Quan parlem de l’esport ens queixem que falta afició. I amb raó. La gent no va als estadis, grans o petits, no hi ha grans audiències de televisió, els mitjans no surten del futbol, i tot això repercuteix en els pressupostos: menys ingressos, menys patrocinis i més precarietat. A la Fosbury hem vist molts casos d’esportistes que han de trampejar com poden per poder arribar a final de mes tot i ser especialistes en el seu camp. El problema és clar, ara, i la solució?
Els Estats Units no són exemple de gaire coses, però potser sí que en els esports hi podem donar un cop d’ull. I més enllà del model, dels diners, un país capaç d’anar més enllà de l’esport, d’un sol esport rei, i que sap centrar l’atenció i el públic en el basquet, o el futbol americà, o l’hoquei sobre gel o el beisbol vol dir que sap tractar-ho. I el truc, si hem de buscar-lo, és que anar a veure un partit allà no és només viure l’esport, és una experiència.
Des del pre partit l’ambient que es respira ja és diferent. Barbacoes als aparcaments, espectacles previs i durant la competició, sorpreses, fan de l’esport americà un procés que va més enllà del temps de joc. Un exemple, el video que adjuntem de fa tot just tres dies. Un home i una dona van a fer el servei d’honor d’un partit d’hoquei gel. Però és Estats Units i res no és el que sembla. Show must go on, aprenem-ne!
