L’esport mixt irromp a l’elit

4 minuts de lectura
Aquest cap de setmana s’acaben els campionats d’Europa que s’han disputat de forma simultània a Glasgow i Berlín i que han fet confluir les cites continentals de set esports diferents.

Els únics esportistes del nostre país a pujar al podi en més d’una ocasió ho han fet en una modalitat poc coneguda de la natació artística. Berta Farreras i Pau Ribes han reeditat l’èxit dels Europeus del 2016 amb dos bronzes al duet mixt, tant en la rutina tècnica com en l’exercici lliure. Dues finals amb menys participants que la resta de competicions perquè la majoria de països continuen sense treballar en la vessant mixta de la natació artística.

Tot i que el duet mixt no és, ni de bon tros, la prioritat de l’equip espanyol de natació artística, la parella que formen la mataronina i el barceloní s’ha consolidat i ha obert un camí insòlit en un esport en què els homes no tenen competicions a l’elit.

Ribes, que també és entrenador de natació artística al col·lectiu LGBT+ Panteres Grogues, s’ha convertit en l’home de la sincronitzada a l’estat espanyol. Darrere d’ell, diversos nens comencen a provar sort en clubs de base per endinsar-se en una disciplina mixta que ja s’ha fet un lloc als campionats d’Europa i del món i que té molts números de passar a formar part del programa olímpic el 2024.

És l’olimpisme, precisament, el que pot convertir aquestes primeres pinzellades d’esport mixt en un fet cada cop més habitual a l’elit. Seguint les directrius de l’Agenda 2020 aprovada a final del 2014, el COI ha decidit ampliar ràpidament el nombre de proves mixtes del programa de competició.

A Tòquio 2020 l’esport mixt comptarà amb uns nous relleus en l’atletisme i en la natació. També amb modalitats d’equip mixt de creació recent en el tennis de taula, en el tir amb arc, en el triatló, en el tir olímpic i en el judo, que se sumaran als quadres ja existents del tennis, el bàdminton i la vela, i a la consideració d’esport mixt de totes les competicions d’hípica.

A la pràctica, nou competicions mixtes s’estrenaran al Japó amb la voluntat de traslladar un missatge als esportistes: les medalles assolides amb l’esforç comú d’homes i dones en l’esport mixt valen el mateix que un triomf individual o d’equip en categories clàssiques.

L’impuls del COI a l’esport mixt va lligat al treball que cada federació internacional fa en aquest cicle de quatre anys entre Rio i Tòquio per introduir les noves modalitats olímpiques als seus campionats anuals o bianuals. En alguns casos l’experiència ja ve de lluny, com el relleu mixt del triatló, que es disputa aquest dissabte a Glasgow per desè any consecutiu, i en d’altres les federacions van més enllà del marc olímpic: a Escòcia la natació ja ha estrenat el seu tercer relleu mixt (4×200 lliure) a l’Europeu.

Més enllà dels moviments d’esports reglats per sexes que busquen la manera d’avançar en l’esport mixt, i lluny del professionalisme, les darreres dècades hem vist el sorgiment d’esports dissenyats d’arrel com a modalitats mixtes en què homes i dones tenen un mateix paper. Tots tenen una referència indiscutible en el corfbol, un esport ja centenari que des del primer moment va treballar per evitar la segregació per sexes a l’esport. Un esport de cistella nascut als Països Baixos, en què la selecció catalana ha aconseguit alguns èxits internacionals competint-hi de forma oficial els darrers anys i que ha exportat bona part dels seus valors —cooperació, no-violència, coeducació— als esports d’equip, que guanyen adeptes amb la seva proposta d’esport mixt.

El més cridaner de tots, pels seu origen literaris, és el quidditch, un esport «màgic» de la saga de Harry Potter que s’ha consolidat amb una normativa integradora i s’ha estès arreu del planeta. El mes de juny Florència va acollir el quart campionat del món de l’especialitat amb 29 seleccions procedents de tots els continents, excepte l’Àfrica, i amb un dissetè lloc final per a Catalunya.

Més recentment també hem assistit al mundial de clubs d’un altre esport en què la modalitat mixta manté l’estatus de categoria de referència i que no deixa de créixer any rere any. Ens referim a l’ultimate frisbee, l’esport que promou la igualtat de gènere i la diversitat en una competició àgil i emocionant, en la qual l’estratègia i la bona forma física són tan determinants com l’habilitat per fer anar d’una banda a l’altra el disc volador. El campionat disputat als EUA ha comptat amb un quadre mixt de 48 equips i amb el debut històric d’un equip català, els Disctèrics de Celrà (Gironès), que han acabat ocupant la 41a posició malgrat endur-se quatre victòries en nou partits.

Com acostuma a passar amb els esports mixtos, els valors de companyonia prevalen sobre la rivalitat esportiva, i l’ultimate frisbee fa servir una classificació paral·lela on cada equip puntua el respecte o el coneixement del joc dels equips amb qui s’enfronta al terreny de joc.

Dos exemples d’esports que fan dels valors la seva raó de ser, mentre algunes disciplines de tota la vida, com els escacs o el tir amb arc, continuen amb un debat obert sobre la idoneïtat de mantenir la distinció entre homes i dones en les seves competicions.