Unai Aguirre (Barcelona, 2002) és el porter titular del Club Natació Atlètic-Barceloneta i de la selecció espanyola de waterpolo que el 3 de juliol es va proclamar campiona del món a Budapest, superant Itàlia a la tanda de penals. Aguirre i el seu company a la porteria Edu Lorrio van aturar els dos llançaments que va fer l’italià Canela per donar el tercer mundial al combinat espanyol.
Aguirre, de només dinou anys, va ser nomenat millor porter del mundial i ha agafat sense por el relleu de Dani López Pinedo en un equip farcit de talent català que mira a l’Europeu de Croàcia d’aquest estiu i als Jocs Olímpics de París 2024 amb ambició.
Parla’m del Mundial de Budapest ara que ja han passat uns dies. Com va anar tot?
Al mundial vam començar jugant bé i vam acabar jugant increïble, l’equip estava preparat per jugar aquella final i tot va sortir molt bé. Vam patir molt al darrer quart, però estem molt contents. Això no acaba aquí, estem convençuts que continuarem lluitant per les medalles i per guanyar campionats.
Com va ser la final contra Itàlia?
La final va ser completament diferent del partit de la fase de grups. El de la final va ser el millor partit de tota la temporada, durant els tres primers quarts. Llàstima que al darrer quart arran d’un penal, que jo considero que és injust xiular-lo en una final d’un mundial, se’n va anar a norris tota la feina feta als tres primers períodes.
Va ser un penal injust, perquè va ser sense voler. És una norma que està escrita, però s’ha de mirar subjectivament i després d’aquell penal ells van començar a jugar més fort i nosaltres estàvem una mica estabornits. Dues bones accions italianes en atac i dues errades nostres en atac -tot ve arran que ens xiulessin aquell penal- van empatar el partit i a la tanda de penals vam tenir collons i tranquil·litat per marcar-los i tant l’Edu Lorrio com jo parar-ne un cadascú.
Espanya havia perdut tres finals contra la selecció d’Itàlia, creus que aquest triomf és un punt d’inflexió, un cop sobre la taula?
Més que un cop sobre la taula, significa agafar confiança per creure que podem guanyar. Una vegada has guanyat ho veus tot d’una altra manera, ja has guanyat i saps que pots tornar a guanyar. Quan jugues una final però no has guanyat mai és complicat perquè la sensació de victòria no la coneixes i pots tenir més ansia per guanyar. Un cop ho has fet ho veus tot de diferent manera, després pots perdre o guanyar, però la sensació és diferent.
View this post on Instagram
A la tanda de penals els porters vau tenir una actuació vital aturant dos llançaments del mateix jugador…
Tant l’entrenador, el David Martín, com l’Edu Lorrio, l’altre porter, et contestarien el mateix que jo: a la porteria no importa si has estat titular o si pares més o menys, els penals són una cosa totalment diferent. Tampoc cal que el porter hagi escalfat o que hagis entrat en partit perquè al final és només un llançament i li canvia molt al jugador el fet de xutar contra un porter o un altre. És diferent xutar a un o a un altre, per les característiques, per com t’estudien… jo li vaig aturar el penal a Canela a la meva dreta i avall i l’Edu va decidir anar amunt i el va aturar perquè també és molt bon porter i per guanyar sempre calen 13 jugadors.
Parles dels penals com si fossin una mena de prova mental gairebé…
L’Edu Lorrio, quan acaba el temps reglamentari, li comenta a l’entrenador que ell es veu amb confiança d’aturar un penal i que compti amb ell. Al 90% de les tandes de penals intervenen els dos porters, quan Hongria guanya a Espanya a l’Europeu és el porter suplent qui atura el llançament i en aquesta final els italians també van canviar el porter.
Jo vaig ser a la porteria els quatre primers tirs, després entra l’Edu sense escalfar. Jo vaig veure com es llença a la piscina, fa quatre moviments i se’n va cap a la porteria. Ell estava convençut que en pararia algun, el primer li marquen però el segon el va aturar. Va ser la diferència amb Itàlia: tant l’Edu com jo estàvem convençuts que n’aturaríem algun, jo perquè havia jugat un molt bon encontre i venia amb unes sensacions molt bones del partit i l’Edu perquè tenia tantes ganes d’aturar un penal i fer-nos campions que si t’hi fixes surt amb tot a parar-lo i a rebentar la pilota.
Unai Aguirre: “La diferència amb Itàlia és que tant l’Edu Lorrio com jo estàvem convençuts que aturaríem algun penal”
Has estat designat millor porter del Mundial, que significa això per tu?
És un premi individual que et reconeix el treball i el bon torneig, però he estat a un nivell molt bo durant tota la temporada. Aquesta victòria al Mundial és un resultat que va de bracet de la temporada, que encara no ha acabat, i de la meva millora com a porter. Estic molt content d’haver ajudat a l’equip i que la defensa funcionés molt bé. Ens donarà confiança perquè la defensa és la clau del waterpolo.
Has pres el relleu de Dani López Pinedo a la porteria del teu club i de la selecció, quins consells t’ha donat?
Sí que és cert que sóc el relleu perquè vinc darrere seu, però jo no crec en les comparacions. Amb el Dani m’hi porto molt bé, som molt amics i més que per donar-me consells sempre em truca per dir-me que estigui tranquil, que la final és un partit més i que “a tope“. Ja està, res més.
Com gestiones la pressió de ser el seu substitut?
Jo no penso en si ho he de fer millor que ell o no. La pressió no em ve de si sóc el substitut del Dani o sóc el pròxim Jesús (Rollán), així de clar. A mi m’agrada molt que m’ho diguin perquè són dos porters increïbles, però la pressió em ve del fet que jo vull guanyar amb Espanya. Si a mi em fiquen gols, és difícil que Espanya guanyi sense una referència a la porteria perquè mai ho ha fet i la pressió em ve d’aquí, de què he de jugar bé per ajudar l’equip al màxim. No em ve de si el Dani era molt bo, que ho era, o de si el Jesús era molt bo i si ho he de fer igual. La pressió me la poso jo perquè vull que l’equip guanyi i si no puc ajudar com sé a l’equip aleshores és quan em sento decebut.
Unai Aguirre: “La pressió no em ve de si sóc el substitut del Dani o sóc el pròxim Jesús, me la poso jo perquè vull que l’equip guanyi”
Aquest Mundial és una fita històrica del waterpolo català perquè tots els jugadors i l’staff tècnic són catalans o juguen en clubs catalans.
Catalunya és on hi ha més waterpolo de tota Espanya i els equips més potents els tenim aquí. CN Atlètic-Barceloneta, Club Natació Barcelona, Sabadell, Terrassa… sobretot el Barceloneta que és un equip que cada any jugant la Champions i cada any lluita per guanyar-la.
El waterpolo català és la màxima referència a Espanya, tenim molts bons jugadors, molt bona base i es treballa molt bé sobretot al CAR de Sant Cugat on hi ha els nens becats i entrenen cada dia dues vegades. Fan un treball molt bo juntament amb la Federació Catalana i d’allà és on surten els jugadors. A qualsevol campionat d’Espanya base els quatre millors equips són catalans.
Amb el David Martín a la banqueta sembla que hi ha hagut un canvi de mentalitat guanyador, ha donat amb la tecla de la victòria?
S’ha sumat tot. El David és un entrenador magnífic, dels millors del món i ho porta demostrant cinc anys. Veterans com el Felipe Perrone o el Blai Mallarach han seguit al màxim nivell i ha pujat una generació molt bona, la de 1993-1994 i la de 1997-1998. D’aquestes generacions han pujat jugadors amb una qualitat… de les millors del món. Jugadors com Marc Larumbe, Alberto Munárriz, Álvaro Granados, Miguel de Toro, Alex Bustos, Roger Tahull… tots ells són jugadors que en les seves posicions són dels millors. Després hi ha gent jove que pugem fort com el Bernat Sanahuja o jo que hem treballat per poder estar allà. Aquesta és la clau, a part que el David Martín tàcticament és una bèstia s’ha sumat una generació molt bona que feia anys que la selecció espanyola no tenia.
View this post on Instagram
A finals d’estiu jugareu el Campionat d’Europa a Split i els italians es voldran prendre la revenja…
Jo no crec en les revenges, si ells hi creuen, és el seu problema. Jo crec que Espanya tornarà a estar allà, és una de les favorites. No sé si guanyarem, si aconseguirem una medalla, però t’asseguro que cap equip voldrà trobar-se la selecció espanyola en un encreuament i això és molt important per nosaltres perquè sabem que podem guanyar i competir amb tothom. Nosaltres anirem amb la intenció de fer-ho el millor possible. D’aquí a dues setmanes tenim la World League i a veure si podem seguir amb la bona dinàmica.
Unai Aguirre: “Cap equip voldrà trobar-se la selecció espanyola en un encreuament i això és molt important per nosaltres perquè sabem que podem guanyar i competir amb tothom”
Tots aquests campionats, les medalles, les victòries… són passos per arribar a París 2024 i obtenir una medalla que es resisteix des d’Atlanta ‘96?
Cada torneig és un món. Crec que la nostra base per París 2024 està feta, hi ha equips que encara no la tenen i ens preocupa perquè sabem que aquests equips creixeran. Sèrbia per exemple, creixerà molt de cara a París… Croàcia, Itàlia fins i tot. Grècia té una base més sòlida igual que Hongria, però sabem que hi haurà equips que pujaran el nivell i no els hem de deixar respirar i hem de continuar collant-los.
Imatge de portada: @unaiwp1
