Avui la situació ha canviat: només en queda un d’obert i l’èxode de centenars de cestalaris bascos a la costa est dels Estats Units ha quedat reduïda a uns pocs afortunats. Un d’ells ha estat Iñaki Osa Goikoetxea “Goiko”, qui amb 18 anys ja gaudia d’èxit i reconeixement als frontons de Miami. Avui en té 37, i des de fa tres anys, tot coincidint amb el naixement de la seva filla, el de Zumaia ha tornat a casa.
Escrivim aquestes línies des del frontó de la Vall d’Hebron, on s’estan disputant els Mundials de Pilota, i en el precís moment en el qual Goiko i Aldazabal es juguen el bronze de jai alai davant els seus compatriotes bascos (del nord, i per tant, amb una altra bandera). El frontó és gairebé ple, tot i que simultàniament es juga al frontó de 30 metres la semifinal de frontó femení, també entre Espanya i França. Goiko i Aldazabal, de groc, guanyen amb suficiència el primer joc a 15.
El jai alai i Red Bull
I és que el jai alai atrau i enganxa. No és casualitat que fos l’esport que tants seguidors arrossegués als Estats Units en les darreres dècades del segle passat. Tampoc és casualitat que Red Bull l’hagi triat entre els esports a patrocinar i promocionar en la seva definició d’esports extrems. Concretament ho fa patrocinant Iñaki Osa, qui també ha treballat per Loewe en accions que evidentment l’han servit a ell personalment, però que sense dubte han servit al jai alai per promocionar-se.
Al jai alai (cesta punta en català) la pilota de cuir es propulsada a més de 300 km/h per un cistell artesanal de vímet que porten els dos jugadors de cada equip. L’espectacle és total, i com passa en gairebé tot l’altre esport, viure-ho en directe és una experiència vibrant en la qual hom queda bocabadat per la velocitat de la pilota i els acrobàtics gestos que els cestalaris han de fer.
Una final inesperada
Tothom esperava que aquest partit fos el de clausura el dissabte 20. La gran final entre els equips A d’Espanya i França, que havien dominat absolutament la fase de grups, guanyant entre d’altres amb claredat els equips B de l’altre país, va acabar diluint-se en una sorprenent jornada de semifinals.
S’hi enfrontaven Espanya A i Espanya B per un cantó (primera del grup A i segona del grup B), França A i França B per l’altre. En les dues semifinals es va arribar al tercer joc; en les dues semifinals els teòrics equips B van fer saltar la banca. Els “francesos” Etcheto i Olharan vencien 9-10 en un apassionat darrer joc els titulars Irastorza i Tambourindeguy. Una estoneta més tard eren Erkiaga i Hernández els qui derrotaven Goiko i Aldazabal i es compraven un bitllet per a la final del dissabte. S’acaba el segon joc amb victòria francesa per 9-15, l’alè del molt majoritari públic francès es fa notar.
El retorn dels cestalaris catalans
Tal com podreu veure en el proper número en paper de la Fosbury, la cesta punta va gaudir també de grans moments a Catalunya a mitjans del segle passat; tant que els germans Mirapeix van aconseguir als nostrats Jocs Olímpics de Mèxic 1968 una de les poques medalles d’or de la delegació espanyola. A la Fosbury 31 repassem amb en Joan Maria l’experiència olímpica del jai alai, el declivi de l’esport a casa nostra i les possibilitats d’un renaixement tot coincidint amb els Mundials de Pilota brillantment organitzats aquesta setmana a casa nostra.
I és que a part del gaudi que ha significat per als assistents i els jugadors l’organització d’aquests campionats en un lloc tan emblemàtic com el frontó del Vall d’Hebron (on també s’hi van disputar les competicions d’exhibició als Jocs del 92), esperem que aquest esdeveniment de magnitud mundial hagi servit per tal que nenes i nens s’enganxin i practiquin un esport tan espectacular.
L’hora de la veritat al frontó de la Vall d’Hebron
Mentre això arriba, la nombrosa colònia francesa es concentra al passadís intermedi de les instal·lacions del CEM Vall d’Hebron. Dubtosos en què seguir: si la semifinal del frontó femení en que Coyos i Dutaret dominen a González i Aranaz guanyant-se un lloc a la finalíssima; o bé l’apassionant últim set del qual es pressuposava seria la final del jai alai i en la qual les parelles euskalduns regalen un meravellós i intens espectacle als assistents.
Finalment la jolie és total: en el jai alai els bascos del sud reben un parcial final de 0-4 que fa embogir el públic i porta el bronze als seus companys del nord. El més important serà el com, i això ja sabeu que a la Fosbury ens encanta: l’espectacle que els cestalaris regalen en el que serà el darrer punt d’Espanya (9-6) és aclamat per tot el públic, independentment del color. D’altra banda, i tot i la derrota, el mediàtic Goiko no perd el somriure quan just després de l’encontre les i els joves s’hi acosten a fotografiar-se.
A l’altre cantó i tot i una espectacular remuntada al segon joc, la parella espanyola Aranaz i González acaba caient en un emocionantíssim tercer joc per 9-10 davant la parella de frontennistes franceses.
