L’esportista andorrana Mònica Dòria estrena palmarès en la modalitat extrema que farà el seu debut als Jocs Olímpics de 2024.
Des de l’inesgotable planter del Cadí Canoë-Kayak de La Seu d’Urgell i amb el Parc Olímpic del Segre com a base, Mònica Dòria s’ha convertit en una de les palistes punteres del piragüisme en aigües braves. Amb una trajectòria en categories inferiors especialment prometedora, aquest cap de setmana l’andorrana ha confirmat el seu talent en una modalitat molt jove que ja té el vist-i-plau del COI per ser portagonista a París. Tres anys després de pujar al podi per primera vegada en una prova de la copa del món absoluta del seu esport, Dòria obté ara el seu primer podi en un mundial en un curs en què també ha brillat en el seu comiat com a sub 23.
Del 5 al 10 de juliol va competir a Itàlia al mundial sub23 i va aconseguir dues medalles de bronze, tant al K1 com en la modalitat extrema. Ara, a finals de mes, ha reblat el clau a Augsburg, a Alemanya, amb un nou bronze en la prova extrema, després de sortir decebuda de les baixades anteriors en C1 i en K1, les dues modalitats en què fa un any va ser olímpica als Jocs de Tòquio. En un esport acostumat a les baixades individuals, la irrupció de l’eslàlom extrem al programa de la copa del món l’any 2015 ha comportat una reviscolada significativa, amb un interès mediàtic cada cop més rellevant per a la que fins fa poc no deixava de ser la prova extra o anecdòtica de les grans competicions.
Ara, la imatge de les canoes de plàstic idèntiques simultànies en una rampa de sortida amb quatre palistes disposats a batre’s en un duel directe ja forma part de l’imaginari col·lectiu del piragüisme en aigües braves i té tots els ingredients per convertir-se en una de les disciplines més sorprenents per al gran públic a París 2024. Així ho ha entès el president del COI, Thomas Bach, que ha visitat aquest mundial per veure precisament la modalitat extrema en directe. En aquesta cursa els avantatges i la col·locació a l’hora de superar els obstacles abans que els rivals és determinant. El frec a frec entre els esportistes, constant. I per primera vegada, el cronòmetre, superflu, atès que guanya qui creua primer la línia de meta, donant una alternativa benvinguda a un esport de “contrarellotge”.
