Nairo Quintana resisteix a tothom i guanya la 96a Volta a Catalunya

Com s’esperava, l’etapa ha tingut dues parts marcadíssimes, abans i després d’entrar al circuit per Montjuïc. Si bé hi havia expectació per veure si a l’esprint de Molins hi hauria batalla entre les patums del pilot, finalment es formava una escapada que enfilava Maria Cristina amunt, ja al circuit de sis quilòmetres finals, amb tres minuts d’escapada. A partir d’aquí, força frenetisme a tots els nivells. Lluís Mas era més valent que ningú atacant a davant, en un grup d’escapats on el del Caja Rural creia ser el més fort. Al cap d’una volta ja l’havien neutralitzat i era Mohoric, del Lampre, qui li agafava el relleu com a obre-llaunes. Per davant dels escapats que resaven perquè a darrera no despertessin. Els seus déus no els han escoltat.

Al grup dels més forts els tambors feien redobles ben aviat. A 32 quilòmetres de meta Alberto Contador manava al seu equip posar una marxa més, tensar el grup, reduir el pilot i anar desgastant un Movistar que protegia Nairo Quintana ja sense Marc Soler, gregari escollit pel primer tram d’etapa. Després hi havia més moviments il·lustres com l’atac de tot un Fabio Aru, que escollia les rampes més pronunciades per ensenyar el seu estil característic. Aru, a minut i mig del liderat, se’l deixava fer amb força parsimònia i també des del pilot es tolerava que se li afegís, configurant un trio de força quirats, Warren Barguil i Louis Vervaeke que se n’anava endavant. La Volta es jugava en una partida d’escacs on els nervis estaven força el tauler. L’escapada o les expedicions invalidaven les bonificacions a meta, afavorint a Quintana. Els atacs i el descontrol desgastaven Movistar, picant l’ullet a Contador.