París 2024, dia 12

AGENDA DIMECRES 8 D’AGOST

Si ahir parlàvem d’ella com una de les medalles més esperades de la darrera dècada a l’Índia avui el gerro d’aigua freda ha estat majúscul quan ha superat el pes de la seva categoria i ha estat desqualificada de la competició malgrat haver-se classificat per a la final. Costa d’entendre que algú que ja ha accedit a la final sigui desqualificada de tot el torneig olímpic si en el moment dels combats previs pesava el que indicava la categoria. Desconcertant i drama nacional a l’Índia.

El cubà Erislandy Álvarez Borges s’ha proclamat campió olímpic de la categoria 63,5 kg en una decisió ajustada del jurat (3-2) després d’un combat amb intercanvi de cops constant i amb ball inclòs d’Álvarez a pocs segons del final per refermar la seva superioritat davant Soufiane Oumiha, el francès que volia triomfar a Roland Garros.

Són els quarts Jocs consecutius en què Cuba suma com a mínim un campió en boxa, un esport on han pujat al podi en totes les seves participacions olímpiques des de 1968.

Llegit el titular ràpidament sembla que ho hagi fet expressament, però senzillament el sud-coreà ha estat molt superior a Gashim Magomedov a la final. El d’Azerbaidjan ja ha sofert una lesió en el primer embat, i malgrat continuar el combat després d’uns minuts, ha acabat cedint després d’un nou atac de Tae-joon, que ha trigat uns minuts a celebrar l’or davant l’evident lesió del rival, que ha hagut de marxar acompanyat pels serveis mèdics.

Primer or de Corea del Sud en un altre dels “seus” esports a París 2024.

Primer dia d’halterofília i primers dos ors per a la Xina. Hou ha batut el rècord olímpic en dos temps per guanyar el total olímpic dels 49 kg davant el bon nivell de la romanesa Cambei i la tailandesa Khambao.

Molt emocionada Hou al podi després de revalidar el seu or olímpic.

El marroquí ha completat quatre anys d’or amb una gran victòria a la recta final dels 3.000 obstacles, entrant primer a la darrera tanca i no deixant opció ja als seus rivals directes, el nord-americà Rooks i el kenià Kibiwot.

Palmarès recent de Soufiane El Bakkali:

OR – Jocs 2021

OR – Mundial 2022

OR – Mundial 2023

OR – Jocs 2024

El jugador castellonenc de 42 anys diu adéu als Jocs després de sis participacions amb un meritori diploma al costat d’Adrián Gavira. Avui el duo de la selecció espanyola no ha pogut fer res per plantar cara als noruecs Mol i Sorum, clars candidats a medalla, i diuen adéu a quarts de final, el segon millor resultat de la carrera olímpica de Pablo Herrera després de la plata de 2004.

Diploma per a un jugador històric de l’olimpisme, que es retira després d’aquest partit.

La final de salt de perxa femenina no ha tingut l’estatus d’esdeveniment històric de la cita masculina amb Duplantis, d’acord, però sí que ha tingut força més emoció en la lluita per la victòria. Nina Kennedy ha triomfat amb 4.90 per davant la campiona de Tòquio Katie Moon (4.85) i la canadenca Alysha Newman, que ha batut el rècord del Canadà per guanyar el bronze (4.85).

La taekwondista tailandesa s’ha convertit en la primera bicampiona olímpica del seu país en guanyar la final de la categoria 49 kg per 2 a 1. Medallista ja a Rio, ha guanyar l’or tant a Tòquio com a París i es converteix en la gran referència històrica de l’esport tailandès. Enorme Wongpattanakit!

Per un moment tot semblava encaminat cap a una història familiar en què el fill supera el pare. El mític Virgilijus Alekna va ser campió olímpic i plusmarquista del rècord del món i olímpic. El seu fill aquest any ja li havia arrabassat la plusmarca mundial del llançament de disc (fins als 74.35) i a la final olímpica en el seu segon llançament li ha pres també el rècord olímpic de la disciplina i anava encaminat a sumar l’or que el seu pare ja es va endur el 2000 i el 2004. Però llavors ha aparegut el jamaicà Rojé Stona, que de forma completament sorprenent ha millorat la marca d’Alekna i l’ha arrodonit fins als 70.00.

El campió olímpic del llançament de disc és jamaicà!

El corredor estatunidenc ha guanyat la final dels 400 llisos de forma increïble, fent marca personal amb 43.40 i amb una recta final supersònica on ha remuntat tres o quatre posicions amb gambades llarguíssimes per sorprendre just a la línia de meta el britànic Matthew Hudson-Smith (rècord d’Europa amb 43.44), que havia dominat la prova. Els EUA no guanyaven l’or dels 400 des de 2008!

També ha remuntat per guanyar el bronze Muzala Samukonga, que ha fet rècord nacional de Zàmbia (43.74) davant el rècord nacional de Jereem Richards per Trinitat i Tobago (43.78)

Kirani James, que també ha baixat dels 44 segons, cinquè, fora del podi després de sumar-ne tres de consecutius a Londres, Rio i Tòquio.

El fenomenal lluitador d’Armènia encadena els seus quarts Jocs consecutius enfilant-se al podi però s’ha de conformar amb la plata que ja va tenir a Tòquio. L’iranià Mohammad Hadi Saravi, bronze fa tres anys, l’ha superat a la final i guanya el primer or de l’Iran a París 2024, una delegació que estava esperant amb delit l’inici de les competicions de lluita per engreixar el seu medaller.

La selecció espanyola de natació artística ha disputat la darrera jornada de la competició per equips amb una rutina acrobàtica (novetat olímpica a París) a ritme de la cançó Lose Yourself d’Eminem. Després d’uns dies de batalla aferrissada per pujar al podi, ja es pot dir que ho han aconseguit!

Medallistes a París 2024, és la tercera vegada que nedadores catalanes pugen al podi olímpic en la modalitat d’equip despreś dels podis de 2008 i de 2012 (amb la gran Clara Basiana!). A la rutina acrobàtica han sumat 267.1200 punts per aconseguir un total de 900.7319 que els ha permès deixar enrere França i el Japó i endur-se la medalla de bronze, només superades pels EUA d’Andrea Fuentes (quina feinada ha fet allà!) i per la Xina de l’incombustible Anna Tarrés.

Èxit enorme per a les veteranes Paula Ramírez i Txell Mas, per a Iris Tió que també farà el duet i per a la jove debutant Txell Ferré: arribar i moldre!

Sensacional Jocs Olímpics per a la nord-americana, que dies després de proclamar-se campiona olímpica de la prova en ruta de carretera de forma sorprenent acaba de guanyar l’or de la prova de persecució per equips al velòdrom amb la selecció estatunidenca liderada per Chloe Dygert.

Increïble Faulkner, que assoleix una fita no inèdita però sí més que meritòria.

La nedadora barcelonina ha donat pas a l’inici del darrer dia de la final per equips. Avui toquen acrobàcies, una de les novetats d’aquests Jocs on es valoren les figures fetes pels diferents equips. Caldrà veure si la presència d’Ona Carbonell a la piscina dona sort a l’equip espanyol, que és tercer de forma provisional.

El velocista de Gandia ha firmat una brillant semifinal i accedeix directament a la final dels 110 tanques després de ser segon darrere l’estratosfèric Grant Holloway, indiscutible favorit a l’or. Llopis, que porta un any sensacional, ha entrat amb un temps de 13.17 per davant del vigent campió olímpic, Hansle Parchment, que haurà d’esperar per veure si és un dels dos millors temps de les tres semifinals. Increïble Llopis!

L’equip masculí australia de persecució de ciclisme en pista ha fet bons els pronòstics i s’han endut la medalla d’or en una final vibrant davant la Gran Bretanya de resultat enganyós: quan la diferència era de 0.160 i faltava només una volta un dels ciclistes britànics s’ha desequilibrat i han acabat entrant a més de dos segons dels aussies.

A l’equip australià hi tenim en Sam Welsford, company de Roger Adrià al Bora en ciclisme de carretera. Alters ciclistes com Ethan Hayter, Ethan Vernon, Filippo Ganna, Jonathan Milan i Simone Consonni també pujaran al podi.

La selecció polonesa masculina de voleibol acaba de guanyar-se un bitllet per a la final olímpica després de superar els EUA en un duel molt ajustat per 3 sets a 2. Victòria sensacional d’un equip que meravella a cada partit que fa. Campions del món el 2014 i el 2018 i subcampions el 2022, per fi troba la tecla adequada en uns Jocs Olímpics: feia 44 anys que no accedia a les semifinals i 48 del seu or olímpic de Mont-real 1976. Repetirà de nou a París 2024?

La Fórmula kite només ha pogut disputar 6 de les 16 regates previstes a Marsella i els jutges han decidit anul·lar totes les restants i disputar demà la fase final, on accedeixen les 10 primeres classificades. Pulido, 12a, queda fora de la lluita pel diploma i les medalles. Ha tingut mala sort amb regates en què ocupava els primers llocs i s’acabaven suspenent per la manca del vent.

S’acaba per la porta del darrere el debut olímpic de la catalana.

Quin ambient tan bonic s’ha respirat al parc d’skate aquests dies d’olimpisme. Una disciplina que va entrar fa tot just tres anys al programa olímpic i en què l’australià Keegan Palmer ha dominat en ambdues ocasions. Ho celebra ell i també els rivals, que el vanaglorien davant el públic en un esport en què tothom sembla gaudir plenament independentment del resultat final.

Palmer, per cert, fa uns mesos va assolir un “rècord” en recórrer més de 50 quilòmetres dalt el monopatí lligat a un cotxe. Singularitats d’un campió.

Un altre dels esports que té clar domini xinès és l’halterofília i així ho ha demostrat el vigent campió olímpic Fabin Li des del primer dia en revalidar l’or en 61 kg, amb rècord olímpic inclòs en arrencada. Per cert, en una competició amb molts competidors que no han aconseguit aixecar cap pes, èxit rotund del país de l’entranyable David Katoatau, el Kiribati, una illa que té amenaçada la seva existència en el futur per l’augment del nivell del mar arran del canvi climàtic.

Kaimauri Erati, malgrat tenir un nivell inferior al de la resta d’aixecadors, ha acabat setè i s’endú el primer diploma olímpic de la història del seu país.

Les complicades condicions, un dia més, del camp de regates de Marsella ha obligat a ajornat la medal race de la classe 470 mixta, en què Jordi Xammar i Nora Brugman parteixen com a segons classificats.

La medal race es disputarà demà.

Si aquest matí el Perú s’ha hagut de conformar amb la quarta plaça a la marató mixta de marxa amb un rol estel·lar però insuficient de la seva estrella Kimberly García, aquest migdia celebren amb eufòria la seva primera medalla olímpica des de Barcelona 1992. L’ha aconseguit Stefano Peschiera al 470 masculí, amb un bronze més que meritori.

El 470 masculí ha sigut extraordinari, amb la segona medalla olímpica de la història de Xipre a càrrec de Pavlos Kontides, que s’ha endut la segona plata per al seu país… després que ell mateix fos subcampió a Londres 2012.

La selecció belga femenina ha fet els deures al segon quart i des d’ençà només ha hagut de controlar l’avantatge al marcador davant una selecció espanyola que malgrat el bon inici ha perdut efectivitat en atac i no ha pogut contrarestar el bon joc de les belgues.

79 a 66 i derrota en quarts de final per a Mariona Ortiz (9 punts, 3 assistències), Alba Torrens (4 punts amb 0/4 en tirs de camp), Queralt Casas (2 punts i 1/5) i Andrea Vilaró, que ha anotat un triple. Se’n tornen a casa amb diploma olímpic.

La selecció de Ludovic Fàbregas s’acomiada de forma probablement justa de París 2024, mostrant la seva millor i pitjor versió en un sol partit amb la mateixa irrregularitat en què ha concorregut al torneig olímpic de casa, on es queda molt lluny de poder defensar l’or de Tòquio, eliminada a quarts de final.

Avui han arribat a dominar la potent Alemanya per 20 a 14 just començar el segon temps, però ha arribat l’apagada ofensiva i els germànics han igualat el marcador. Partit molt disputat resolt finalment a la pròrroga, on Alemanya ha sigut una mica més precisa i s’ha endut la victòria per 35 a 34, malgrat els tres gols de Fàbregas (bé, i els 10 de Mem i 8 de Descat). Uscins, amb 14 dianes, increïble.

Després d’una fase de grups immaculada amb cinc victòries en cinc partits, la derrota ha arribat a quarts de final. Encreuament enverinat ja des del primer moment en saber que Croàcia, la vigent campiona del món, era la rival. I el cert és que els balcànics han dominat el duel des del principi fins al final malgrat els intents dels de David Martín de remuntar.

10 a 8 i sensació d’oportunitat de medalla desaprofitada davant, això sí, un equipàs que ha jugat bé i que ha aprofitat el desencert ofensiu dels llançaments: 8/30, molt difícil guanyar així, en un dia difícil fins i tot per a Álvaro Granados (2/7). Unai Aguirre només ha disputat la primera meitat, Cabanes, Tahull i Biel no han aconseguit anotar i Bernat Sanahuja, amb dos gols, ha sigut el millor jugador d’un equip que es queda sense medalla a París 2024. Sis partits, cinc victòries… i la derrota decisiva. Una llàstima.

Aleksandra Miroslaw ja és campiona olímpica! La gran estrella de l’escalada de velocitat ha guanyat la primera medalla d’or olímpica d’escalada de velocitat encadenant exhibició rere exhibició durant tot el torneig. Amb dos rècords del món el primer dia de competició, avui ha sigut més prudent en les sortides i tot i així no ha tingut cap problema per guanyar les tres sèries de quarts, semifinals i final.

A la final, la xinesa Lijuan Deng li ha plantat cara amb un crono boníssim de 6.18 (millor marca personal, és clar), però Miroslaw ha guanyat amb 6.10. A més, la seva companya Aleksandra Kalucka s’ha endut el bronze. Indonèsia, potència d’aquesta modalitat esportiva, s’ha quedat sense medalla quan apuntava a gran rival de les poloneses.

Gran cursa de l’atleta banyolina a la repesca dels 1.500. Havia de quedar entre les tres primeres per accedir a les semifinals i en tot moment ha estat concentradíssima lluitant per les primeres posicions del grup mentre l’etíop Haylom jugava a una altra lliga en una aposta valenta que li ha sortit bé. Al final, Guerrero ha sabut mantenir el tercer lloc malgrat la pressió d’O’Sullivan i accedeix a les semifinals.

L’atleta català no ha pogut classificar-se entre els tres primers de la seva sèrie de 800 guanyada per l’algerià Sedjati. 1:46.48 per a Canales en el seu debut olímpic.

El castellonenc de Burundi ha rebut la confirmació de la seva classificació per la final dels 5.000 malgrat no haver pogut finalitzar la seva sèrie arran d’una caiguda. Fins a quatre corredors accedeixen a la final malgrat no haver-se classificat.

La massacre que està patint Palestina a la franja de Gaza per part d’Israel no és un impediment perquè aquest país hagi format una petita delegació per competir a París 2024. No guanyaran cap medalla, però competir en aquest escenari ja és una petita victòria.

En pocs minuts de diferència hem viscut un bon combat d’Omar Yaser Ismail en taekwondo davant un dels favorits (Adrián Vicente) després d’haver superat la primera ronda i una participació més discreta de Mohammed Dwedar als 800, on ha corregut lluny del grup tota l’estona.

Ha patit el saltador italià, que ha fet tres nuls en 2.27 i ha hagut d’esperar per veure com bona part dels seus rivals també fallaven. Accedirà a la final.

Juvaughn Harrison, subcampió del món el 2023 i Andrii Protsenko, bronze el 2022, fora de la final.

El corredor català que competeix pel seu país d’origen, l’Uruguai, ha fet el seu debut olímpic als 5.000 en una sèrie dominada per un refet Jakob Ingebrigtsen després de la derrota d’ahir als 1.500. Catrofe no ha pogut mantenir el ritme dels grans favorits i ha entrat en 14a posició, a quatre segons del vuitè lloc que donava accés a la final.

Adel Mechaal, baixa per malaltia, diu adéu a París 2024.

A la fase de qualificació del salt d’alçada Mutaz Essa Barshim, el meravellós saltador de Qatar, ha patit una lesió quan intentava els 2.27. Preocupació a l’estadi per la possible baixa d’un dels grans favorits a l’or, que ràpidament ha rebut el suport de Gianmarco Tamberi, amb qui va compartir l’or a Tòquio, preocupat pel seu bon amic.

Barshim ha tornat a saltar els 2.27, aquest cop amb èxit, però continua patint al bessó. Veurem si podrà competir a la final.

L’atleta de Burundi establert a Castelló estava fent una bona cursa de 5.000 i tenia bones possibilitats de classificar-se entre els 8 primers de la seva sèrie dels 5.000, les places que donen accés a la final. A l’esprint final, però, un dels atletes que venia per darrere seu li ha provocat una caiguda que li ha impedit finalitzar la cursa.

Fora de la final… si no hi ha requalificació per caiguda, difícil aquest cop atès que han estat quatre corredors els que han anat al terra.

Mare meva quin partit de quarts de final ens han ofert Egipte i Espanya. Els africans han dominat el marcador la major part de l’enfrontament, però en els darrers minuts els de Jordi Ribera han sabut reaccionar i igualar el marcador, amb dianes importants d’Aleix Gómez i un cop més de Ian Tarrafeta. Al final dels 60 minuts, empat a 25 al marcador… i cap a la pròrroga.

En el temps extra els àrbitres han sigut protagonistes amb dues exclusions, una per banda, en un partit que s’ha anat travant. Sigui com sigui, un penal convertit per Aleix Gómez (9/9 en llançaments, és un fenomen!) i una bona acció defensiva han decidit el partit per 29 a 28.

La selecció espanyola masculina d’handbol ja és a semifinals, avui amb dos gols de Dani Fernández i sis dianes de Ian Tarrafeta i lluitarà per les medalles. No està sent un torneig olímpic perfecte però allà els tenim.

El duo format per Álvaro Marín i María Pérez partia com a favorit després de sumar un bronze i una plata a les proves individuals i no ha decebut. Després de mantenir un bon duel amb la parella equatoriana en els tres primers relleus, una embranzinda final de Marín i una exhibició de Pérez al tram final han assegurat un or que confirma aquests dos atletes humils i de discurs sempre interessant davant la càmera com a campions olímpics.

Cristina Montesinos, 9a, fa el seu segon top 10 a París sense endur-se cap diploma.