Entrevistem l’arquera tarragonina que ha aconseguit una medalla d’or i una de plata als Jocs Europeus
Elia Canales (Tarragona, 2001) ha tornat dels Jocs Europeus de Cracòvia amb dues medalles penjades al coll. La tiradora del Club de tir amb arc Constantí fa quatre anys que s’està al CAR de Madrid, on treballa per ser una de les millors del món en la seva especialitat, l’arc recorbat.
Canales ha aconseguit als Jocs Europeus la medalla d’or per equips mixtos fent parella amb el gallec Miguel Alvariño i la plata en categoria individual. Dos metalls que, en principi, li donen el passaport per ser als Jocs Olímpics de París de l’estiu que ve. Parlem amb la tiradora tarragonina després d’uns dies de vacances per valorar les medalles obtingudes i el gairebé segur passaport olímpic.
Bona tarda Elia, primer de tot, felicitats pel teu bon paper als Jocs Europeus de Cracòvia. Explica’ns què fas a més del tir amb arc.
El curs que ve faré un grau superior de màrqueting i publicitat aquí a Madrid.
Com vas començar a fer tir amb arc?
Amb 13 o 14 anys en un campament d’estiu em vaig trencar el turmell i com que no podia fer una altra cosa, em van posar a fer tir amb arc i em va agradar i així va ser. Vaig tornar a casa i li vaig dir al meu pare a veure si hi havia algun club per fer tir amb arc i ens van apuntar els dos i em va agradar moltíssim.
La teva disciplina és la de l’arc recorbat. Quin tipus d’arc és i quina diferència hi ha amb els altres tipus d’arcs?
L’arc recorbat és l’única modalitat olímpica. És un arc amb un visor, estabilitzador i més complements que fan que sigui més precís. Però, per exemple, no és tan precís com l’arc compost, el de politges. El compost és el que s’utilitza més per caçar, però també per competir. Té bones politges que fan que costi molt menys disparar quan tens l’arc obert que al principi llavors fa que la fletxa surti amb més potència a més velocitat i que no et costi tant l’hora d’apuntar. Als Jocs Olímpics, per ara, només hi ha aquest, l’arc recorbat. Volen incloure l’arc compost a Los Àngeles, però encara no s’ha aprovat.
A Polònia vas aconseguir l’or per parelles amb el Miguel Alvariño.
S’ha de valorar la medalla d’or i la plaça olímpica perquè sabíem que havíem de quedar primers per guanyar-la i també sabíem que teníem el nivell. Vam confiar en el nostre procés i, fletxa a fletxa vam guanyar.
La teva plaça olímpica ja és segura?
No, encara no. Aquest any les places que s’aconsegueixen són pel país i al setembre surten els criteris per l’any que ve. Depèn de si el Mundial d’ara a Berlín Espanya aconsegueix les places d’equips tant de nois com de noies, doncs seran uns criteris diferents dels d’ara, per exemple. S’ha de veure com acabem la temporada, però jo confio a ser a París 2024.
També vas fer plata en competició individual.
Vaig quedar quarta a la primera ronda i sí que és veritat que vaig fer una bona puntuació, però sabia que podia fer-ho millor. Jo sabia que encara que fos quarta o desena podia guanyar fins i tot a la primera. Confiava molt en el meu tir i en el meu nivell. A les eliminatòries vaig anar també fletxa a fletxa, eliminatòria per eliminatòria i donant el 100% i al final vaig aconseguir la plata. Em va quedar l’espineta de no aconseguir la medalla d’or, però la Penny Healey ho va fer molt bé.
Tornes a casa amb dues medalles, una d’or i una de plata, que està molt bé.
Sí, sí, sí. Estic molt contenta amb les medalles, la veritat i també amb l’experiència. Encara que m’hagués agradat molt haver aconseguit la plaça femenina per equips aquests Jocs Europeus, perquè vaig anar jo sola amb l’equip de nois, però en noies no vam poder competir perquè no vam aconseguir la plaça per anar aquí a les tres.
Deies abans que pots anar als Jocs a competir per parelles, en categoria individual també podries competir a París 2024?
Sí, o sigui, si vas per parelles també competeixes a nivell individual. Només competiria per individual si hi hagués només una plaça de noies, però com que hi ha també la de nois, els que formen l’equip mixt poden competir en individual també.
Imagino que tens moltes ganes d’anar als Jocs Olímpics, però quins objectius més et marques en la teva carrera?
Això sí que ho tinc clar, jo el que vull és ser la millor de la història o de les millors del món. Al final anar als Jocs Olímpics està molt bé i és una experiència, però sento que si em poso com a objectiu només això, és com que si hi vaig i guanyo alguna cosa, que està molt bé, és com que després em quedo sense un altre objectiu. Llavors el que vull és ser la millor. Per ser la millor he d’anar als Jocs Olímpics, he de guanyar medalles internacionals i tot, al final és un objectiu que no s’aconsegueix d’un dia per l’altre, però ho veig factible.
Imatge de portada: @eliacanales01
