L’any passat per aquestes dates s’anunciava que fitxaves per el Grand Quevilly francès, al mateix temps que semblava que no disputaries els Jocs de Rio, on vas ser la primera reserva. Com ho vas viure?
Un temps estrany, perquè jo encara creia que podia anar als Jocs. Tota la situació viscuda i quedar la primera suplent era difícil d’assimilar. Després, quan em van donar la notícia que finalment sí que tenia plaça per anar-hi, tampoc m’ho acabava de creure. Bastant estrany tot plegat. Pel que fa al CN Mataró, la situació del club era complicada i l’aposta pel planter que van fer em suposava una situació molt complicada per seguir competint al màxim nivell. Al final, marxar al Grand Quevilly va ser una decisió que vam prendre entre tots. Era quelcom natural que passés, sense mala relació amb el club, ni molt menys.
Finalment aconsegueixes anar als Jocs Olímpics, tot i que no són els teus primers, sempre és especial. Com els vius?
Doncs partint que per primer cop havia aconseguit classificar-me a uns per competir en individual, que fins ara encara no ho havia aconseguit, al final els JJOO de Rio, han estat els que menys m’han agradat. De la manera com es va produir tot, no em va permetre gaudir-ho com hagués volgut.
Parlant ja d’aquesta temporada, com ha anat l’any a França al Grand Quevilly?
Doncs molt bé, la veritat. Vam jugar Champions League i vam aconseguir arribar a Quarts de final, que són uns resultats fantàstics. A la lliga hem acabat cinquenes en una competició molt forta, jugant contra jugadores de moltíssim nivell. Això també em dóna satisfacció a nivell personal, ja que he pogut disputar molts partits contra palistes que estan al top 50 mundial.
Creus que jugar a una lliga més competitiva com la francesa i la Champions League t’ha ajudat a estar més en forma durant al temporada?
Jugar a la lliga francesa em fa estar tota la temporada molt en forma, això és evident i sí que pot ser que al final això s’hagi pogut notar en aquest campionat estatal.
I l’Estatal del que has sortit campiona com l’has viscut?
Tenim un nivell molt similar entre totes les palistes, ens coneixem moltíssim així que la diferència entre guanyar o no és molt petita. També és cert que aquest any venia un pèl més relaxada que l’any passat, on m’exigia molt perquè arribava en plena forma. Al final, amb la Maria Xiao ens vam canviar els papers. Ella arribava després de jugar un gran mundial i jo vaig arribar sense tanta pressió, fent un campionat molt bo i, al final, enduent-me la victòria. Però com ja he dit, la línia entre guanyar o no és molt petita.
Es tracta del teu cinquè títol estatal, 12 anys després de l’últim. Què significa això per a tu?
Per mi, sincerament, no he tingut la sensació que ja hagin passat 12 anys. Entre tots aquests, me n’he perdut un parell o tres per lesió. A més a més, també he perdut 4 finals, després també va arribar l’època de les xineses nacionalitzades, on encara era més difícil aconseguir el títol. Com et dic, no tenia la sensació que fes tant de temps, perquè sempre he estat competint. Del títol en si mateix, quan arribes a jugar molt a aquest nivell, en tornejos internacionals, tornar a pujar a dalt del podi sempre és una gran alegria. Estic molt contenta.
Per acabar, quins objectius et marques per la propera temporada?
Repetir el resultat de l’any passat a la Champions League i lluitar per les tres primeres places a la lliga francesa. L’equip s’ha reforçat molt bé, tot i que la lliga serà molt dura. I a nivell internacional, les competicions són Europeu i Mundial per equips, així que no depens només de l’actuació personal. A l’Europeu es pot estar entre les 8 millors i potser lluitar per una medalla.
