Després de 59 trams cronometrats, Michèle Mouton i la seva inseperable copilot Fabrizia Pons van portar aquell meravellós Audi Quattro a la glòria. A principis de temporada, al Ral·li de Portugal, havien fregat el podi. A Mònaco, a l’Acròpolis o a Finlàndia no havien tingut sort. Però a les carreteres italianes idíl·liques de la costa italiana Mouton i Pons van demostrar una solvència inesperada i van deixar enrere als potents pilots finlandesos, que amb Ari Vatanen al capdavant, van dominar a plaer el mundial d’aquell any (6 dels 9 primers pilots a la general de 1981 van néixer al país nòrdic!). Campiones del ral·li de San Remo, un dels més esperats de l’any.
La seva gesta va trencar motlles. Les dones pilots eren tan vàlides com els homes si disposaven d’un cotxe competitiu. El món del motor, un dels més masculinitzats de l’esport, albirava un futur per a tothom tot just començada la dècada dels 80. El cert és que l’èxit no va ser casual. L’any següent Mouton i Pons van anar molt més enllà amb aquell innovador vehicle que incorporava la tracció a les quatre rodes. La tècnica era impecable, però també cal dir que aquells audis no tenien el do de la constància entre les seves principals virtuts. Mouton era la segona carta de l’equip per darrere el finès Mikkola, juntament amb el suec Blomqvist. Els acabaria superant a tots.
El subcampionat de 1982
Aquell 1982 Michèle Mouton va guanyar tres proves del mundial de ral·lis: a Portugal, a Grècia i al Brasil. Tres triomfs incontestables que la portarien a lluitar de tu a tu el títol mundial amb l’alemany Walter Röhrl, el millor pilot de l’escuderia Opel. A la penúltima cursa de l’any, a Costa d’Ivori, Röhrl hi arribava líder amb 89 punts, amb només set de marge sobre Mouton. Va ser un duel frec a frec, amb una lluita pel lideratge constant que va acabar tant bon punt li van comunicar a la francesa que el seu pare havia mort. Un adéu definitiu a les aspiracions d’un títol que l’alemany va poder celebrar en territori africà. Mouton i Pons, de tota manera, van guanyar el mundial de marques amb Audi i van proclamar-se subcampiones del món. Un resultat històric que cap altra dona ha estat capaç d’igualar mai.
Michèle Mouton i Fabrizia Pons van passejar el seu talent pel mundial de ral·lis i per altres proves automobilístiques amb un munt de marques diferents. Peugeot, Lancia, Renault, Fiat… Després de retirar-se el 1986 de l’alta competició, la francesa s’ha erigit en una cara reconeixible del campionat del món de ral·lis des que es va convertir en una de les integrants de la seva direcció l’any 2011. El seu és un nom que sempre quedarà lligat a la proesa de convertir-se en la primera dona en guanyar un ral·li del WRC. El seu llegat, però, no ha tingut continuïtat.
Un mundial d’homes
Només 20 dones han competit com a pilots al campionat del món de ral·lis. Dues d’elles ho van fer abans de l’aparició en escena de Mouton, el 1973, l’any que va donar el tret de sortida a la unió de ral·lis diversos: Pat Moss i Serena Pittoni. La gran majoria han tingut una participació testimonial al mundial, sense formar part d’un equip capaç de competir de forma regular a les proves programades al llarg de l’any. Només Natalie Barratt (entre 1998 i 2006) ha superat les 24 curses disputades més enllà de Mouton (49). I cal dir obertament que el panorama és desolador. El campionat del món de ral·lis ha oblidat les dones i s’ha convertit en allò que tothom ja intuïa que era: una competició d’esport masculí.
L’èxit de Mouton només serveix per glorificar una figura en concret (dos, amb Pons al seu costat). Un cas singular que ni Molly Taylor ni els petits èxits de Louise Cook en la darrera dècada de tímides participacions al mundial han pogut convertir en un exemple a seguir. Les poques dones que han aconseguit un volant al campionat del món ho han fet en equips menors o en altres categories i fa anys que el paper que juga Laia Sanz al Dakar o en altres Ral·lis d’arreu del món brilla per la seva absència al WRC. La de Mouton és una història aïllada, perduda: els homes blancs europeus continuen mantenint l’hegemonia dels volants mentre esperem que es forgin noves revolucions.
