Lluny dels patins, l’herba o el gel, l’hoquei té una varietat completa i alhora desconeguda. El terreny de joc? Una piscina.
A grans problemes, grans solucions, diu el refranyer popular. I sembla que amb els esports aquesta és una màxima que es fa servir habitualment. Els seguidors de la Fosbury recordareu el primer esport que vam presentar a aquesta secció: el Takatà. El seu origen era a principis de segle a la Barceloneta, quan, per mantenir en forma els nadadors del CN Athlètic, els membres del club es van inventar un nou esport que es podia jugar a la platja. Amb l’esport que portem avui, l’hoquei subaquàtic, passa una cosa semblant. L’any 1950 l’Armada Britànica volia mantenir en forma els seus bussejadors i millorar els seus moviments sota l’aigua. Ho podia haver fet amb exercicis però segurament buscant una barreja entre la obligació i el lleure van decidir inventar un nou esport. Amb vuit jugadors per equip naixia l’aleshores anomenat Octopush. L’any 1984, però, el número de jugadors va baixar a sis i l’esport va adoptar el nom pel que el coneixem ara: hoquei subaquàtic.
Jugar a hoquei subaquàtic és aparentment fàcil però diuen els que el practiquen que la realitat és completament diferent. En una piscina de 25 per 15 metres i d’entre 2 a 4 de profunditat, sis jugadors per banda equipats amb aletes, ulleres, tub de respiració, casquet de bany, guants i un stick d’uns 30 centímetres lluiten per introduir la pastilla (de plom i 1,5kg de pes) a la zona de gol del contrari. Les regles són senzilles: es pot colpejar la pastilla però mai tocar el contrari. No hi ha fora de joc, però queda terminalment prohibit portar el disc a sobre l’stick, tocar-lo amb el guant o obstaculitzar el contrari. Tot això en dues parts de quinze minuts separades per un descans de tres. Del compliment de les normes se n’encarreguen dos àrbitres subaquàtics que senyalen a l’arbitre principal, que és fora la piscina, qualsevol infracció que veuen, penalitzades amb càstigs que poden anar des de simplement fer avançar 3 metres la pastilla fins a expulsions de 1, 2 minuts o tot el partit.
A nivell físic difícilment trobarem un esport més complet. La seva velocitat (sí, és un esport ràpid!) i el fet que sigui sota l’aigua requereixen del participant un esforç tan aeròbic com anaeròbic considerable. Una mala decisió a l’hora de pujar a respirar pot deixar lliure al defensa i suposar un gol en contra al teu equip. Per tot això els canvis són il·limitats i sempre hi ha quatre membres esperant a la vora de la piscina per saltar i donar el relleu al company que ho necessiti. Pels més curiosos: hi ha competicions nacionals i internacionals. El darrer campionat del món es va jugar el 2013 a Hungria, i la seleccions vencedors van ser França i Nova Zelanda en homes i dones, respectivament. El següent serà el sub19 i sub 23 ben a prop, a Castelló, del 6 al 15 d’agost de 2015, ocasió immillorable per descobrir aquest esport.
NORMES
1. Terreny de joc
1 piscina de 25×15 metres i de 2 a 4 metres de profunditat
Cada extrem té una porteria de 3 metres de llarg i amb una lleugera pendent fins a la paret, és la zona de gol.
2. Per cada participant:
Aletes – per poder tenir més pottència sota l’aigua
Ulleres de busseig – amb vidre de seguretat per evitar que es trenquin
Tub de respiració – una mica més petit que el de busseig per facilitar la respiració
Casquet de bany – semblant al de waterpolo
Stick – d’uns 30cm de llarg per 2 o 3 d’ample i amb certa forma de corba
Guant – per subjectar l’stick correctament
1 pastilla de plom recoberta de plàstic d’1,5kg de pes.
- Cada equip té sis jugadors a la piscina i 4 a l’àrea de substitució
- Cada partit consta de dues parts de 15 minuts amb 5 de descans. En cas d’empat hi pot haver una pròrroga de 10 minuts.
- Hi ha dos àrbitres subaquàtics i un de principal fora la piscina que marca les infraccions i atura el joc si cal.
Està prohibit:
- Tocar la taula amb la mà la pastilla
- Portar la pastilla sobre l’stick
- Obstaculitzar, agafar, empènyer
- Sortir abans que ho marqui l’àrbitre
Puntuació
S’aconsegueix gol quan s’introdueix l’stick a la zona de gol de l’equip contrari
