Recollim l’opinió de Bernat Figueras, president de l’Associació Catalana de Highline, que demana obtenir reconeixement legal
Darrerament, s’ha fet oficial la creació de l’Associació Catalana de Highline, la primera entitat d’equilibristes d’alçada a Catalunya amb l’objectiu d’obtenir reconeixement legal. Aprofitant l’arribada de l’espectacle Les Traceurs al centre de Barcelona, van voler posar de manifest les dificultats legals amb què es troben i demanen que es reconegui la seva activitat.
Amb motiu de la celebració del 200 aniversari del Passeig de Gràcia, el 2 de juliol el Festival Grec va portar l’espectacle Les Traceurs, de Rachid Ourmande, al centre de Barcelona. Aquest espectacle d’equilibri, similar al funambulisme, va consistir en la instal·lació d’una cinta de slackline a gran alçada (anomenada highline) entre l’edifici de Telefònica, al Portal de l’Àngel, i l’edifici Generali, al Passeig de Gràcia cruïlla amb Gran Via. Nathan Paulin, el millor practicant de la disciplina del highline mundial, va ser l’encarregat de creuar la longitud d’aquesta cinta, convertint-se així en el protagonista de l’espectacle.
El highline és una modalitat d’equilibrisme en la qual es camina sobre una cinta plana, fent sempre ús d’arnès i altres elements de seguretat, però que, a diferència del funambulisme, no requereix d’una vara ni d’altres suports per mantenir l’equilibri. Normalment, aquesta modalitat es practica en entorns naturals, aprofitant els relleus que ofereix el terreny. Malgrat això, tal com es va poder presenciar el passat diumenge 2 de juliol al centre de Barcelona, també es pot practicar highline en entorns urbans.
Per practicar aquesta activitat, en primer lloc, cal buscar on realitzar l’ancoratge de la corda i, a més, s’han de fer servir diversos elements de seguretat personal. Quan algú camina per la línia porta un arnès a la cintura i en aquest arnès, hi va lligada una corda de seguretat. La tensió base en una cinta de 350 metres pot oscil·lar entre els 100kg i els 300kg (quan hi ha una persona sobre la cinta). Pot assolir, en cas de forts vents (més de 70km/h), uns màxims de 1000-1200kg de força. Les cintes utilitzades compten amb una càrrega de ruptura mínima de 2700 kg i la resistència de les reunions s’eleva fins als 5000 kg. En cas de situació meteorològica adversa, la instal·lació seria desmuntada ràpidament.
L’Associació Catalana de Highline és la primera entitat formalitzada a Catalunya que té per objectiu promoure la pràctica de la disciplina de forma segura i respectuosa amb l’entorn, així com treballar per aconseguir-ne el reconeixement legal i la seva regulació com a activitat esportiva. Actualment, agrupa a la gran majoria dels practicants catalans del highline i és un dels col·lectius amb més experiència de l’estat espanyol, però, malgrat això, des de l’entitat expliquen que es troben amb constants impediments i prohibicions a l’hora de practicar aquesta activitat, ja sigui en entorns naturals o en entorns urbans. Nathan Paulin és l’equilibrista francès que va creuar la cinta de highline instal·lada al Passeig de Gràcia. La seva trajectòria en aquesta disciplina l’ha portat a aconseguir diversos rècords mundials i a caminar en entorns tan únics com ara la Torre Eiffel o el Mont Saint Michel.
Després de tenir coneixement de la situació en què es troba el highline al nostre territori, declarava a la gent de l’Associació Catalana de Highline: “és una llàstima que aquest esport estigui prohibit a Catalunya, una zona amb tanta tradició d’escalada. El highline es practica sense problemes a molts països i d’acord amb les autoritats. Obtenir permisos en entorns urbans inicialment era un repte, però després va ser evident que la nostra feina era molt professional i en concordança amb les normes de seguretat, i per això ara podem estar aquí, gaudint de Barcelona”. I afegia que “el highline és un esport desconegut, però molt segur, i les normes de seguretat són compartides i aplicades per tots els practicants. És per això que, per exemple, jo puc caminar sobre una highline instal·lada per membres de l’Associació Catalana de Highline amb plena confiança“.
Així com ho expressava Paulin, també des de l’Associació Catalana de Highline lamenten la situació en què es troba aquesta activitat a Catalunya, on existeix un profund desconeixement que ha implicat que els seus practicants hagin estat sistemàticament ignorats per l’administració, alhora que perseguits i multats per dur a terme aquesta activitat esportiva.
View this post on Instagram
A La Fosbury hem volgut parlar amb Bernat Figueras, president de l’Associació Catalana de Highline, que declarava el següent:
“L’associació va sortir ara fa més d’un any, la vam crear el grup de persones que fem Highline a Catalunya, que estem practicant aquesta activitat de forma més recurrent i la vam crear amb la voluntat de tenir un espai comú, una entitat, alguna cosa que donés forma al grup, des de la qual poder establir contacte principalment amb les administracions i també amb particulars o amb el que anés sorgint, de cara bàsicament a poder demanar permisos i a poder obtenir reconeixement legal de l’activitat que practiquem.
La necessitat era molt palesa perquè aquesta activitat, en ser encara desconeguda i practicar-se en el medi natural, ens hem trobat i ens seguim trobant, que constantment se’ns fa fora, se’ns ha arribat a multar diverses vegades a membres de l’associació i a persones que practicaven aquesta activitat abans que existís l’associació. Tot això ve del fet que la regulació sota la qual es contempla el Highline és una regulació molt genèrica que parla d’instal·lacions esportives en el medi natural i que està molt poc desenvolupada.
Qualsevol instal·lació de Highline no és construir un pont, no requereix de maquinària, és una instal·lació molt senzilla que porta dues o tres hores i que es desmunta en menys d’una hora, que normalment pot estar muntada dos dies, tres com a molt. Però tot i això, tot i que en aquest sentit no és tan diferent del que podria ser una escalada en via llarga o el barranquisme per posar exemples d’activitats que es practiquen en entorns similars als que ens movem nosaltres. A diferència d’aquestes activitats, com que es contempla com una instal·lació apareixen molts impediments, bàsicament que s’han de demanar permisos específics cada vegada que vols muntar una línia i et demanen molta informació per muntar-la i molta paperassa, que els processos són llarguíssims i moltes vegades acaben amb silencis eterns de l’administració que ens porten a desistir.
Per tot això i pel tema que nosaltres, per poder seguir fent l’activitat que ens agrada, que la fem pràcticament cada cap de setmana ens seguim veient obligats a anar a muntar, jugar-nos-la moltes vegades a què vinguin a fer-nos fora, jugar-nos-la a què ens caigui una multa i vam pensar que, a través d’una associació era la fórmula per donar-nos a conèixer, per promoure aquesta activitat, per promoure-la de forma segura i per poder establir un contacte més estable amb les administracions i intentar començar a treballar per aconseguir una regulació com hi ha en molts sectors d’escalada, on hi ha èpoques de l’any en què es pot escalar i èpoques que no per nidificació d’ocells, hi ha zones que directament està prohibit perquè estan especialment protegides, n’hi ha d’altres on pots escalar de forma lliure perquè no s’ha de demanar permís a ningú i una mica apuntem cap aquí”.
Així doncs, es troben que les autoritats els imposen sancions per realitzar instal·lacions i que l’administració pot tardar mesos a donar una resposta a les sol·licituds o, fins i tot, no donar-ne cap. A més, en ser una activitat poc coneguda, en la gran majoria dels casos s’acaba denegant el permís. Així doncs, a diferència d’activitats que compten amb una llarga tradició i un major nombre de practicants, com ara l’escalada o el barranquisme, el highline està, de facto, permanentment prohibit.
En una nota de premsa Figueras apuntava que “els constants impediments que ens hem trobat no han evitat que haguem aconseguit batre, dues vegades consecutives, el rècord estatal de la major longitud caminada sobre una cinta d’equilibrisme, superant per primera vegada al nostre territori l’espectacular xifra del quilòmetre”. I afegia que “s’està donant la incomprensible paradoxa en què els organismes públics, enlloc de promocionar i donar-nos suport per seguir a l’avantguarda d’aquesta disciplina, ens ho posen cada dia més difícil per poder practicar l’esport que ens apassiona”.
View this post on Instagram
Des de l’Associació de Highline emplacen l’administració a fer els passos necessaris per tal de regular-ne la pràctica a Catalunya de forma coherent, tal com s’ha fet a França i altres països d’Europa, establint zones i èpoques en què es pugui practicar de forma lliure i altres on calgui demanar permisos específics o, fins i tot, on quedi prohibida la pràctica si existeix un motiu justificat. Des de l’Associació Catalana de Highline, volen deixar palesa la seva voluntat de col·laborar en tot el que pugin en aquesta tasca i es mostren disposats a facilitar la informació necessària i treballar amb les institucions per tal que es pugui resoldre aquesta problemàtica el més aviat possible. A més, han preparat un manual de llenguatge per saber com referir-se correctament al highline:
1. El highline no és funambulisme: Tot i que té similituds amb aquesta disciplina, existeixen grans diferències com ara les següents:
– No es practica sobre un cable d’acer, sinó sobre una cinta plana i elàstica, fabricada amb polièster o niló (nylon) i anomenada slackline.
– No s’utilitza una vara per equilibrar-se, sinó que es manté l’equilibri amb el propi cos.
– Sempre es practica fent ús d’un arnès de seguretat, evitant així la possibilitat de patir lesions en cas de caiguda.
2. El highline no és circ: Tot i que es relaciona amb la corda fluixa que, tradicionalment, s’ha utilitzat en els espectacles de circ, el highline troba el seu origen en els primers escaladors de Yosemite, els quals utilitzaven material d’escalada per fer equilibris en el temps lliure.
3. Quan es parla de highline…
– Podem referir-nos als seus practicants com a equilibristes o highliners. No s’utilitzarà el terme ‘funambulistes’.
– Podem referir-nos al lloc on fan equilibris com a cinta, cinta plana, slackline o highline. No s’utilitzaran els mots ‘cable’ ni ‘corda’.
Imatge de portada: @highlinecatalunya
