Publicat a La Fosbury #8
Entre el ioga i l’esport, mou les masses a Àsia
Si hi hem de buscar els esports que es porten més anys practicant al planeta sens dubte el Kabaddi ocuparà un espai important. Viatjar a la Índia i encendre el televisor et pot dur a veure un grup de persones agafades de la mà intentant atrapar-ne una altra, que a alguns els recordarà un dels jocs amb els que ocupàvem l’hora del pati quan érem més petits. Però no, tot plegat va més enllà: és el Kabaddi, i la tradició situa els seus inicis a la Índia ja fa 4000 anys. Avui en dia se segueix practicant sobretot allà, a Bangladesh i el Nepal, on és esport nacional. A més a més s’ha estès pel Sudest d’Àsia, Japó i Iran. Kabaddi és el nom amb el que és conegut a la Índia, hadudu a Bangladesh, baibalaa a les Maldives, chedugudu a Andhra Pradesh i sadugudu a Tamil Nadu, estats de la Índia on és l’esport més reconegut.
L’esport té una llarga història que es remunta a temps prehistòrics. Probablement va ser inventat per protegir-se dels atacs. Una versió dramatitzada de la gran epopeia índia, el “Mahabharata” ha fet una analogia del joc a una situació difícil que enfronta a Abhimaneu, l’hereu dels reis Pandavas, quan està envoltat per tot arreu per l’enemic. La literatura budista parla del Gautama Buda jugant a Kabaddi durant el seu temps lliure. La història també revela que els prínceps d’abans jugaven a Kabaddi per mostrar la seva força i guanyar-se una esposa.
Parlar de normes es fa complicat, i és que 4000 anys donen per molt. Malgrat tot hi ha quatre variants acceptades actualment amb un punt en comú: perquè el joc sigui vàlid l’atacant ha d’estar repetint com un mantra “kabaddi, kabaddi” sense respirar. Si ho deixa de fer perd. Per això, quan un jugador en posició defensiva és tocat, pot mirar d’agafar a l’oponent per obligar-lo a inhalar abans de tornar al seu camp. Això fa del kabaddi una autèntica i única barreja entre ioga i esport aeròbic.
Punjab
La variant Punjab és la més practicada del kabaddi i es juga en un camp circular. Per cada equip s’hi posen quatre defenses que s’encarreguen de rebre al raider contrari, que té com a objectiu tocar-los. Si ho aconsegueix i arriba al seu camp guanya un punt. Si, en canvi, un defensa agafa al raider, el punt és pels defensors. Al contrari a d’altres variants, amb el Punjab el fet de ser tocat no suposa l’eliminació del defensa. El raider té trenta segons des de que entra al camp contrari fins que ha de sortir. Si no ho fa, perd un punt. Per altra banda, en el cas que un dels jugadors surti del camp l’altre equip guanya també un punt. Les partides es juguen a temps fixat i guanya qui té més punts.
Internacional
En la versió internacional dos equips de set membres es posen a cada camp en un terreny de joc de 10×13 metres en els homes i de 8×12 metres en les dones. Hi ha dues parts de vint minuts i un descans de cinc. Cada equip envia per torns a un rider a l’àrea contrària amb l’objectiu de tocar un jugador de l’altre equip. Si ho aconsegueix fer i tornar al seu camp guanya un punt. Quan un jugador és tocat pel rival queda eliminat, i no torna a entrar fins que l’equip no es queda sense jugadors, fet que suposa un bonus de tres punts per l’equip atacant.
Sanjeevani
Aquesta forma de Kabaddi és la més propera a la històrica i s’anomena estil nacional. Té una duració de 40 minuts amb un descans de 5 minuts. Hi ha nou jugadors a cada costat. De la mateixa manera que en les altres varietats, quan un raider toca un defensa i aconsegueix tornar al seu camp aconsegueix un punt. Quan passa, el defensa queda eliminat. Si s’elimina a tots els defenses d’un equip s’aconsegueixen quatre punts extra. L’equip guanyador és el que anota més punts després de 40 minuts. El camp és més gran en aquesta forma de kabaddi i el ‘cant’ que han de fer els jugadors varia depenent de la regió.
Gaminee
El Gaminee kabanni es juga amb set jugadors a cada costat en un camp sense mesures concretes. El que el fa diferent és que quan un jugador és eliminat ha de quedar-se fora fins que tots els seus companys són eliminats. L’equip que elimina a tots els oponents guanya un punt. La partida acaba quan es fan cinc o set punts. El principal desavantatge del Gaminee és que el jugador no està en condicions de demostrar les seves habilitats ja que és probable que es quedi fora durant la major part del partit si l’eliminen a l’inici.
L’aparició internacional del Kabaddi es va donar per primer cop als Jocs Olímpics de Berlín de l’any 1936. Des d’aleshores no ha deixat de créixer, practicant-se a escoles d’Àsia i fins i tot d’Argentina i Itàlia. A la darrera copa del Món, jugada el 2013 a Punjab, hi van participar equips d’Amèrica i Sud-Amèrica (EUA, Canadà, Argentina), Europa (Espanya, Dinamarca, Anglaterra, Escòcia), Àfrica (Kènia, Sierra Leone) i Àsia (Paquistan, Índia, Iran). Índia és l’equip més reeixit en l’escena mundial després d’haver guanyat cada Copa del Món i totes les edicions dels Jocs Asiàtics fins al moment.
