L’hoquei patins és sense dubte un dels esports amb més arrelament a la nostra terra i un dels esports on els nostres clubs dominen amb més claredat en les competicions nacionals i continentals. Concretament en la competició masculina, 13 dels 16 equips de l’OK Lliga són catalans. Molts pensen que aquests estan concentrats en indrets molt específics, però res més enllà de la realitat: fins a deu comarques estan representades; d’aquesta, una en destaca: Osona.
Una nova dècada daurada
Osona ha estat tradicionalment vinculada a l’hoquei patins mitjançant el C.P. Voltregà, guanyador de 3 Copes d’Europa, 3 Lligues i 5 Copes del Rei. Un club el Voltregà fundat el 1955 per Victorià Oliveras de la Riva (actual nom del Pavelló), ex-president del RCD Espanyol i que molt probablement tingui quelcom a veure amb els colors de l’equipament dels osonencs.
Poc a poc però els de Sant Hipòlit van anar baixant el seu nivell i el Club Patí Vic agafava embranzida, fins al punt d’anivellar-se i provocar així derbis d’autèntica passió a la Catalunya Central.
Aquest anivellament es va anar desequilibrant de nou, però ara en favor dels blanc-i-vermells, que amb una molt bona feina de pedrera van aconseguir col·locar-se entre els millors equips estatals mentre el Voltregà perdia gas fins arribar a tocar fons el 2009, any en que va perdre la màxima categoria, deixant així al totpoderós FC Barcelona com a únic equip que mai ha baixat a Primera Divisió.
L’ascens a la màxima categoria va ser ràpid i, després d’un seguit de temporades en les quals els santhipolencs s’han mantingut en la zona mitja baixa de la taula, aquest 2016-2017, el blanc i el blau tornen a exhibir el millor hoquei per les pistes catalanes.
Trilogia de derbis
Ahir dimarts hom va poder gaudir d’aquest nou derbi osonenc que esperem es consolidi amb el pas dels anys: CP Voltregà-CP Manlleu. Un espectacle d’esport sà, amb passió i ànim transmès de grada a jugadors i viceversa, i on els insults van brillar per la seva absència.
Els manlleuencs han tornat a la màxima categoria després de l’ascens històric del maig del 2014 i l’immediat descens fa any i escaig. El conjunt quadribarrat podria ser una nova alternativa, com a va ser el C.P. Vic en el seu dia, i gaudir de derbis d’emoció i nivell igualat entre no dos sinó tres equips.
De moment els manlleuencs no han pogut plantar cara als seus companys de comarca i han caigut amb claredat (3-7 davant un Vic que empata amb el Liceo d’A Coruña per la segona plaça i 4-0 en el partit de dimarts a Sant Hipòlit). Però res fa pensar que un escenari de domini osonenc sigui impossible a curt termini. El Manlleu va plantar cara a un Voltregà que està disputant un hoquei d’altíssim nivell i va tenir diverses opcions de col·locar el 2-1 al marcador fins que els locals van sentenciar amb el 3-0 quan mancaven justament tres minuts.
Un Manlleu que ocupa posicions de descens en una OK Lliga igualadíssima. Tan igualada que amb una sola victòria podria avançar fins a sis equips, i tan igualada que es troba a cinc punts del vuitè classificat, el Lloret, que marca la classificació per a la Copa.
El quart derbi sembla lluny
La naturalesa humana ens fa sovint éssers insaciables que volem més i més, i en el moment d’escriure aquesta peça, un servidor ja ha pensat “Ostres, i si es consoliden els tres derbis osonencs, perquè no pensar ja en un quart?”.
Per començar caldrà que com hem dit el Manlleu es consolidi a la categoria i puguem veure aquests tres derbis, així com el Voltregà ho faci a la zona alta i puguem veure els Vic-Voltregà d’alt voltatge als que estàvem acostumats.
Un cop això faci, l’article en el qual explicarem el quart derbi sembla que trigarà. De moment no hi ha cap equip més de la comarca a la segona categoría estatal, tot i que si en trobem fins a tres al següent nivell: la Nacional Catalana. Allà hi trobem un Folgueroles que lluita per mantenir la plaça, i dos equips amb serioses opcions d’ascens: el Tona i el Taradell.
Osona, aquesta comarca de 150.000 habitants que segueix vibrant amb el millor hoquei del país i, perquè no, de bona part del món. Que sigui per molts anys, per molts més derbis a Vic, a Sant Hipòlit i a Manlleu. I qui sap, potser a Tona o Taradell..
