Entrevistem la jugadora sabadellenca, medalla de plata al Mundial de Fukuoka
Maica García (Sabadell, 1990) és una de les veus autoritzades al vestidor de la selecció espanyola de waterpolo. La boia del Club Natació Sabadell té un dels millors palmaresos del waterpolo internacional, amb el seu club ha aixecat sis Copes d’Europa i amb la selecció espanyola va guanyar el Mundial de Barcelona fa deu anys, és tres vegades campiona d’Europa i té dues plates olímpiques.
García -juntament amb Anni Espar, Laura Ester i Pili Peña-, podia tancar el cercle i tornar a ser campiona del món deu anys després d’aconseguir-ho a les piscines Picornell, però la selecció espanyola va perdre la final del Mundial disputat a Fukuoka a la tanda de penals contra el combinat dels Països Baixos. No obstant les jugadores de Miki Oca ja tenen la ment posada en els Jocs Olímpics de París 2024. Maica García atén la trucada de la Fosbury ja de vacances després d’un viatge de tornada des del Japó que va durar 37 hores per parlar d’aquest Mundial i dels reptes que encara la temporada vinent.
Hola Maica, sempre agrada més fer una entrevista després de guanyar una final, però no ha pogut ser aquesta vegada. Quines sensacions us deixa aquesta medalla de plata?
Va ser dur, la veritat. Va ser difícil veure que se’ns va escapar la medalla d’or als penals. Crec que hem jugat un campionat molt bo i que hem fet coses molt ben fetes, però també hem de millorar moltes coses, però bé, tornem a casa amb el cap ben alt. Hem jugat una final, l’hem perdut als penals, portant al límit la selecció dels Països Baixos aconseguint un empat als últims quinze segons i em quedo amb l’actitud de l’equip, amb l’esforç que hem fet i amb els partits que hem jugat, no només amb la final. Crec que hem fet molts bons partits, contra Hongria a quarts de final i contra Austràlia a les semis també va ser un molt bon partit i n’haurem d’aprendre. Haver obtingut la plaça olímpica per París 2024 era molt important i ens dona motivació. Hem perdut un or, però hem guanyat una plata i una classificació olímpica que era una cosa molt rellevant d’aquesta competició i també un dels nostres objectius. Em quedo amb el treball de l’equip, amb l’esforç que hem fet i estic molt agraïda de pertànyer a aquest equip i orgullosa de veure com creix i crec que vindran molt bons moments i tant de bo aquest or olímpic.
Maica Gracía: “Tornem a casa amb el cap ben alt”
Vau empatar a 12 al final del temps reglamentari i se us va escapar la victòria als penals. Va anar de ben poc…
Va ser un partit molt intens, la veritat. Elles portaven un plantejament de partit dur perquè són jugadores molt físiques, jugadores grans i és normal que acabi sent un partit molt intens, dur i físic. Als nostres atacs vam saber veure els seus punts dèbils, amb la Judit Forca super endollada i la Paula Crespí que quan perdíem de tres gols va treure els dos llançaments que van anar dins i ens van aclarir les idees una mica en atac. Ofensivament vam estar molt bé, però hauríem d’haver ajustat més la defensa perquè vam estar poc encertades en les inferioritats i potser hauríem d’haver treballat altres coses que no van sortir, però que elles tenien molt preparades i van jugar molt bé.
Estic contenta perquè estan sortint jugadores que ja són importants, com la Paula Crespí a la final, la Judit Forca ha estat super endollada tot el campionat i al final totes aportem, però és important que en moments decisius puguin aparèixer jugadores com elles.
El que és un fet és que sou un equip molt consolidat als podis internacionals.
Sí, ja fa temps que hi ha canvis a la selecció espanyola, ha marxat gent més veterana i han entrat jugadores joves amb molt de talent i molta qualitat. Les que ara portem més anys hem ajudat a fer que aquestes noves jugadores s’incorporin amb molta facilitat i amb la nostra experiència les intentem ajudar a competir, a poder estar tranquil·les, que no hi hagi pressió i gaudeixin de les competicions i els partits i que juguin amb molta llibertat i crec que és molt important per poder aconseguir aquests podis internacionals i gaudir de les competicions.
View this post on Instagram
Què falta per guanyar una medalla d’or la pròxima vegada?
En aquest campionat per mi ha sigut una miqueta això que deia, ajustar una miqueta més les inferioritats, que és cert que al final ets una jugadora menys i això ja és difícil, però crec que hem tingut altres partits en què hem defensat millor les inferioritats que en aquesta final, que potser va ser el partit on vam tenir més dubtes. Les jugadores de Països Baixos són molt bones i no sabíem qui havíem de deixar xutar, ens feien dubtar moltíssim i elles van estar molt encertades. Si volem penjar-nos una nova medalla d’or hem d’anar a per totes com anem sempre, anar més dures i saber a qui hem de deixar acabar les jugades i a qui no, seleccionar millor la jugadora rival que volem que acabi la jugada és la clau.
Maica García: “Si volem guanyar una final hem de saber seleccionar la jugadora rival que volem que acabi la jugada”
Com de cruel és perdre una final als penals?
Tothom diu que els penals no són una loteria i no ho són, però… també hi ha gent que demana que s’apliqui la regla del gol d’or i també és una pressió, perquè si s’aplica el gol d’or la gent demanaria penals i a l’inrevés. És dur, però els penals també s’entrenen, nosaltres els entrenem està clar, però les porteres també estan entrenades, llavors si la portera te’l para no tens res a dir. Va ser dur perquè sobretot la que el falla ho passa molt malament, però no és culpa seva que es perdi el partit ni molt menys perquè el podríem haver guanyat dins els 32 minuts del temps reglamentari.
Els Jocs Olímpics de París semblen l’escenari ideal per treure’s aquesta espina clavada.
Sí, i tant, jo ja ho he dit molts cops que l’única medalla que em falta és l’or olímpic, és l’últim que em falta per guanyar. A més l’any que ve tenim Europeu a Tel-Aviv al gener i Mundial a Doha al febrer per continuar preparant els Jocs Olímpics de París perquè ara que ja tenim la plaça estarem molt focalitzades en els Jocs i podrem preparar-los bé en aquestes dues competicions sense tenir la pressió d’haver de lluitar per la plaça i està guai poder competir sense tanta pressió. Per aconseguir l’or olímpic ens caldrà molt treball i molt entrenament i continuar fent pinya i treball en equip. Que les més joves continuïn acumulant partits i minuts de competició juntes i fer equip. Al final la clau és fer equip perquè crec que ja hem fet molt, però és cert que amb els canvis que hi ha hagut a la selecció falten peces de seguretat, de confiança, que crec que aquest any podrem aconseguir fins a arribar a París.
Europeu, Mundial i Jocs Olímpics en només uns mesos és una bogeria de calendari…
Sí, és una bogeria. No tindrem res de vacances fins després dels Jocs de París, ara mateix ja estic gaudint d’aquestes vacances perquè ja sé que a partir del setembre me’n puc oblidar fins després de París. Per Nadal res, ens n’oblidem també i al setembre comencem amb els clubs. A principis de desembre s’atura la lliga i ja marxem amb la selecció per preparar l’Europeu que comença el 3 de gener i s’ajunta amb el Mundial que és al febrer. Després tornarem amb els clubs per acabar la temporada i ja tornarem amb la selecció per preparar els Jocs Olímpics.
Imatges cedides per Maica García
