“Ha estat una temporada quasi perfecta”

Ha estat un any d’èxits. Com el valores?

Ha estat una temporada molt completa i molt bona, quasi perfecta. Ha ajudat que estàvem en un moment físic molt bo gràcies al pla que ens van preparar. Hem estat allà a tots els partits; només hem perdut 8 punts en totes les jornades.
Personalment has tingut un gran paper, sent la segona jugadora amb més gols a la lliga (36 gols, a 5 de la primera).
Estic molt contenta, no m’ho esperava per res. Em van fitxar perquè sóc una jugadora davantera, però no esperava fer tants gols. L’equip ha ajudat molt, totes ens entenem molt bé. Els he acabat ficant jo, però si no fos per una assistència, no haurien sigut gol.

I pel que fa a Europa, assolir el subcampionat no és tampoc una tasca fàcil.

És una molt bona posició. No ens esperàvem arribar a la final del campionat. Vam jugar la semifinal contra el Manlleu a casa seva… un factor complicat però vam tenir sort i vam passar. I a la final vam perdre contra el Voltregà per un gol que ens van marcar a la pròrroga. Tot i això, estem molt contentes.

Et va costar gaire el canvi d’equip després de tants anys en un mateix club?

Sí, al principi em va costar una mica. Feia tota la vida que estava a Mataró, no havia canviat d’aires, les companyes eren les mateixes quasi cada any… va ser canviar-ho tot completament. Però les noies del Palau em van rebre súper bé i em vaig adaptar molt ràpid.

Va ser una decisió difícil?

Sí, m’ho vaig pensar bastant. Anys anteriors hi havia hagut conflictes entre el Mataró i el Palau en campionats, en una semifinal en què ens vam trobar, i no estava segura del tot si marxar o no. Però finalment vaig pensar que potser seria el millor per mi i que m’aniria bé canviar. Al final, no em penedeixo per res d’haver marxat.

Marxar de Mataró va venir motivat pel fet que no pugés a l’OK Lliga.

Sí. Si haguéssim pujat, segurament m’hauria quedat. Però l’any que vam baixar ja vaig quedar-m’hi un any, i com que no vam poder tornar a pujar vaig decidir fer el pas i canviar.

Al final es va donar una situació curiosa, amb el Voltregà que es va vendre la plaça. Com va anar?

Les normes eren així: si guanyava i renunciava a la categoria, obligatòriament s’havia de vendre la plaça, no la podia cedir. Aquest any les normes han canviat i ho han fet diferent: si no puja el primer, puja el de sota.

Com a jugadores, el fet que per mèrits puguis assolir un ascens però s’hagi de vendre la plaça, suposo que és bastant frustrant, no?

Sí… Jo crec que hauria de pujar qui s’ho ha guanyat més. Però tot i que jo no ho trobo just, així ho va decidir la federació.

Ara ja estàs centrada amb la selecció. Serà l’any del debut amb l’absoluta. Estàs nerviosa?

Vam començar dimecres passat a entrenar. Ara no estic nerviosa perquè encara queda temps per jugar el campionat del món, però quan s’acosti la data suposo que sí que ho estaré. És el meu primer any amb l’absoluta i estic molt contenta perquè l’entrenador hagi confiat en mi i que, per molt que sigui una de les joves, em doni l’oportunitat de jugar aquest campionat.

Com ha anat la compaginació entre el batxillerat i el nou club?

Al principi m’havia d’adaptar, ja que el Batxillerat és una mica més complicat. Era un canvi a tots dos llocs, hoquei i estudis, i el primer trimestre em va costar una mica més. Però ara ho porto bastant bé. Visc a Mataró i estudio el Batxillerat social a l’escola Pia Santa Anna, on estic fins a les 14.30h. Aleshores vaig a casa i, cap a les 17h, vaig cap a Palau a entrenar.

Què vols estudiar, després?

M’agradaria fer magisteri.