L’esport català està en coma induït des que el Govern va decidir, en el marc de les restriccions que volen ajudar a frenar la Covid-19, de tallar-li totes les ales. De deixar els professionals i prou. El sector no s’estarà de braços creuats, pateix per la seva pròpia supervivència i adverteix que el mapa esportiu pot canviar si no es reactiva l’esport amb federacions i clubs que estan bastant més que contra les cordes. La situació és límit i la permanència passa pels tribunals.
El món de l’esport torna a dirigir-se als tribunals com ja va fer a l’estiu per mantenir la seva activitat. Federacions i entitats (Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gestiona, Coplefc, INDESCAT, la Federació Catalana de Natació, l’Agrupació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya i la Federació Catalana de Futbol) han presentat aquest dilluns un recurs al TSJC en contra de la decisió del Govern que atura tota la competició esportiva i tanca equipaments i han demanat l’adopció de mesures cautelars. El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva, ha considerat en una roda de premsa virtual amb presència de la Fosbury “errònia” la decisió de la Generalitat i ha defensat que l’esport organitzat “ha fet bé la feina” i s’ha d’entendre com un “bé essencial” per a la ciutadania. A més, ha insistit que el sector és segur i ofereix més traçabilitat i rigor que si l’esport es fa igualment per lliure però sense mesures ni controls. “Ja ho hem vist el cap de setmana”, resol.
El recurs presentat
El recurs judicial que s’ha presentat per Miquel Àngel Alonso, d’Écija Advocats, davant la sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya demana mesures cautelars com la reobertura d’instal·lacions. El president de la Unió és raonablement optimista amb un resultat favorable “perquè al juliol els tribunals ja ens van donar la raó, i ara encara tenim més arguments”, ha explicat Gerard Esteva. “Ens mou a fer el recurs la desproporcionalitat, ja que les decisions que han pres tenen efectes contraris als que es persegueixen”, ha afegit.
Efectes devastadors i entitats en risc
L’aturada de l’esport català té “efectes totalment devastadors i suposa un greuge perquè la resta de l’Estat no ha tancat”, explica Esteva. Les xifres venen a confirmar que l’esport català està intubat i no presenta bona salut: si en la primera onada 7 de cada 10 treballadors del sector van estar en ERTO, es calcula que 1 de cada 3 ja ha perdut la feina. La UFEC i la resta d’entitats del sector es compromet a seguir fent força (ja suma 79.000 adhesions al seu manifest en defensa de l’esport com a activitat essencial), però per exemple INDESCAT ja quantifica en 58 milions el que ha deixat d’ingressar la indústria del sector. A tot l’argumentari de salut pública s’hi afegeixen els números feridors des d’un punt de vista econòmic. I aquests poden comportar la pèrdua de clubs i federacions.
“El que està en perill és el model català de l’esport. Sense activitat no hi ha clubs ni federacions i després no hi haurà ni competicions, ni esportistes, ni olímpics ni res”. Qui s’expressa així és Enric Bertran, president de la Federació Catalana de Natació que assegura que “molts clubs i federacions estan en sever perill de desaparèixer i és obvi que en propers mesos hi haurà fallides”.
Que arribin ajudes
I és que a més de la via judicial als tribunals per poder obrir instal·lacions i recuperar una activitat que s’ha demostrat, asseguren, segura, des del sector de l’esport es demana un tracte compensatori en la línia del que s’ha aplicat en altres estats. Gerard Esteva ha denunciat que a Catalunya, a diferències d’altres llocs d’Europa, s’hagi suspès part de l’activitat esportiva o s’hagin tancat equipaments però sense oferir els mateixos recursos o ajuts. “Prenem mesures que la resta d’Europa pren quant a les prohibicions però no pel que fa a les indemnitzacions“, ha dit. Segons Esteva, el sector necessita una injecció de 1.000 milions d’euros per passar la crisi i només té comunicats de forma “extraoficial” uns 10 milions d’euros per a les entitats esportives, que no pal·liarien “ni molt menys” la situació “d’ofec econòmic” que estan patint.
