· El Govern homenatja els equips catalans que la passada temporada han excel·lit en competicions internacionals i estatals
· Es van reconèixer 88 èxits assolits per 44 clubs en 27 esports, cosa que demostra el talent de Catalunya en diferents modalitats
La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà Pons, va encapçalar dijous a la tarda l’acte de reconeixement als èxits esportius dels clubs catalans de la temporada 2023-2024, destacant la contribució de tots els presents en fer de Catalunya un país “competitiu, talentós i molt potent esportivament”. Per Vilagrà, l’esport ha estat i és una “prioritat absoluta” del Govern, i per això, “hem aconseguit revertit el dèficit d’inversions de la darrera època”, va dir. Durant la darrera legislatura, el Govern ha multiplicat per vuit el suport als clubs, passant dels 750.000€ del 2021 als 6M€ en la convocatòria actual 2024, i ha destinat 15M€ per subvencionar l’activitat de les federacions, la xifra més alta dels darrers quinze anys a entitats federades. “Veníem a transformar el sistema, i ho hem aconseguit”, va subratllar Vilagrà. Uns canvis que s’han vist reflectits sobretot en l’aposta que ha fet el Govern per l’esport femení. “Aquesta ha sigut la legislatura de l’esport femení. Hem multiplicat per 10 les ajudes en aquest àmbit i hem impulsat projectes per visibilitzar referents femenins entre els més joves. Encara tenim molt camí a recórrer, però anem en la bona direcció”.
Durant l’acte, es va homenatjar el talent dels 62 equips campions o subcampions -22 femenins, 26 masculins i 14 mixtes- en 27 modalitats esportives diferents. Clubs que formen part del teixit esportiu català i que demostren, com deia Vilagrà, “la diversitat esportiva i territorial que caracteritza l’esport català”.
La secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula Paretas, destacava que actes com el celebrat al Palau de Pedralbes de Barcelona són importants per celebrar conjuntament que “Catalunya té un ADN esportiu únic”. I va agraïr la dedicació i aposta per l’esport base com “una de les eines clau per fer que l’esport català sigui tan potent”. L’acte també va comptar amb la presència del director del Consell Català de l’Esport, Aleix Villatoro Oliver, i el director del Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) de Sant Cugat, Ramon Terrassa Cusí.
Per acabar, hi va haver els parlaments de la capitana de l’equip de waterpolo femení del CN Mataró, Clara Cambray, i del capità de l’Igualada HC, Roger Bars. Cambray va voler reivindicar “l’esport minoritari i femení”, com és el waterpolo i destacar com les jugadores i jugadors estrangers del club acaben encantades amb els costums i la vida a Mataró i Catalunya. “Acaben entenent per què ens agrada fer castells i posar-nos sota les espurnes d’un correfoc”, va acabar la mataronina.
Roger Bars realçava la temporada del seu club i també la seva. Un curs en què va “saber sobreposar-se a un inici de temporada complicat per una lesió de genoll per acabar guanyant un títol europeu amb l’Igualada HC“.
13 títols europeus i mundials, i 35 èxits estatals
En concret, l’executiu ha reconegut els 48 títols estatals i internacionals que han assolit els equips catalans aquesta temporada que acaba de finalitzar. Entre les victòries en competicions europees (9) i mundials (4), sobresurten la setena Champions femenina de waterpolo del CN Sabadell, en una final a quatre històrica amb la presència també de CN Mataró i CN Sant Andreu; la WSE Cup masculina de l’Igualada HC en hoquei sobre patins, els Mundials del CPA Tona, CPA Olot i Artistic Skating Cunit en patinatge artístic, la tercera Champions femenina de futbol del FC Barcelona i la 12a Copa d’Europa de l’equip masculí d’handbol blaugrana, així com la Futsal Champions League femenina de l’Olímpic Argentona. Aquest curs, 13 equips catalans han estat primers o segons en tornejos europeus, i 8 en mundials.
D’altra banda, aquesta temporada 2023-24, de les 64 lligues estatals de màxim nivell que els equips catalans han disputat, n’han guanyat 10, mentre que 19 equips han assolit la primera o la segona posició. D’aquesta desena de títols, destaquen la lliga femenina de futbol del FC Barcelona, del Barça d’handbol i hoquei patins en categoria masculina, del CN Atlètic-Barceloneta masculí i CN Mataró femení en waterpolo, de la Salle Gràcia en gimnàstica artística femenina o del RC Polo femení en hoquei sobre herba. Finalment, les 25 copes estatals obtingudes per equips catalans corresponen, entre d’altres, al RC Polo masculí d’hoquei sobre herba, el Barça masculí de futbol sala, el Club Gel Puigcerdà femení, el CN Sant Andreu femení de waterpolo o el Club Rugbi Sant Cugat femení de rugbi 7. Un total de 48 conjunts catalans han estat finalistes de les competicions de copa.
6 milions d’euros per als clubs: 8 vegades més que el 2021
Esportcat ha multiplicat per 8 la dotació pressupostària de la subvenció a clubs respecte al 2021: dels 750.000 euros s’ha passat als actuals 6 milions, amb una gran part de la partida destinada a l’esport femení. Una novetat de la subvenció és que a partir d’ara la convocatòria s’ha realitzat de manera anticipada per permetre a les entitats saber abans l’import que rebran i així planificar millor les activitats i competicions de la temporada. El suport econòmic del Govern als clubs catalans busca empoderar encara més el sistema esportiu català i projectar l’esport femení, amb més referents femenins, més visibilitat i més recursos.
Amb el suport de:
