París 2024, dia 11

AGENDA DIMECRES 7 D’AGOST

Irlanda suma la quarta medalla d’or a París 2024 i confirma que està fent els millors Jocs Olímpics de la història del país.

Avui una de les clares opcions que tenien s’ha proclamat campiona tal com ja va fer a Tòquio: Kellie Harrington s’ha imposat davant Wenlu Yang a la final de -60kg i confirma que és una de les millors boxejadores del món. Un èxit de qui en el seu moment va ser una noia prou tenaç com per aconseguir que el seu club de boxa de Dublín li obrís les portes malgrat que fins llavors només acceptaven homes.

L’algeriana s’assegura la medalla i haurà de batallar per l’or davant la xinesa Liu Yang. Khelif demostra que tota l’enorme pressió mediàtica que està rebent per totes bandes aquests dies no l’afecta al ring.

Gabrielle Thomas és la nova campiona olímpica dels 200 metres llisos, una prova marcada per l’absència de Shericka Jackson per lesió (no hi ha hagut jamaicanes a la final) i per la segona medalla de Julien Alfred, que és subcampiona dies després de guanyar l’or als 100 llisos completant uns Jocs històrics per a Saint Lucia.

Thomas, que l’any passat va arribar a córrer aquesta prova en 21.60, ha guanyat avui amb un temps de 21.83. L’estatunidenca ha estudiat neurobiologia i l’any passat es va treure un màster d’epidemiologia!

El grec, campió a Tòquio 2020, és el vigent campió del món a l’aire lliure, del món en pista coberta i d’Europa… i des d’avui, bicampió olímpic amb un millor salt de 8.48 a París que el corona com el millor saltador del darrer lustre.

Tela Mattia Furlani, que amb 19 anys ha fet dos salts de 8.34 i s’ha penjat el bronze.

Nova final rapidíssima a l’estadi que ha coronat l’atleta keniana que des dels 15 anys defensa la bandera de Bahrain, Winfred Yavi, com la més ràpida dels 3.000 obstacles després de superar a l’esprint l’ugandesa Peruth Chemutai, que defensava el títol de Tòquio.

Yavi és la vigent campiona del món de la distància i ha corregut amb molta intel·ligència, reservant forces en tot moment per a la volta final, on Chepkoech s’ha enfonsat. Rècord olímpic per a Yavi amb un temps de 8:52.76. Chemutai ha fet el rècord d’Uganda i Alice Finot, francesa, ha batut el rècord d’Europa amb 8:58.67 tot i quedar quarta.

Després de l’exhibició d’Ethan Katzberg ahir, avui Canadà també ha dominat la prova de martell femenina amb la victòria de Camryn Rogers a la final amb el seu millor intent al cinquè llançament: 76.97. La vigent campiona del món s’ha imposat davant l’americana-nigeriana Echikunwoke i la xinesa Zhao. Anita Wlodarczyk, molt lluny ja del seu millor moment, s’ha quedat a només quatre centímetres del podi.

Moment històric el que acabem de viure a la final de lluita grecoromana en 130 kg!! Mijaín López, de 41 anys, ha guanyat la cinquena medalla d’or consecutiva als Jocs Olímpics! Cap home ho havia aconseguit abans i López iguala la marca de Birgit Fischer (piragüisme) i Valentina Vezzali (esgrima). López és el primer en aconseguir-ho en una competició individual.

La final davant el xilè (cubà) Yasmani Acosta, company d’entrenament seu durant més d’una dècada, ha sigut molt desigual i López l’ha dominat a plaer.

Cinquena medalla d’or després d’un cicle olímpic en què Mijaín López ha estat fora del circuit mundial i que posa el colofó a una carrera extraordinària. Emblema de Cuba, estrella de l’esport mundial, llegenda de l’olimpisme: Mijaín López!

Jakob Ingebrigtsen s’acaba de quedar sense medalla als 1.500! El noruec ha decidit llançar la carrera i córrer rapidíssim per eliminar els rivals… i la jugada no li ha sortit bé, sent superant a la recta final per tres dels seus rivals.

El vencedor ha estat el sorprenent Cole Hocker, subcampió mundial en pista coberta fa uns mesos, que ha fet una marca extraordinària: 3:27.65! Hocker ha sorprès també Josh Kerr, un altre dels grans favorits, que ha batut el rècord de la Gran Bretanya i l’ha deixat en 3:27.79 per asseguar-se la plata davant un altre estatunidenc, Nuguse, tercer.

6 homes per sota els 3:30.00… una final espectacular!

Segon dia de competició per equips i torn per la rutina lliure. L’equip espanyol, que compta amb Paula Ramírez, Txell Ferré, Txell Mas i Iris Tió, ha presentat una rutina basada en Aladdin amb un alt nivell de dificultat, que ha estat rebaixada per les jutgesses.

Això ha perjudicat la nota rebuda (caldrà veure si hi haurà reclamació) i baixen a la tercera posició de la general, molt a prop de les japoneses (quartes), que també han patit amb les base mark.

La medalla d’or, en qualsevol cas, inabastable encaminada cap a la Xina.

L’equip masculí de velocitat neerlandès era clar favorit a l’or després d’un cicle olímpic increïble i no han decebut. Han batut el rècord del món a les eliminatòries i l’han superat de nou en una final claríssima davant la Gran Bretanya. El trio que conformen Roy Van den Berg, Harrie Lavreysen i Jeffrey Hoogland ha rodat pràcticament a 66 km/h per marcar un nou crono brutal: 40.949.

El subcampió de Tòquio en lluita lliure 60 kg Kenichiro Fumita s’acaba de proclamar campió olímpic en una jornada on tots els focus se’ls endurà Mijaín López, faci el que faci d’aquí una estona. El Kirguizistan ja suma un bronze en lluita, el seu esport rei, on suma set de les vuit medalles olímpiques que té aquest país de muntanyes de l’àsia central.

Ahir vam viure cinc rècords del món consecutius en una mateixa prova i ara la seva versió masculina també acaba de veure una nova plusmarca de la disciplina de ciclisme en pista al velòdrom. Els Països Baixos han rebaixat el seu propi temps i l’han deixat en 41.191. Lavreysen, integrant de l’equip, buscarà l’or aquí i en dues disciplines més a París 2024.

No hi ha família esportiva més famosa a l’Índia que les germanes Phogat, les sis germanes Phogat: quatre del mateix pare i les altres dues criades des de petites a la mateixa casa, filles del germà del pare, arran de la mort d’aquest. Des de fa més de 10 anys han competit al més alt nivell i han guanyat medalles als Jocs de la Commonwealth i en campionats del món, però els intents de triomfar a l’olimp no havien fructificat… fins ara. Si mai heu vist la popular pel·lícula Dangal, sorgida de Bollywood, entendreu la seva rellevància social.

Doncs bé: Vinesh Phogat, la cinquena més jove d’elles (té 29 anys), acaba de colar-se a la final de lluita lliure en 50 kg. De ben segur, serà una fita mediàtica de primer ordre a l’Índia!

Té només 14 anys però l’australiana s’ha convertit ja en un dels grans fenòmens de l’skate. Ha estat la primera en clavar un 720 en una competició i després ha portat la gesta molt més enllà fins a ser també la primera dona (noia en aquest cas, vaja) en fer un 900.

Ara s’acaba de proclamar campiona olímpica de parc en una final emocionant en què ha estat capaç de superar a dues skaters que ja van tastar el podi de Tòquio: Cocona Hiraki (que ara ja té 15 anys) i Sky Brown (que ja en té 16). L’skate femení continua sent cosa d’adolescents.

Els salts continuen sent territori xinès i cada competició és un autèntic espectacle de talent i precisió en l’execució dels salts per part de les seves saltadores. Quan Hongchan acaba de guanyar la medalla d’or de la final individual de la plataforma de 10 metres amb una única rival, Chen Yuxi, la seva companya d’or als salts sincronitzats, amb la nord-coreana Kim Mi Rae assegurant l’única medalla real en joc per a la resta de participants, el bronze.

La brillant skater britànica va lesionar-se l’espatlla fa uns dies i avui ha patit una caiguda a la qualificació, però sembla entestada a tornar a pujar al podi olímpic i accedeix a la final amb la quarta millor nota de les participants.

La japonesa Hiraki, de 15 anys, la millor del matí abans de la final de la tarda.

Partit completíssim de la potent selecció d’hoquei sobre herba neerlandesa que ha dominat des del primer quart i no ha deixat cap marge a Espanya per a la remuntada.

4-0 final i control total del partit que obliguen a Marc Reyné, Jordi Bonastre i companyia a lluitar per la medalla de bronze en el partit pel tercer i quart lloc. Aquesta tarda sabrem el rival: Alemanya o Índia.

La selecció espanyola femenina de waterpolo sabia que Canadà era un rival molt assequible per uns quarts de final i així ha quedat reflectit a l’aigua des del primer instant de partit, que no ha tingut emoció per definir les guanyadores. El resultat final, 18 a 8, encara es queda curt, amb quatre gols d’Elena Ruiz, tres de Paula Crespí i Bea Ortiz, dos d’Anni Espar, Maica Garcia i Judith Forca i un d’Isabel Piralkova.

Verica Bakoc ha sigut l’única jugadora canadenca que ha sabut fer mal a la defensa de les de Miki Oca, amb un perfecte 5/5 en llançaments, tots ells en superioritat.

A semifinals, amb tota probabilitat, els Països Baixos seran el rival, un de gran entitat i on aquest equip haurà de donar el millor de si mateix per accedir a la final.

La segona regata del dia en 470 mixt no ha estat tan favorable per a les aspiracions de la parella catalana, que ha vist com tots els seus rivals pel podi entraven davant seu. Sigui com sigui, mantenen la segona plaça a la general, ara a 7 punts del primer lloc i amb 8 punts de marge sobre la quarta plaça.

El palista de Santanyí, amb Adrián del Río, ha guanyat la seva sèrie de quarts de final de K2-500 i accedeix des de la represca però amb bones sensacions a semifinals. Sens dubte tindrà opcions d’accedir a la final.

L’estatunidenc Sam Watson va batre el rècord del món de Veddriq Leonardo, el primer home en baixar dels cinc segons en escalada de velocitat (murs de 15 metres!), aquest 2024.

A París 2024 tots dos arriben amb el dipòsit carregat d’energia. A la fase de qualificació l’indonesi ha igualat el rècord del món de Watson (4.79), però Watson a les eliminatòries l’ha tornat a superar i l’ha deixat en 4.75. Rebaixaran de nou la marca a la final?

Tercer lloc a per a la parella catalana de la classe 470 mixta, que ha estat molt disputada i han hagut de superar diversos moments complicats. Sigui com sigui, resultat excel·lent per consolidar el segon lloc a la general: tenen 25 punts, a només tres dels líders austríacs (Vadlau i Maehr) i amb deu de marge sobre la quarta posició.

Christian Kukuk ha sorprès a la final individual de salts d’hípica amb el seu cavall Checker 47 i s’ha endut l’or en els salts de desempats per davant el suís Guerdat i el neerlandès Van der Vleuten.

És el punt final de l’hípica a París 2024 amb un clar domini alemany: s’han endut quatre dels sis ors en joc i revaliden el seu domini al medaller de Tòquio.

La saltadora valenciana Fatima Diame no podrà disputar la final del salt de llargada després de fer un millor salt de 6.52 a la qualificació. A només set centímetres s’ha quedat d’entrar entre les 12 millors. Entre les favorites destaca l’absència a la final d’Ivana Spanovic. La favorita Mihambo s’ha classificat suant la cansalada, al darrer intent després de dos nuls, i a la final s’enfrontarà amb les tres estatunidenques i les tres nigerianes, que no han fallat.

La magnífica escaladora eslovena ha fet top a als quatre blocs que havia de resoldre, essent l’única en aconseguir-ho i només tenint alguna dificultat real en la quarta ascensió.

NIvell un cop més extraordinari per a la millor escaladora de la història, que encara enormement la seva classificació cap a la final.

Dues hores després d’entrar en competició amb el K4-500 Marcus Cooper Walz ha tornat a competir a les sèries del K2-500 amb Adrián del Río. Ho han intentat fins que a falta de 100 metres han vist que els dos primers estaven massa lluny i han deixat de fer palades per reservar forces per als quarts de final: es disputen aquest migdia.

El duo que el palista mallorquí conforma amb Domínguez també debut amb bon peu a París 2024. Després d’una sortida fulgurant han assegurat una de les dues primeres places al costat dels xinesos, que s’han acabat imposant. Tots dos han millorar la millor marca olímpica del C2 de piragüisme en aigües tranquil·les i ja són a semifinals.

La banyolina no ha debutat amb bon peu a París 2024 amb una cursa on ha patit per col·locació i per falta de canvi de ritme al final, quan el grup capdavanter ja era massa lluny. Males sensacions per a Esther Guerrero, que amb un temps de 4:06.60 i una desena posició accedirà a la repesca.

Kauli Vaast tenia només 8 anys quan va surfejar per primera vegada les onades de Teahupo’o que aquesta matinada han acollit la final olímpica. Vaast va néixer a Tahití en una família apassionada pel surf i ha aconseguit la proesa de guanyar a casa, a les onades que tan bé coneix, un or olímpic. No forma part de la World Surf League i no li ha calgut per batre a rivals a priori molt més experimentats que ell.

No hi ha hagut tanta sorpresa en categoria femenina, amb el triomf de la feminista Caroline Marks, establerta des de fa anys a Califòrnia per convertir-se en una de les referents del surf mundial i una veu que clama des de la seva posició de privilegi per estimar el propi cos: “Tothom té cossos de formes i mides diferents. Només es tracta d’estimar-se a tu mateix i sentir-te a gust”. Quan era una estrella adolescent Marks va al·lucinar amb les comentaris a les xarxes socials que sexualitzaven el seu cos i va decidir alçar la seva veu.

L’equip espanyol del K4-500 masculí, que compta amb el mallorquí Marcus Walz i el lleidatà Saúl Craviotto, ha aconseguit l’objectiu matinal en classificar-se directament per a les semifinals. L’embarcació espanyola ha acabat la cursa segona pràcticament entrant igual que Alemanya. Fins a sis canoes han millorat el rècord olímpic de la disciplina malgrat quedar-se, això sí, lluny encara del rècord del món germànic.