Els Premis Fosbury són a punt de viure una nova edició i convé fer una mirada enrere a la cita de 2022. Llavors Laura Heredia i Toni Marín es van proclamar guanyadors d’una votació popular que va superar els 105.000 vots. Vam anar fins a Lleida a l’abril per xerrar amb el Toni i a la Laura vam anar a veure-la al CAR de Sant Cugat després d’un entrenament. Conversem amb ella després d’una sessió de natació i aprofitem l’avinentesa per fer-li entrega del trofeu i de la #Fosbury42.
El Pentatló Modern vol trobar l’atleta més complet en les disciplines que a principis de segle XX es consideraven més trencadores o avançades per l’època. Una pentatleta entrena cinc esports: esgrima, natació (200m lliures), salt a cavall, tir olímpic i cursa camp a través. Actualment, el tir amb pistola làser i la cursa es fan a la vegada en l’anomenada Làser Run i estem vivint les darreres competicions amb hípica, que deixarà el seu lloc a les curses d’obstacles. La nissaga Heredia és una referència d’aquest esport a casa nostra. L’Aleix, olímpic a Tòquio, és el germà gran de la Laura (Sant Boi de Llobregat, 2000), que després de quedar fora de la cita olímpica al Japó podrà complir el seu somni a París 2024.
Bon dia Laura, enhorabona pel Premi Fosbury! Encara queden mesos per París 2024, com va la preparació de la cita olímpica?
Doncs la veritat és que tot va molt bé, estic molt contenta. Vaig començar la temporada al setembre, a introduir-me, a començar rodatges llargs, a començar amb les càrregues i la veritat és que estic molt còmode, molt feliç, amb l’equip i amb els tècnics. Ara preparant les competicions que vindran de cara al gener i les importants a partir del març. Amb molta tranquil·litat perquè ja ho tinc fet, l’objectiu està complert la classificació olímpica a la butxaca.
Els deures previs estan fets, suposo que això et dona tranquil·litat a l’hora de preparar-ho tot.
Sí, totalment. Al final el més important era entrar als Jocs Europeus, era la prioritat de l’any passat. Ho vam planificar tot especialment per a aquesta competició i va sortir bé. I bé, doncs ara el que estàs comentant, tot amb molta més tranquil·litat i, evidentment, amb molta il·lusió sabent que ja estic dins i lluitarem fins al final.
View this post on Instagram
Entrenes cinc disciplines, sempre és el mateix horari i el mateix tipus d’exercicis?
Ara mateix, sí. Sempre és el mateix horari, sempre estructurem les sessions de la mateixa manera, però ara les càrregues canvien perquè no estem en un període específic o competitiu, llavors fem rodatges més llargs, les natacions són més llargues, de més metres, i intentem treballar molt més la base. Però a nivell d’horaris és molt similar a la resta de l’any.
En quina disciplina creus que has de fer un pas endavant i, per tant, dedicar-hi més temps específic d’entrenament?
Jo crec que aquest any ho enfocarem molt a polir la natació, perquè és on tinc marge de millora. Sí que és veritat que porto uns anys una mica estancada en els mateixos temps, però amb diferents tècnics i diferents maneres de treballar, jo crec que podem afinar-ho. I després, amb l’esgrima, no tenim la sort de tenir molts atletes aquí. Normalment, entrenament entre els pentatletes, que som un grup bastant reduït, llavors intentarem sortir més a concentracions, portar més gent de fora i, d’aquesta manera, intentar agafar confiança i arribar forts a les competicions.
A nivell de puntuació, si en perds una miqueta en l’esgrima, és realment important?
Sí, és molt important, perquè quan vas a la semifinal, si fas l’esgrima amb les 36 millors, aquesta puntuació és la que compta per la final i has de fer un bon paper. Realment, si fas molt mala l’esgrima i després passes a una final, és que tens una làser run molt bona, que realment és el meu cas. Però, al final, no tindria l’opció de fer una medalla, segurament. Necessites tenir una esgrima decent. Aquest any sí que és veritat que he sigut molt regular, però crec que és el moment de fer un salt i estar allà amb una puntuació estable per intentar estar sempre entre les cinc o set millors.
Hi ha especialistes en esgrima o en equitació, per exemple, proves en què sempre guanya la mateixa pentatleta?
Hi ha atletes que són més segures en la prova de l’esgrima o la làser run, però en pentatló és difícil estar sempre a dalt, perquè a vegades tens un mal dia, no trobes el feeling i quedes l’última quan normalment estàs al Top 3. Sí que n’hi ha algunes que són bastant regulars, però sempre pot passar alguna cosa fora del normal en una competició.
L’esgrima l’estem treballant amb l’equip nacional d’espasa, que està a Madrid. Intentem anar-hi o ells venen cap aquí, al CAR de Sant Cugat. També la treballem entre pentatletes, sobretot, sí que fem concentracions amb francesos, italians, alemanys, una mica qui li va bé per dates i ubicació, intentem coincidir bastants atletes de diferents països i això és el que realment ens ajuda.
El pentatló modern és un esport petit a nivell de practicants. Hi ha països amb tradició que sempre estan lluitant per podis?
Sí, sobretot països europeus com la Gran Bretanya, sempre estan a dalt. Tenen un equip de cinc noies que qualsevol de les cinc pot fer podi. Egipte també, sempre hi ha un parell que destaquen. Les franceses i hongareses sobretot, que en un any preolímpic o olímpic poden canviar l’equip nacional sencer i s’ha d’estar alerta. Entre elles hi ha una constant competició interna i també han d’estar sempre alerta.
T’ajuda conèixer les atletes rivals, a nivell d’estratègia, per saber si has d’apretar més en una prova o una altra?
Sempre intento anar a la meva i no fixar-me massa en les contrincants. Evidentment, quan estic a la sortida de la làser run miro qui tinc al costat i quines possibilitats tinc. Per exemple, a les qualificacions dels Jocs Europeus jo sortia a la 22a i passaven 18 atletes. Vaig mirar i totes eren corredores, m’havia tocat una qualificació de corredores i si feia un mal tir, podia quedar-me fora. Al final vaig entrar a la 15a però tampoc vaig poder anar controlant, fins a l’últim moment va ser decisiu. Normalment, intento anar a la meva, estar concentrada en el que haig de fer en cada moment.
A la làser run heu de córrer, aturar-vos i disparar. Com ho treballeu això als entrenaments?
Combinem les dues coses. Fem sessions només de tir i també entrenem làser run, córrer i disparar després. Jo sempre dic que és pràctica, però en el meu cas, per exemple, molts cops competeixo millor del que entreno. A nivell de concentració, quan competeixo, el meu estat canvia. Competint fallo menys que entrenant. Hi ha entrenaments i entrenaments, però al final és pràctica. Està clar que hi ha atletes que tenen més facilitat que altres i els nervis molts cops poden jugar una mala passada quan competeixes.
Tens un entrenador per cada disciplina?
Tenim una mescla. Tenim un director tècnic que és el del Pedro Pérez que toca bastant totes les disciplines, està especialitzat més en unes que en altres. I després tenim altres tècnics que sí que estan més especialitzats amb el món de la natació, amb el de l’atletisme, en esgrima tenim un parell d’entrenadors i en equitació anem a un lloc d’equitació i tenim un tècnic especialitzat en salt. Intentem treballar amb diferents tècnics perquè ens aportin diferents inputs.
A les competicions sempre munteu cavalls diferents, es nota molt que cada cavall és un món?
No ho notes de seguida, en el primer moment que puges a un cavall pots tenir una sensació i quan comences a trotar i a galopar t’adaptes a ell i a l’hora de saltar igual. Depenent de l’estil del cavall es pot adaptar millor o no a un genet. Potser a mi em va bé que un cavall salti de lluny i a un altre li va bé que s’esperi fins a l’últim moment. No hi ha cavalls dolents, els cavalls poden tenir un bon dia o un mal dia, com les persones. Cada cavall és un món, és brutal. És una cosa xula del pentatló modern, que ens hem d’adaptar a un cavall en només 20 minuts i veure què passa a la competició.
El teu germà Aleix és pentatleta i va ser olímpic a Tòquio 2020. Com va anar a parar a un esport com aquest?
El meu germà va començar a jugar a futbol i es va cansar una mica de l’ambient i justament a la nostra escola, la Fundació Llor de Sant Boi de Llobregat, hi havia un club de pentatló modern. A ell sempre se li havia donat molt bé córrer, sempre guanyava els crossos del Llor i jo de petita també. Va provar el pentatló amb els amics de l’escola i jo vaig anar darrere.
View this post on Instagram
Quantes escoles a Catalunya tenen aquesta proximitat amb un club de pentatló modern?
És l’única. Hi ha més clubs a Catalunya, però dins l’escola com a club jo crec que és molt anòmal i especial. És una porta oberta que vam aprofitar.
Què et va fascinar del pentatló per fer que continuessis?
El grup em va acompanyar molt. A l’escola el grup d’amigues sempre fèiem pentatló. Després cadascú va agafant el seu nivell, jo vaig anar a la Blume i després al CAR i la situació canvia. El grup em va acompanyar molt, m’ho passava molt bé a les competicions amb la gent més gran. També poder compartir aquesta afició amb el meu germà és un lligam que enganxa. Jo crec que ve d’aquí.
En quin moment t’adones que ets bona en això?
De petita veia al meu germà, que estava al CAR, i per mi era un referent. Jo pensava que no hi arribaria, no imaginava dedicar-me al pentatló. En el moment que el Pedro Pérez em diu que volen que entri a la Blume, que significa un pas molt gran d’un club a un centre d’alt rendiment, m’adono que és un esport que se m’està donant bé, que la gent s’està fixant en mi. Vaig entrar a la Blume amb 14 anys, i al CAR amb 15 o 16. Quan vaig traslladar-me al CAR la cosa es va posar més seriosa i vaig començar a competir a nivell internacional.
Els resultats que has aconseguit en categories inferiors, creus que els pots traslladar al màxim nivell?
Sí, en el moment en què vaig guanyar a l’Europeu cadet va ser per a mi un punt a part, perquè vaig demostrar que a nivell internacional podia estar lluitant per les medalles i potser inclús també en uns Jocs Olímpics. Sempre ho parlàvem amb el meu ambient i sempre l’objectiu anava enfocat als Jocs Olímpics de la joventut i després, qui sap, si a uns Jocs Olímpics.
I ara arribes aquí, ja tens plaça per París 2024. Estàs satisfeta?
Sí, crec que amb les nostres condicions és més difícil fer aquest salt de pressa. Per quedar campiona del món la italiana Elena Michelli, amb tots els recursos que té, potser ho pot aconseguir en el seu primer any sènior i jo potser necessito més temps perquè, al final, les condicions que tenim son complicades.
Ara tens dedicació exclusiva al pentatló modern?
No, estic estudiant veterinària i ho compagino, però a baixa intensitat. Estic prioritzant el pentatló perquè al final hi ha uns Jocs Olímpics i no sé si ho tornaré a viure i aquests dos últims anys estic al 100% amb el pentatló. Vaig fent amb la carrera, però a pas de tortuga, no tinc pressa tampoc.
A Tòquio estaves de primera reserva i et vas quedar fora de la cita olímpica per una posició. T’ha servit en positiu aquella situació amb el pas dels anys?
He après molt d’aquella temporada, era el meu últim any júnior, just feia el salt a sènior i estava compartint l’experiència amb el meu germà, la il·lusió era compartida i em feia moltíssima il·lusió poder competir amb l’Aleix en uns Jocs Olímpics, per mi era un somni i pel meu germà també.
En el moment que ja sóc a Tòquio i em diuen que no he entrat i no puc competir em va caure el món a sobre. Va ser bastant dramàtic perquè vaig viatjar i vaig ser allà un parell de dies en què em vaig poder veure amb el meu germà d’aquella manera perquè encara s’aplicava el protocol de grup bombolla. Aleshores, quan vaig haver de tornar a Barcelona l’Aleix em va dir que competiria per mi. Va ser un moment molt dur, però vaig saber passar pàgina i em vaig prendre el següent any de manera transitòria, per poder acceptar les coses i superar-ho. Al final sempre ho he traslladat a un sentiment positiu. Va ser un moment dur, però m’ha servit per fer les coses millor, em va tocar ser la primera atleta que es quedava fora per rànquing i hi havia d’haver alguna baixa perquè jo pogués competir. Jo sempre he pensat que tot passa per alguna cosa i estava convençuda que si ho sabia revertir, la vida m’ho tornaria i que al final acabaria anant a uns Jocs Olímpics que eren els de París 2024. Tot ha anat bé aquest any.
Quan ets a Tòquio esperant dins la bombolla quin sentiment d’aïllament vas arribar a tenir?
Quan era a la bombolla de Tòquio intentava aïllar-me el màxim possible. De fet, als meus pares en el moment de marxar cap allà els dic que sé que no competiré, però vull estar allà per estar tranquil·la. Si arribo a entrar i no sóc allà… no m’ho podia permetre. Jo volia ser allà tranquil·la, per si passava alguna cosa, poder competir. Un cop allà anava a córrer a la cinta i al gimnàs. Només vaig ser-hi dos dies, però vaig conèixer altres atletes i em van explicar què feien i em va anar bé per desconnectar una mica i quan podia venir l’Aleix estaven allà plegats i poc més.
Vas seguir la competició tot i no participar-hi?
Sí, la vaig voler mirar. Seguint la final sentia una espècie de nostàlgia i desitjava ser allà. Però sí, la vaig mirar perquè al final són uns Jocs Olímpics i eren les meves competidores. Hi havia molt nivell i a mi m’interessava veure com competien les meves rivals i aprendre del que estava veient.
Quin és l’objectiu a París 2024?
No he reflexionat massa encara fins on vull arribar, però evidentment jo aniré a buscar la medalla d’or. Si hi ha l’opció de fer medalla jo aniré a totes. Sé que és un objectiu molt complicat, és una competició molt circumstancial i no sabem què passarà i més quan en aquest format hi ha hípica a la semifinal. Pot ser que m’eliminin a la semifinal i no passi a la final, és així el pentatló. Vull anar amb la ment oberta, però si he de dir a què vaig, és a per l’or. Tot i això, estant a la final jo ja seré feliç, poder viure l’experiència per a mi és un regal. Sóc conscient que hi ha l’opció de no passar a la final. L’hípica serà molt selectiva perquè potser la favorita fa un 0 un 250 i es quedi sense opcions. S’ha d’anar preparada.
Quin és el calendari de competició a París?
El primer dia esgrima amb les 36, l’endemà es farà la resta de la semifinal amb l’hípica, crec que hi haurà un dia de descans i al dia següent es farà la final també amb hípica amb les 18 millors. És el format de sempre, però a la final de les copes amb aquest format vaig fer un zero amb el cavall, és l’única competició en què m’ha passat, però va ser aquella i no vaig tenir l’opció de passar a la final.
Després de París 2024 el pentatló canviarà l’equitació per una cursa obstacles. Com ho veus?
A mi, que he viscut el pentatló amb les cinc disciplines de sempre, em fa moltíssima pena que es carreguin l’equitació i la vulguin reemplaçar per una altra disciplina que al final no té cap relació amb l’hípica. Quin esport pot reemplaçar l’hípica? No m’agrada com s’ha gestionat.
El COI va dir fa poc que no hi havia opció que el pentatló seguís dins els Jocs Olímpics sense aquest canvi tan radical. Com a base jo hagués treballat pensant quina norma podríem canviar dins l’hípica perquè es pugui adaptar millor als pròxims Jocs Olímpics, però si no donen ni l’opció… al final, els pentatletes estem intentant sobreviure. Però jo no estic d’acord perquè s’han carregat la tradició de l’esport i s’han carregat el pentatló modern, bàsicament.
El que va passar als Jocs Olímpics de Tòquio, que també va ser mala sort, perquè és la competició més mediàtica del pentatló i sempre ha passat alguna cosa. Que la favorita faci un zero i es faci viral o a Tòquio 2020, la desqualificació de l’Annika Schleu per la impossibilitat d’acabar el circuit de salt a causa del comportament del seu cavall. Són coses que no havien passat mai i que costa de creure que passessin perquè no les he vist en la vida i va passar a uns Jocs Olímpics. Va ressonar moltíssim, els animalistes ens han perseguit moltíssim quan realment no tenen ni idea de pentatló i pensen que no sabem muntar. M’agradaria veure què faria un genet jugant-se un or olímpic en aquesta situació quan el cavall no et fa cas.
Laura Heredia: “Canviar l’equitació per la cursa d’obstacles significa carregar-se el pentatló modern”
Hi havia la sensació que, fins i tot, podien deixar el pentatló en només quatre disciplines.
Clar, però se suposava que no era una opció perquè amb quatre disciplines es perd l’essència. El COI va contemplar tantes coses que… va ser un embolic allò.
Aquest canvi fa que et replantegis la teva continuïtat en l’esport?
Bé, al principi sí que estava una mica creuada i pensava que després de París 2024 ho deixaria perquè això sembla un circ. Després, però, vas veient que els més joves s’estan adaptant a aquesta nova disciplina i penses que ens hi haurem d’adaptar els altres també si realment tenim ganes d’intentar anar a uns altres Jocs Olímpics. És el que deia abans: supervivència. Si vull intentar mantenir el meu recorregut com a esportista, segurament m’hi hauré d’adaptar. Al pròxim cicle olímpic ja desapareix l’hípica i fa pena. Passarem a fer curses d’obstacles tipus Ninja Warrior en format d’un contra un perquè sigui més emocionant.
Laura Heredia: “Passarem a fer curses d’obstacles tipus Ninja Warrior en format d’un contra un perquè sigui més emocionant”
Els teus referents en l’esport són pentatletes o gent d’altres disciplines?
No tinc masses referents. Sí que em fixo en esportistes, però no en tinc cap de preferit. Em fixo en Rafa Nadal perquè m’encanta com treballa i la seva mentalitat. Em fixo en altres esportistes i valoro els seus resultats i el que són capaços de fer.
Sense l’hípica, fins quan et veus en un esport tan exigent com el teu, en què has d’estar al màxim en cinc disciplines diferents?
Com a molt faré un altre cicle olímpic, jo crec que ja en tindré suficient.
I ja en tindries prou d’esport d’elit o voldries recol·locar-te en alguna altra disciplina?
Sí, al final li vaig donant voltes, vulguis o no, perquè tampoc queda tant. I jo crec que sí, que al final sempre estaré vinculada a l’esport, no sé de quina manera, també ho haig d’anar provant i testejant-me, però jo crec que sí, que sobretot seguiré bastant vinculada amb l’atletisme. No sé a quin nivell, perquè segurament hauria d’entrenar moltes hores i hauria d’adaptar una mica el meu estil a la vida i veure quines són les meves possibilitats. L’esgrima m’agrada i crec que se’m podria donar bastant bé però, veient la situació de l’espasa en què tu t’has de costejar els campionats i hauria d’anar a Madrid, no ho sé. No m’acaba d’encaixar.
En quines proves d’atletisme et veus?
El làser run és de tres quilòmetres, però no en tinc ni idea. Segurament en 5.000 o 10.000 o potser en 1.500, però hi ha molt de nivell a Espanya.
Què et sembla que el Premi Fosbury doni una finestra mediàtica a un esport com el pantaló modern?
Valoro que tingueu interès per saber una mica més del meu esport i a mi com a atleta em fa molta il·lusió i sempre ajuda. Així que us ho agraeixo.
Creus que podrien passar coses perquè un esport com el pentatló modern creixi en l’àmbit mediàtic?
Que m’hagi classificat per als Jocs Olímpics i sigui la primera dona espanyola que hi va està ressonant molt. Mai he tingut tantes entrevistes i em sembla genial, m’han fet reportatges d’Antena 3, de TV3, etc. Això està ajudant que l’esport, d’alguna manera, sigui més conegut. Després que els nens i nenes s’animin a practicar-lo, això ja és una feina de base que no va tant per allà. Però a nivell mediàtic crec que està ajudant molt.
Falta promoció o opcions de practicar pentatló base o amateur?
S’està treballant bastant bé en aquest sentit, les federacions estan fent esforços per promocionar-ho i per crear esdeveniments perquè la gent s’animi a practicar-lo.
Quin és el teu moment Fosbury?
Quan vaig saber que l’Aleix es va classificar per als Jocs de Tòquio, per mi va ser súper emocionant i vaig sentir com si m’hagués classificat jo mateixa.
Com està vivint l’Aleix el teu pas endavant?
Està molt content, m’acompanya als entrenaments quan pot i aquests moments que anem compartint, per nosaltres valen or. Ell i els meus pares estaven presents al Campionat d’Europa quan em vaig classificar per a París 2024 i va ser súper especial per a tots. Va ser molt emocionant.
