria d’esports, es pot agafar una certa perspectiva. Proposo doncs que tots fem un exercici traslladat als nostres gustos, disponibilitats i capacitats. Però que en clau esportiva, des d’ara fins al juny, ens fem els següents propòsits:
1. Anar a veure esport
Òbviament el que tenim més a prop és el dels nostres barris i pobles i cada cap de setmana hi ha oportunitats a manta. No ens limitem al seguidisme de mòbil i comandament a distància envers l’esport. Procurem –cada mes, cada dos mesos– quan l’ocasió sigui propícia de viure l’esport en directe. Un partit d’un nebot, el derbi del bàsquet o aquell anar i tornar d’una triatló. Alcem-nos de la butaca. Mirem de seguir els esports de casa. Si van magres, encara més.
2. No ser acrític amb els mitjans
Els periodistes la caguem. Tenim una manera de veure el món i no cal que sigui la vostra. Critiqueu-nos. Seguiu-nos i exigiu-nos. No t’empassis el menú de la secció esportiva del telenotícies de l’endemà si ahir et va desesperar veure a què donaven importància. Busca entre mitjans, xarxes o blocs contingut elaborat. Fes-te tu l’àpat. Fuig del menjar ràpid.
3. Proposar-se de descobrir nous esports
No et quedis amb el que t’agrada, palplantat. Proposa’t de descobrir nous àmbits i disciplines. Aprofita que cada dia que passa som més poliesportius. Fins i tot aquell esport que no vas arribar ni a entendre pot tenir una segona oportunitat. Para l’orella al que està de moda.
4. Llegir i conèixer més enllà del final
Dota’t a tu mateix d’un tercer temps que et culturitzi l’esport. Busca aquella biografia o informació, documenta’t. Mira de conèixer la història o l’origen d’allò que et captiva.
