Barcelona és de les poques ciutats no gregues que poden presumir de tenir un campió dels Jocs Olímpics antics. Tot i això, és poca la gent que sap que un ciutadà de Barcino va entrar, muntat sobre una gran i imponent quadriga, a la història de la glòria olímpica l’any 129 després de Crist, molt abans que Barcelona aconseguís celebrar els jocs de la XXV olimpíada de l’era moderna.
L’heroi en qüestió responia al nom de Lucius Minicis Natalis Quadroni Ver. El seu naixement es data el mes de febrer de l’any 97 a la Barcelona romana, aleshores anomenada Colonia Augusta Faventia Paterna Barcino, on no hi va viure molts anys de la seva vida, però que sempre va tenir molt present. Entre les coses que va fer per la seva ciutat natal, hi ha constància que ell i el seu pare van construir unes termes al centre de la ciutat, amb un gran pòrtic amb un important mosaic romà amb motius aquàtics, que va formar part de l’església de Sant Miquel. Fins i tot van edificar un aqüeducte per tal d’abastir els banys d’aigua sense haver de restar-la de la xarxa d’abastiment de la ciutat.
Que no visquessin gaire a Barcino, no vol dir però que es venguessin les seves possessions. La riquesa de la família els va permetre conservar, amb quasi tota seguretat, la casa familiar que en concordança amb el seu estatus i per les troballes arqueològiques, deuria ser notablement gran i sumptuosament decorada enmig d’uns grans terrenys. Els experts especulen que, trobant en falta unes termes a la ciutat que els servia bàsicament de descans, van decidir fer-les construir ells mateixos en un espai de la seva pròpia residència.
Important trajectòria
A Lucius Minicis fill, tal com també li havia passat al seu pare, l’esperava un important reconeixement al llarg de la seva exitosa vida política dedicada a l’imperi romà. Va ocupar càrrecs importants, com ara els de cònsol, procònsol a l’Àfrica, pretor perfecte o llegat august de la legió victoriosa a la Bretanya. Tots aquests càrrecs permeten fer-se una idea de la notable importància d’aquest personatge, que de ben jove ja va mostrar el seu amor envers als cavalls. Fins i tot aladors han apuntat a la possibilitat que l’allargament del seu nom (Quadroni) respecte al del seu pare, a banda de facilitar la distinció entre ells dos, fos degut a la seva afició pel món d’aquests nobles animals.
Lucius Minicis fill va viure tota una vida dedicada a preparar-se per ser recordat, per assolir l’èxit. Això es va culminar en molts aspectes l’any 129 d.C, quan es va disposar a participar a la prova estrella de les diferents curses hípiques que s’havien anat afegint progressivament al programa olímpic: la de quàdrigues de cavalls. Precisament aquesta atractiva cursa va ser la primera prova hípica que es va incorporar al programa dels Jocs Olímpics, molts anys abans, el 680 a.C, en els 25èns Jocs Olímpics que estan documentats.
El camí cap a aquest triomf es va anar gestant ben aviat, ja que creixent en el sí d’una família que era força aficionada als esports, va mostrar una passió quasi idòlatra envers el món dels cavalls. Aquesta afició mostrada des de ben petit, es va veure augmentada amb el viatge que un Luci encara adolescent va fer a la província d’Àfrica, on actualment s’hi troba Líbia, de la qual el seu pare n’havia estat nombrat cònsol l’any 106. Durant aquest viatge, el jove barceloní va poder muntar uns esplèndids cavall àrabs, que li van permetre ajudar a millorar la seva afició. Aquesta trobada amb els cavalls àrabs, juntament amb els que va poder anar muntant després i que eren propietat del seu pare, són un dels fets que l’animarien anys més tard a participar als Jocs. A aquests fets li hem de sumar també la instrucció militar que l’ajudaria a millorar, entre altres coses, certs aspectes relacionats amb la doma.
El triomf a Olímpia
Com hem comentat, Luci Minici fill va decidir competir a la edició 227a dels Jocs Olímpics, l’any 129 d.C, quan comptava amb poc més de trenta anys. La seva llarga preparació, de més de 25 anys, era suficient per creure’s capacitat per guanyar la cursa de quàdrigues i convertir-se així en campió d’uns jocs que des de feia anys comptaven amb la participació de romans.
La victòria de Minici va sorprendre, ja que resultava sorprenent que un home “de províncies” pogués tenir tal destresa sobre els cavalls. No tenien en compte, però, les condicions immillorables de preparació que des de feia anys li havia proporcionat el seu pare, ja mort. A més, els artesans del nord d’Àfrica eren uns experts, i sembla que li van construir una quns sembla que era tradició a les curses de quàdrigues, seria coronat amb una cinta de cuir que distingia al campió.
Després d’aquesta victòria que l’alçà de manera brillant com a “olimpionika”, Lucius va decidir cedir el carro que l’havia portat a la victòria al déus del Temple Sagrat d’Olímpia. Anys més tard, va decidir encarregar un monument per tal que s’hi pogués col·locar la seva quàdriga. Lògicament de la quàdriga no en queda ni rastre, però les inscripcions trobades al sòcol de pedra del monument d’Olimpia no deixen lloc a dubte: Lucius Minicis Natalis va deixar empremta al bressol de l’olimpisme.
El monument va ser trobat al nord-est de l’Altis, a la mateixa Olímpia. Segons sembla, aquest va ser reutilitzat posteriorment, però s’especula amb que la seva procedència original seria a prop del Pòrtic de l’Eco, molt a prop de l’entrada d’on estava situat l’hipòdrom olímpic. Primer es van trobar dos blocs amb una inscripció incompleta, i anys després un tercer bloc amb el que seria la part inicial. Tot i que falta la part inicial, els experts ho han restituït i no tenen cap dubte que pertany a Minicis. Segons Pere Villalba, aquesta inscripció diu el següent: “Luci Minici Natal, general, en l’Olimpíada 227, amb un carro de cavalls adults, havent vençut ofrena el carro, cònsol i procònsol de Líbia.”
Després de l’èxit
Passat l’èxit dels Jocs d’Olímpia, Luci Minici Natal va passar a ser legat de la Legió VI Bectrix, que va ser enviada a la Bretanya. També va ser perfectus alimentorum de Roma i cònsol. Aquesta important trajectòria feia preveure que acabaria rebent el proconsolat d’una província romana: Aquest fet es va fer esperar, però finalment va rebre durant el mandat de l’emperador Antoni el proconsolat d’una província situada al Nord d’Àfrica en la qual havia heretat importants propietats de la seva família. No es coneixen certs aspectes interessants, com ara si va tenir descendència ni l’any de la seva mort.
Minici al Segle XXI
La importància del personatge fa que el seu record encara perduri avui en dia. El 2009, Maria Carme Roca va publicar el llibre “Barcino” (http://www.casadellibro.com/
Portava ell la quàdriga?
Tot i que els llibres històrics en els quals es basa aquest article no en parlen, hi ha fonts que diuen que qui guiava els cavalls no era el mateix Luci. Expliquen que quan va decidir anar als Jocs, Luci Minici va acudir a buscar el millor auriga de la província de Tàrraco, on s’hi feien les proves de selecció per acudir als Jocs Olímpics. Conduit per aquest esclau escollit, la quàdriga de Minicis guanyaria les proves i acudiria a Olímpia. Allà segons diuen, hi hauria la possibilitat que tornés a participar-hi l’auriga, com a esclau de Minici, en nom seu. Aquests estudis també expliquen que després de guanyar, faria construir una estàtua de bronze i que va enviar almenys 33 plaques honorífiques arreu d’Europa. Sigui com sigui, si no era de Barcino, l’heroi real era de Tarraco. Tot queda a casa nostra.
