La cita parisenca ens ha ofert grans moments esportius. En aquest article ens fixem en el paper dels esportistes del nostre país que tornen a casa com medallistes o bé amb un diploma a la butxaca de París 2024.
El resum ràpid: Els esportistes dels Països Catalans han contribuït o guanyat directament 12 medalles (quatre d’or) + 28 diplomes a París 2024. A Tòquio 2020 van ser 8 medalles (una d’or) + 26 diplomes. A Rio 2016 el balanç va ser de 13 medalles (quatre d’or) + 23 diplomes.
Medalles
Medalles d’or
RUGBI 7: El jove jugador del Rosselló Théo Forner va guanyar l’or amb la selecció francesa davant Fiji, que comptava tots els seus partits als Jocs per victòries des del debut del Rugbi a 7 a Rio 2016. Forner, titular als tres partits de la fase de grups, s’ha penjat l’or després de patir una greu lesió de lligaments encreuats que ha deixat fora de combat el jugador de l’USAP tant a les semifinals com a la final.
VELA: El maresmenc Florian Trittel, amb Diego Botín, s’han proclamat campions de 49er després d’una competició difícil, amb diversos alts-i-baixos, però en què van saber plantar-se a la medal race en primera posició… i guanyar-la, per garantir un or merescut per a un regatista que fa tres anys es va haver de conformar amb el diploma en Nacra 17.
WATERPOLO: La medalla d’or més anhelada finalment ha arribat a París 2024. La selecció espanyola ha superat les seves bèsties negres (EUA i els Països Baixos) i s’ha plantat a la final, on ha derrotat Austràlia per 11 a 9. Laura Ester, Anni Espar i Maica Garcia fan la triple corona (ja van ser campiones del món el 2013) i l’or el comparteixen amb Bea Ortiz, Elena Ruiz, Isabel Piralkova, Paula Crespí, Judith Forca, Nona Peŕez, Paula Leitón i, és clar, una meravellosa Martina Terré.
FUTBOL: La selecció espanyola s’ha proclamat campiona olímpica 32 anys després. Ho ha fet en un torneig en què les pica-baralles han sigut protagonistes i on els de Santi Denia han sabut remar contra el Marroc i rematar contra França per endur-se l’or, amb Abel Ruiz, Adrià Bernabé, Arnau Tenas, Èric Garcia, Joan Garcia, Marc Pubill, Pau Cubarsí, Sergio Gómez i Cristhian Mosquera (com a reserva) a l’equip.
Medalles de plata
BÀSQUET 3X3: Han sigut una de les sensacions del torneig. Les valencianes Vega Gimeno i Sandra Ygueravide i la mallorquina Juana Camilión han estat tres de les quatre peces d’una selecció espanyola que va acabar la fase de grups en segona plaça. Van plantar-se a la final després de guanyar a les favorites dels EUA i allà van perdre per la mínima davant Alemanya. Èxit rotund.
BREAKDANCE: El B-boy Dany Dann ha meravellat en el debut olímpic d’aquest esport als Jocs i després d’un magnífic torneig s’ha plantat a la final i allà només l’ha pogut superar el canadenc Phil Wizard. Bones batalles del nord-català, nascut a la Guaiana francesa i establert a Perpinyà des de 2010. Veterà, ha aprofitat la finestra olímpica per lluir-se davant el món.
Medalles de bronze
PIRAGÜISME EN AIGÜES TRANQUIL·LES: El K4-500 espanyol era clar favorit a pujar al podi i finalment ho va fer en tercera posició superat per Alemanya i una sorprenent Austràlia. Tercera medalla olímpica per a Marcus Cooper Walz i sisena per a Saúl Craviotto, que es quedarà a només un podi d’igualar les set medalles olímpiques de Martin Fourcade.
PIRAGÜISME EN AIGÜES TRANQUIL·LES: Joan Toni Moreno ha debutat als Jocs de manera increïble, guanyant una medalla de bronze resolta en “photo finish” al costat de Diego Domínguez al C2-500. Un èxit per a un duo jove i prometedor assolit gràcies a les palades decisives dels darrers 50 metres de la final.
PIRAGÜISME ESLÀLOM: L’esportista bascocatalà Pau Echaniz ha sorprès amb un podi sensacional al K1. Echaniz, que ha viscut la major part de la seva vida a La Seu d’Urgell, va colar-se pels pèls a la final i allà va fer una baixada memorable malgrat un toc en una porta. El seu bon crono i les errades dels grans favorits el van catapultar cap al tercer lloc. Eufòria desboradada per celebrar-lo.
TENNIS: Deia que era el somni de la seva vida i ja l’ha complert. La tennista de La Vall d’Uixó Sara Sorribes ha guanyat una medalla olímpica! Ho va aconseguir al torneig de dobles femení al costat de Cristina Bucsa. A les semifinals van perdre per la via ràpida, però el partit pel bronze va tenir clar domini seu. L’èxit d’apostar pels dobles com a via cap al podi.
NATACIÓ ARTÍSTICA: Amb el nou codi de puntuació que ha transformat la natació artística com a protagonista i les base marks com a amenaça, la selecció espanyola femenina ha tornat al podi olímpic dotze anys després. Iris Tió, Lilou Lluís, Paula Ramírez, Txell Mas i Txell Ferré, medallistes olímpiques després de la rutina tècnica, la lliure i les acrobàcies.
HANDBOL: La selecció espanyola masculina torna a pujar al podi olímpic i de nou ho fa amb la medalla de bronze després de guanyar Eslovènia al partit pel tercer lloc. Torneig meravellós, un cop més, d’un Aleix Gómez letal (el millor extrem del món?), així com d’un Ian Tarrafeta que ha assumit el rol de líder i un Dani Fernández virtuós a l’atac. Adrià Figueras, que va disputar un partit, i Petar Cikusa com a reserva també han format part de l’equip.
Quart lloc
ATLETISME: Qui ho diria abans de començar la temporada: Quique Llopis, quart en una final olímpica! La temporada del de Bellreguard és per emmarcar i ho ha confirmat guanyant un diploma olímpic merescut, sense passa per cap repesca i essent el millor europeu dels 110 metres tanques.
VELA: Possiblement és la quarta posició de París 2024 que fa més mal. Jordi Xammar i Nora Brugman es plantaven als Jocs en 470 mixt després d’un cicle ple de podis. A Marsella van ser els més fiables durant les regates, amb la sisena posició com a pitjor resultat. Segons abans de la medal race, van tenir un dia per oblidar (penúltims) i van caure a la quarta posició final.
HOQUEI HERBA: La selecció espanyola masculina ha fet un enorme torneig olímpic, malauradament, saldat sense medalla. Van eliminar la gran favorita, Bèlgica, als quarts de final en un partidàs. A les semifinals no van tenir cap opció contra els Països Baixos i davant l’Índia el desencert en penals córner va ser determinant. Diploma per a Jordi Bonastre, Eduard de Ignacio-Simó, Marc Vizcaíno, Marc Recasens, Bruno Font, Marc Reyné, Marc Miralles, Luís Calzado, Xavier Gispert, Gerard Clapés i Pepe Cunill.
CICLISME EN PISTA: La modalitat d’omnium ens va regalar un moment molt emocionant amb la cursa de puntuació final d’Albert Torres. El menorquí arribava 8è després de l’scratch, el tempo race i la prova d’eliminació i va competir de meravella a la prova final, guanyant
TIR OLÍMPIC: Al pòdcast olímpic de la Fosbury Mar Molné ens explicava que no volia competir pressionada per les medalles, sinó per donar la seva millor versió. L’esportista d’El Morell va meravellar a la fase de qualificació, essent la millor de totes amb 123 encerts de 125 tirs al plat. Fora de sèrie. La final la va començar molt bé i semblava encaminada al podi quan de cop i volta va encadenar diverses errades determinants, al final, per caure fins al quart lloc. Ho tenia al davant, i alhora, ningú l’esperava tan jove. Quin futur té aquesta competidora!
PIRAGÜISME EN AIGÜES TRANQUIL·LES: L’objectiu de fer doblet al podi a París 2024 no va ser possible per a Marcus Cooper Walz, però es va quedar ben a prop d’aconseguir-ho. Amb Adrián del Río al K2-500 va protagonitzar una final de menys a més i l’últim intent de llançar el caiac endavant no va ser suficient.
FUTBOL: Ateses les expectatives d’or, el quart lloc és una decepció. L’equip que compta amb Aitana Bonmatí, Alèxia Putellas, Cata Coll, Laia Aleixandri, Laia Codina, Mariona Caldentey, Ona Batlle i Patri Guijarro ja va haver de protagonitzar una remuntada màgica a quarts contra Colòmbia. El que semblava el dia dolent es va convertir en l’alegria de les eliminatòries: derrota contra Brasil a semifinals, derrota contra Alemanya en el partit pel bronze.
Cinquè lloc
TIR AMB ARC: Després de viure un debut olímpic lluny de les expectatives a l’individual femení (16a a la qualificació, eliminada a la primera eliminatòria), Elia Canales va brillar en la competició mixta al costat de Pablo Acha, accedint als quarts de final sorprenent al potent duo xinès i essent competitius fins al final davant la parella índia (3-5). Canales, aquí, va estar fantàstica.
BÀSQUET: La selecció espanyola femenina va caure a quarts de final després d’una fase de grups perfecta (això sí, amb tres victòries realment sofertes). Bèlgica no va donar cap opció a un equip que s’endú un diploma olímpic amb Alba Torrens, Queralt Casas, Mariona Ortiz i Andrea Vilaró a les seves files.
PIRAGÜISME ESLÀLOM: L’urgellenc Miquel Travé ha confirmat el seu enorme talent als Jocs Olímpics. Si en caiac cros va ser eliminat aviat, en C1 Travé va tenir una oportunitat real de pujar al podi en una final en què el cinquè lloc, magnífic, no va satisfer les aspiracions d’un palista que sabia que era un excel·lent dia per pujar al podi: sense errades l’hauria tingut a les seves mans.
JUDO: La lleidatana Ai Tsunoda arribava a París 2024 amb l’or entre cella i cella però es va topar amb Barbara Matic als quarts de final. Va guanyar la repesca i en el combat pel bronze va cedir davant la rival austríaca. Sense premi, però amb combats valents i amb un judo preciós refermat a la prova d’equips mixts amb victòria seva davant el Japó. La sensació és que amb emparellaments més favorables l’hauríem vist dalt del podi.
REM: El debut del remer de Serinyà Aleix Garcia (fent parella amb Rodrigo Conde) ha confirmat el talent d’aquest duo en el doble scull. Les medalles internacionals que ostenten no són casualitat i a París 2024 s’han hagut de conformar amb una cinquena posició després d’accedir a la Final A. És el millor resultat d’un remer del nostre país en uns Jocs.
TENNIS DE TAULA: La jugadora nascuda a Calella Maria Xiao va confirmar que el seu duo amb Álvaro Robles és potent i es va colar als quarts de final del torneig de dobles mixtes. Contra Hong Kong van tenir les seves opcions, però van acabar cedint. Sigui com sigui, diploma històric per a una palista catalana en uns Jocs.
TENNIS: El veteraníssim jugador Rafa Nadal ha viscut els seus darrers Jocs perseguint una medalla final que no ha arribat. El seu duo mediàtic amb Carlos Alcaraz va funcionar fins als quarts de final, en què la parella de dobles nord-americana liderada per Krajicek va posar ordre i honor als especialistes en dobles. En individuals va caure contra el campió, Djokovic, a segona ronda.
VÒLEI PLATJA: Que amb 42 anys i en la sisena participació olímpica hagi fet el seu segon millor resultat en uns Jocs ja ens indica fins a quin punt la retirada del vòlei platja del castellonenc Pablo Herrera ha estat dolça. Quarts de final per al duo que ha format un cop més amb Adrián Gavira, que no van tenir opcions d’èxit davant els noruecs Mol i Sorum.
HANDBOL: És un mal resultat i cal dir-ho així, però reflecteix perfectament les sensacions del torneig olímpic. França defensava l’or de Tòquio i jugava a casa, però en pocs moments ha demostrat espurna competitiva i la maquinària engreixada per dominar com ho ha fet durant anys. Ludovic Fàbregas, més que correcte des de la seva posició de pivot.
BOXA: L’eldenc José Quiles ha competit molt bé a París 2024 però no ha pogut endur-se una medalla. Victòria a vuitens de final i derrota a quarts de final contra un dels grans favorits en un combat molt igualat en què “crazy horse” va mostrar bones prestacions. El diploma olímpic millora el resultat de Tòquio de fa tres anys.
Sisè lloc
WATERPOLO: És un d’aquells diplomes que no se celebrarà en absolut. Fase de grups perfecta per als de David Martín, encarrilats cap a l’or, fins que Croàcia es va interposar a quarts de final i va jugar millor. El dia dolent, el pitjor dia possible per a Unai Aguirre, Unai Biel, Marc Larumbe, Bernat Sanahuja, Álvaro Granados, Sergi Cabanes i Roger Tahull. Al final, 6è lloc a París 2024 després d’una segona derrota contra Grècia.
CICLISME: La mallorquina Mavi Garcia, amb 40 anys, s’enfrontava a un circuit poc favorable a les seves característiques d’escaladora. Lluny d’arronsar-se, Mireia Benito va treballar de valent i la de Marratxí va rematar la feina lluitant al grup capdavanter i acabant sisena. Un diploma tan lluitat com inesperat a París 2024.
PIRAGÜISME ESLÀLOM: Aquí tenim fita històrica. Mònica Dòria ha aconseguit el primer diploma olímpic d’Andorra en uns Jocs Olímpics amb el sisè lloc a la final de C1… i hauria pogut ser medalla en una final on Dòria va fallar com ho van fer la majoria de favorites. Quina oportunitat de podi! Dòria va caure als quarts en caiac cros (sense plaça de finalista) i a les semifinals del K1, saltant-se una porta.
SALTS: El mallorquí Adrián Abadía tenia diploma garantit en una final de salts sincronitzats de trampolí de 3 metres amb Nico García Boissier i tot i no estar tan fins com en altres ocasions se’n van amb un sisè lloc meritori, especialment en una disciplina esportiva poc practicada al nostre país.
NATACIÓ: Hugo González va començar els Jocs de forma dubitativa, patint per accedir a les semifinals dels 100 esquena i patint de nou per accedir a la final. Allà va acabar sisè, un bon resultat vistes les proves precedents a la piscina, enduent-se un bon diploma per començar uns Jocs on aspirava a medalla.
NATACIÓ: El segon diploma d’Hugo González va arribar a la seva prova preferida, els 200 esquena. Tal com havia passat a la prova curta el mallorquí va accedir a la final sense brillantor. Va nedar de meravella els primers 150 metres, lluitant el podi, però va pagar l’esforç a la darrera piscina i va acabar en sisè lloc.
Setè lloc
HOQUEI HERBA: La selecció espanyola femenina d’hoquei herba ha protagonitzat un bon torneig olímpic, amb partits memorables a la fase de grups combinats amb d’altres en què no van trobar la manera de superar les rivals. Bèlgica, als quarts de final, va barrar l’accés cap a les medalles a Xantal Giné, Clara Pérez, Lola Riera, Marta Segú i Júlia Strappato, amb Laia Vidosa i Clara Badia com a reserves.
REM: En els seus tercers Jocs Aina Cid ha tornat a aconseguir un diploma olímpic. L’ampostina, aquest cop a París 2024 amb Esther Briz al dos sense timoner, no va aconseguir accedir a la Final A, amb males sensacions a l’aigua. Tot va canviar a la Final B, que van guanyar amb gran solvència, essent una injecció d’energia per a una Cid que sembla haver renovat la seva passió pel rem arran d’aquesta victòria.
NATACIÓ ARTÍSTICA: El duo d’Iris Tió i Alisa Ozhogina continua progressant i en aquesta ocasió ha acabat els Jocs en setena posició, essent força regular tant a la rutina tècnica com a la lliure i evitant les base marks. Especialment bonica la nova rutina lliure, amb moviments originals de cames i peus i un banyador que ret homenatge a la Sagrada Família.
Vuitè lloc
REM: El banyolí Dennis Carracedo ha debutat als Jocs essent segon a la Final B del doble scull lleuger fent parella amb Caetano Horta. No van poder accedir a la final A i van lluitar per endur-se un bon diploma per a un remer molt jove.
CICLISME EN PISTA: Diploma molt agredolç per a Albert Torres i Sebastián Mora en el seu previsible comiat olímpic. Aquest duo va competir de meravella, guanyant punts als esprints i amb ganes de fer un atac decisiu en les darreres voltes per enfilar-se al podi. La patacada monumental de Torres, impossible d’esquivar davant la caiguda d’un ciclista belga, els va deixar fora de joc. Al final, diploma olímpic per la desqualificació dels Països Baixos.
** Com sempre, aquesta és una impressió general que no recull un munt de casos singulars en què altres esportistes han pujat al podi o s’han endut un diploma olímpic formant part d’un club català, fent ús d’instal·lacions del nostre país o residint-hi. Kristen Faulkner, campiona de ciclisme en carretera i al velòdrom, viu a Girona. Alberto Ginés i Leslie Romero, diplomes en escalada, s’han forjat al CAR de Sant Cugat. La selecció neerlandesa de waterpolo femení, bronze, té diverses jugadores enrolades a clubs com el CN Mataró o el CN Sabadell. Elodie Clouvel, subcampiona en pentatló modern, ha estat enrolada durant una pila d’anys al club d’aquesta disciplina esportiva de Perpinyà. A més, cal no obviar el rol d’entrenadors en èxits de tota mena, també en països llunyans com els d’Anna Tarrés (Xina) i Andrea Fuentes (EUA) en natació artística. Tot plegat només són exemples per il·lustrar que la petjada és molt més gran que la llista citada a l’article.
