//

La Fosbury, ara també a Catalunya Ràdio

1 minut de lectura

catradioAl costat d’aquesta Fosbury que consagrem al tennis taula, almenys en la seva Temporada Regular, ja el mes passat el projecte periodístic que encarnem un equip jove i ple de ganes, obria una nova finestra gràcies a la complicitat de, ni més ni menys, la ràdio nacional del nostre país. El Club de la Mitjanit ens obria les portes i, de la mà del seu conductor Pere Escobar i el seu equip, a qui sempre haurem d’agrair l’aposta, tenim un espai propi cada dimarts a la nit, en el programa esportiu amb el qual s’acaba el dia a Catalunya Ràdio.

– Escolta les seccions emeses al web de Catalunya Ràdio

L’oportunitat brindada per Catalunya Ràdio ens reafirma en el que anem fent i tenim ganes de fer cada cop millor. En Roger Castillo és la nostra veu als micròfons, i cada dimarts té cita fixa amb tots els ‘fosburys’ catalans a l’emissora. Hi explica històries que haurem tractat o tractarem en aquesta revista, recopila diferents “moments Fosbury’, descobreix perfils desconeguts o rescata de l’oblit petites heroïcitats quotidianes d’esportistes d’aquí i d’allà. En definitiva la Fosbury estrena espai radiofònic per sumar una nova caixa de ressonància, un nou altaveu, una nova plataforma per un projecte que, més que una revista, ja és una manera d’entendre el que podria i hauria de ser la informació esportiva.

Quan ens diem la revista de tot l’altre esport, quan teoritzem sobre els esports minoritzats o quan procedim a una reivindicació, a voltes malaltissa, dels esports menys mediatitzats no estem predicant al desert. O, si ho fem, veiem com, a poc a poc, va latent –no perquè hi siguem nosaltres, no ens hem inventat la sopa d’all– una cultura poliesportiva que hi era però que anava faltada de punts d’atenció i projectes que hi creguessin. Sentim el mateix per l’oportunitat que és ara per a la Fosbury ser cada dimarts a Catalunya Ràdio que el que ens transmeten alguns dels nostres entrevistats quan ens veuen interessats en el què fan, el com i el perquè. La família Fosbury creix. Continua creixent. I vetllarem perquè no pari.