Entrevistem Dennis González, primer campió mundial absolut de la història en solo lliure
A dia d’avui Dennis González (Rubí, 2004) ja és un dels màxims exponents de la natació artística masculina mundial. El rubinenc ha aconseguit tres medalles al Mundial disputat a Fukuoka, al Japó: un or en solo lliure, una plata en duo mixt amb la catalana Emma Garcia i un bronze en duo mixt lliure amb la també catalana Mireia Hernández. La medalla d’or en solo lliure el converteix en el primer campió del món de la disciplina, ja que era el primer cop que es disputava la prova en un Mundial absolut. González, que ja prepara el mundial júnior de l’agost, s’ha erigit en un dels referents dels nedadors més joves d’artística masculina, una disciplina novella i en creixement.
Bon dia Dennis, com van els dies posteriors a proclamar-te campió del món?
Ha estat un viatge de tornada força llarg, però bé… continuo entrenant que la temporada no ha acabat.
View this post on Instagram
Com vas començar a practicar natació artística?
La meva mare era entrenadora de natació artística i jo sempre estava per allà rondant durant els entrenaments i sempre li deia que jo volia entrenar, que volia fer sincro, però ella pensava que ho deia perquè volia cridar l’atenció, però al final vaig acabar provant de fer sincro durant un any amb la meva mare a fer i després em vaig apuntar al club quan el Pau Ribes va venir a veure’m a una exhibició i em va dir que allò se’m donava bé i que seguís cap endavant.
Dennis González: “El Pau Ribes em va encoratjar a seguir cap endavant amb la natació artística”
Els inicis van ser una mica complicats, oi? Com era ser l’únic noi entre tantes noies?
Sí, jo de petit a l’escola vaig patir assetjament i la veritat que no ho vaig passar gaire bé a l’escola i la meva mare per això també tenia por que jo practiqués aquest esport, pels problemes que em podia suposar amb els meus companys de classe, que es fiquessin amb mi per fer un esport de noies, entre cometes.
Al final vaig acabar fent sincro, no hi va haver problemes amb això. El més difícil va ser la convivència amb les companyes i l’adaptació al grup, va ser complicat perquè no ens enteníem, se’ls feia estrany que jo formés part de l’equip, però amb el temps em vaig adaptar súper bé i ara estic encantat.
Al principi quan fèiem els equips, i estàvem a prop els uns dels altres, les companyes a vegades m’enfonsaven o em donaven puntades de peu i després es defensaven entre elles dient que no havien fet res. Em putejaven una mica i les entrenadores no em creien quan els deia que havien estat elles, va ser una mica difícil al principi, però ara em porto molt bé amb les meves companyes.
Després dels inicis complicats que comentes, ara estàs recollint els fruits.
Sí, la veritat és que n’estic súper orgullós i quan miro enrere veig tot el que he lluitat. Després de la final de solo, quan vaig aconseguir la medalla d’or vaig pensar en tot el camí que he recorregut, els moments durs, els bons també, tot el que he lluitat per complir aquest somni que era guanyar una medalla en un Mundial absolut, perquè era un dels meus somnis quan vaig començar a fer sincro.
Dennis González: “El meu somni era guanyar una medalla en un Mundial absolut”
A més, ets el primer campió del món absolut de solo lliure en natació artística de la història!
Sí, l’any passat va ser la primera vegada que es feia, però en categoria júnior i també vaig aconseguir la medalla d’or i aquest any que era la primera vegada que es feia el solo masculí en un mundial absolut, també he guanyat i la veritat que estic molt content. És tot un honor perquè és una cosa que ningú més pot dir-ho ara mateix.
El Pau Ribes va ser un referent per a tu i ara ho ets tu per als més joves, això t’emociona?
És una cosa que de petit jo havia vist amb el Pau i ara sento com que estic sent referent d’aquests nens en qui perfectament em podria reconèixer quan vaig començar. Estic súper orgullós perquè no només és haver aconseguit el que he aconseguit, sinó poder donar visibilitat a la natació artística masculina i fer que molts nens que em vegin per la tele sentin que és possible. Que vegin que ho he aconseguit i que soc aquí practicant aquest esport que em motiva un munt. Espero ajudar a que prenguin la decisió de practicar-lo.
La modificació de la rutina de la final a última hora et va sortir de meravella.
La veritat és que em vaig posar súper nerviós perquè amb aquest nou reglament és molt complicat perquè has de fer tot el que dius i la rutina de la preliminar, abans de la final, tenia poca dificultat i vaig quedar al quart lloc. Llavors a la final, si volia guanyar l’or havia de canviar un munt de coses i vaig canviar gairebé tot el començament de la rutina per aconseguir més dificultat i poder guanyar l’or.
Psicològicament va ser molt dur perquè és un mundial absolut, no és que sigui un campionat qualsevol, hi ha possibilitat que puguis fallar i la veritat és que estava molt nerviós, però quan el vaig aconseguir al final vaig explotar de l’emoció de dir: ho he aconseguit!
La natació artística catalana està tornant al nivell que li toca per tradició?
Jo crec que sí, hem assimilat molt bé aquest nou reglament i tot i ser un equip bastant jove ja hem aconseguit bons resultats que ens han fet tornar als llocs capdavanters.
A més de l’or en solo lliure vas guanyar una plata en duo mixt tècnic i un bronze en duo mixt lliure, déu-n’hi-do el Mundial que t’has marcat…
Sí, al duo mixt tècnic hi ha uns elements que fem tots, tots els països fem aquests mateixos elements obligatoris i després n’hi ha dos que són lliures. Al duo mixt lliure hi ha un total de set elements lliures, és a dir, fas els que tu vulguis. En el solo passa el mateix, el Fernando Díaz del Río va guanyar la medalla d’or en solo tècnic i va haver de fer uns elements requerits i després uns altres de lliures.
La medalla de plata en duo mixt tècnic va ser la primera rutina que vaig nedar i va ser súper emocionant. El duo és més complicat que el solo, perquè hi ha més dificultat i la veritat és que nosaltres anàvem amb l’objectiu d’aconseguir una medalla i la plata va ser súper emocionant perquè l’equip xinès era un dels grans rivals que teníem i els vam superar. A més venint l’any passat d’un quart lloc, ara un segon lloc en un Mundial està súper bé. I després al duo mixt lliure vam ser bronze perquè vam tenir petits errors, també anàvem a buscar la primera o segona posició, però al final estem súper contents perquè vam sumar una altra medalla.
View this post on Instagram
Amb dinou anys ja ets el millor del món, com s’encara una carrera esportiva quan ja ets al cim sent tan jove?
Per a mi és emocionant el fet d’haver-ho aconseguit tan aviat, però encara hi ha un munt de coses per aconseguir perquè la sincro masculina està evolucionant súper ràpid en aquests últims anys i a poc a poc van havent-hi més participacions i està pujant moltíssim més nivell. Crec que no serà fàcil mantenir la primera posició i caldrà continuar lluitant i caldrà continuar millorant per a aconseguir-ho i quan la natació artística masculina sigui olímpica voldré anar a buscar una medalla en uns Jocs Olímpics.
Dennis González: “Encara hi ha un munt de coses per aconseguir perquè la sincro masculina està evolucionant súper ràpid“
Comentes això dels Jocs Olímpics, però quins altres objectius tens en la teva carrera?
Esperem que el duo mixt s’inclogui als Jocs Olímpics de 2028, però ara mateix al gener o febrer hi ha un altre mundial per decidir quins països es classifiquen pels Jocs Olímpics de París. L’objectiu en aquest Mundial serà el mateix, anar a buscar la màxima dificultat i la màxima qualitat per obtenir la medalla d’or. Aquest, per ara, és el màxim objectiu a part d’aconseguir un or olímpic en un futur.
Com és que hi ha un altre mundial d’aquí només uns mesos?
Justament per l’elecció dels països aniran als Jocs, com que els Jocs Olímpics seran a l’estiu, el Mundial servirà per classificar per als Jocs de París.
View this post on Instagram
Ara ja amb les medalles del Mundial a la butxaca marxes de vacances o què faràs?
Doncs no, ja estic entrenant una altra vegada amb la selecció júnior perquè com estic en les dues categories -en absolut i en júnior- ara he de preparar el campionat júnior de l’agost.
No pares, eh?
No paro, no (riu). Però després ja sí que tindré vacances per fi.
Imatge de portada: @dennisgonzalez04
