L’equip sènior femení de l’Handbol Ribes, un grup d’investigadors i la Federació Catalana d’Handbol treballen plegats en l’estudi pilot ‘Demandes Psico-Fisiològiques en l’Handbol Femení Amateur’.
Es tracta d’un projecte elaborat per un equip d’investigadors de diferents universitats que aportarà un nou coneixement científic i metodològic per a l’anàlisi de les càrregues d’entrenament en esports col·lectius i, en particular, en l’handbol femení no professional.
A La Fosbury hem volgut parlar amb Gabriel Daza Sobrino (Barcelona, 1968), professor de l’INEFC de Barcelona, doctor en ciències de l’activitat física i l’esport i entrenador del sènior femení de l’Handbol Ribes. Daza és l’investigador principal juntament amb Francisco Corbi-Soler de l’INEFC de Lleida i també formen part de l’equip d’investigació José Vicente Beltrán-Garrido de la Universitat Jaume I de Castelló, Rafel Cirer Sastre de l’INEFC de Lleida i Abraham Batalla Gavaldà de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport d’Amposta.
El tècnic barceloní, que ha passat per les banquetes del Sant Joan Despí, La Salle Montcada, l’Handbol Manyanet, el Polinyà, l’Esplugues i la selecció catalana juvenil masculina, confessa que “tot va sorgir a partir d’una sinergia entre la docència universitària, la recerca i l’entrenament de l’handbol. Estic en grup de recerca de ciències de l’esport i va sorgir la idea d’aportar coneixement i tant l’Handbol Ribes com la Federació Catalana d’Handbol es van mostrar molt predisposats a col·laborar en l’estudi durant aquesta temporada”.
Una referència en l’handbol femení català
L’Handbol Ribes és un club emergent a nivell català -el sènior femení és líder del seu grup a la Lliga Catalana- i l’entitat del Garraf volia millorar la qualitat dels entrenaments, els resultats dels equips i mirar d’ascendir el sènior femení a Divisió d’Honor Plata, la tercera categoria estatal: “com a professor d’handbol sempre havia estat en contacte amb el club i havia tingut ofertes per anar-hi a entrenar i aquesta temporada s’ha fet realitat. Vam posar-nos tots d’acord, les jugadores, l’Handbol Ribes, la Federació Catalana d’Handbol i l’equip d’investigadors per desenvolupar un pla a mitjà termini per l’handbol femení no professional. Vam decidir fer-ho al sènior femení perquè s’han fet molts estudis d’handbol masculí i pocs de femení i era un deute de recerca. Formo part de la recerca pública a l’INEFC i crec que és una cosa que hem d’aportar en àmbits que estan menys atesos”.
Daza explica que el projecte de recerca ‘Demandes Psico-Fisiològiques en l’Handbol Femení Amateur‘ vol aportar “coneixement específic per a la millora de l’entrenament en l’handbol femení no professional, en què es copien models de l’handbol masculí amateur o de l’handbol femení d’alt nivell. La realitat d’aquestes categories, tanmateix, és molt diferent: “són jugadores amateurs que no entrenen amb el mateix volum de sessions setmanals ni tenen tant volum de competició. Entrenen tres o quatre dies a la setmana i tenen altres activitats professionals o d’estudis i després juguen un partit dissabte o diumenge. Els paràmetres que hem tingut com a referència i la metodologia que hem utilitzat fins ara són un mirall, però no tenim valors de referència pel que fa a càrregues de treball, metodologia específica o desenvolupament del joc. D’aquí ve la inquietud de voler aportar coneixement”.
Recollida de dades des d’agost fins al febrer
De manera molt didàctica l’entrenador segueix explicant que “l’estudi va començar a l’inici de la pretemporada, ara estem a la meitat de la primera fase de la lliga i la nostra intenció és acabar l’anàlisi al febrer quan finalitzi la primera fase de competició. Aleshores ja haurem fet la recollida de dades i podrem obtenir els primers resultats sobre les demandes del joc. Cap a finals de temporada farem una altra bateria de tests per veure com ha afectat la competició a l’estat de forma de les jugadores. Replicarem els mateixos tests per veure si han variat els nivells inicials i poder copsar l’efecte de la temporada sobre l’estat de forma de les jugadores. Una primera línia d’anàlisi és obtenir uns paràmetres que no existeixen perquè un estudi com aquest no s’havia realitzat mai. Volem aconseguir dades sobre la demanda real del joc. La pregunta és: com es juga l’handbol femení a una lliga amateur com és la Lliga Catalana?”.
“Volem obtenir dades que ens confirmin quina seria la dosi adequada d’entrenament pel que fa a càrregues, per optimitzar el rendiment de les jugadores i creiem que pot ser extrapolable a altres categories amateurs i fins i tot a altres esports, perquè l’esport amateur està molt deixat de la recerca”.
Proves al laboratori, als entrenaments i als partits
L’estudi va més enllà perquè amb la resta de components del grup de recerca volen saber si funcionen les proves fetes durant la revisió mèdica de principi de pretemporada, les que indiquen si algú és apte o no per competir. En col·laboració amb el Servei Català de l’Esport les jugadores del conjunt de Sant Pere de Ribes van passar unes proves de laboratori d’esforços progressius en una cinta, un test de potència en una bicicleta en què havien de pedalar a màxima velocitat durant trenta segons i un test progressiu també a la bicicleta. “Veurem si mostren paràmetres similars als que després trobarem en les dades hem obtingut durant els partits i d’aquesta manera sabrem si alguna d’aquestes proves és més predictora de l’esforç real en pista d’una jugadora”.
“Vam fer també dos tests d’entrenament en pista, un de resistència posant un ritme d’exigència màxima de velocitat fins que aguantés la jugadora i un test de rendiment tecnicotàctic, el GBPT en el qual es fan hits de treball tècnic i amb els GPS hem recollit les dades obtingudes en aquests tests de pista. Tenim les dades de la seva activitat d’accelerometría, velocitat màxima, distància recorreguda i tota l’activitat de freqüència cardíaca“. Fent-ho d’aquesta manera podran comprovar si són dades vàlides per predir el que passa en un partit. Cada cap de setmana recullen les dades del partit en l’àmbit cinemàtic (de moviment) amb el GPS per veure totes les variables: “distància recorreguda, els girs, els salts, velocitat màxima, etc. És la manera de comparar dades d’entrenament i de partits”.
“Ho gravem en càmera per categoritzar cada acció, per exemple, per saber quantes acceleracions es donen en una franja temporal determinada i en quines accions, així no només tenim dades quantitatives, sinó dades qualitatives. Quan tinguem això podrem discutir quina és la prova més predictiva que pot fer una jugadora en una revisió mèdica abans de jugar, si són les de laboratori o són les de camp. També, amb aquestes dades, volem generar paràmetres de referència que poden servir als entrenadors per dissenyar exercicis i la part més física de l’entrenament“.
Quan tinguin els resultats podran saber, per exemple, si la freqüència cardíaca d’una jugadora és més alta en una de les proves d’esforç o durant el partit i podran discutir que “si la prova d’esforç no posa al nivell d’exigència del partit, potser no és del tot vàlida, ja que no posa en situació d’exigència real. Les dades que recollim als partits serviran alhora per saber quants quilòmetres recorre una jugadora, quantes accions amb pics màxims d’acceleració realitza, el nombre de salts, d’esprints, de velocitat màxima. I, com deia, seran paràmetres de referència que després podrem transferir als entrenaments. La idea és donar eines als entrenadors, per què han de córrer 10.000 metres en un entrenament si la necessitat en un partit és de 4.000 metres amb esforços intermitents i diverses pauses com els temps morts o el descans?”
Daza continua explicant que saben que l’handbol és un esport d’esforços intermitents: “la jugadora els fa en ràtios dels 0 als 6 segons, amb pauses de 20 segons. Són accions amb un temps de recuperació i, per tant, l’entrenament continuat potser no seria tan efectiu com un entrenament intervàl·lic o de repeticions amb pauses”.
Un dia de partit
Mentre es faci l’estudi hi ha feina extra a part de preparar els enfrontaments. Abans dels partits es fan proves per obtenir paràmetres fisiològics i també recullen dades psicològiques. Les jugadores passen tres tests psicològics; el Profile of Mood States (POMS), el Perceived Stress Scale (PSS) i el Borg Rating of Perceived Exertion (RPE): “Volem saber l’estat psicològic i emocional de les jugadores, per això els preguntem com han dormit, quines sensacions tenen i com es troben físicament. Amb les respostes obtenim una informació prèvia per després interpretar les dades que trobem al partit. Recollim les dades psicològiques abans i després del matx i també ho vam fer durant les proves físiques. També hem recollit, tant a les proves físiques com als partits, la concentració de lactat que produeix cada jugadora per comprovar si és una variable que mostri l’exigència d’una activitat determinada”. Una altra variable de l’estudi és la ingesta hídrica durant el partit: “pesem les jugadores abans i després del partit i controlem l’aigua que consumeixen per poder saber la seva despesa hídrica i també controlem la pressió sanguínia a més d’instal·lar tot el material”.
Als desplaçaments van carregats amb tots els estris perquè és important que les proves es mesurin sempre amb els mateixos instruments: “tots els dispositius GPS, les antenes pels GPS, les bàscules, les càmeres de vídeo, els tensiòmetres i els lactatòmetres són els mateixos pels partits de casa i els de fora. Hem d’agrair les facilitats que posen la Federació Catalana i els clubs que participen en la Lliga Catalana perquè no és fàcil arribar a un pavelló i haver d’instal·lar-ho tot i fer les proves a les jugadores. La resposta dels altres equips ha estat molt bona, a la mitja part en comptes de fer un descans de deu minuts el fem d’un quart d’hora per poder agafar totes les dades. Els conjunts rivals es mostren molt interessats en l’estudi que estem fent i estem molt agraïts. Quan anem a fora el públic també s’interessa, ja que el material que portem el relacionen molt amb l’alta competició i en un primer moment pensen que som d’una televisió”.
Estudi pioner en l’handbol no professional
Daza no té constància de cap estudi semblant en una categoria amateur masculina del mateix esport: “n’hi ha un de bàsquet en què va participar un investigador que col·labora amb nosaltres, però no d’handbol. Ens ha costat molt trobar un test de rendiment basat en el joc d’handbol, només n’hem trobat un de validat. És d’handbol masculí professional, però creiem que pot ser una molt bona eina, ha estat una troballa fruit de la recerca que estem fent. Quan acabem d’analitzar totes les dades podrem fer propostes de nous tests específics. Creiem que serà una molt bona aportació de cara al futur i una bona eina pels entrenadors i entrenadores“.
Totes les jugadores de l’Handbol Ribes formen part de l’anàlisi i com a qualsevol estudi se’ls ha informat de tot el procediment: “elles estan molt implicades, no estan acostumades a aquest tipus de recollida de dades tan persistent i tant continu i se senten participes d’una cosa innovadora i que pot aportar coneixement a més dones, estan motivades. En cada línia de treball volem obtenir coneixement i discutir sobre les proves predictores sobretot les d’esforç, les de laboratori, les de pista i les demandes del joc. Volem fer-ne difusió i publicar articles, mirar si podem tenir beques i que l’estudi acabi amb la vinculació d’algun investigador en alguna tesi doctoral”.
La voluntat de l’estudi segons Gabriel Daza és “descobrir les demandes del joc i obtenir perfils de rendiment en handbol femení amateur perquè els entrenadors tinguin una referència per saber com afecten les càrregues de treball durant la competició. Servirà per descriure les necessitats psico-fisiològiques durant la competició i explicar quines són les diferents variables que poden modificar la intensitat fisiològica durant els partits. També volem ressaltar les variables d’accelerometría, velocitats màximes, analitzar els ritmes del partit i veure com s’altera la freqüència cardíaca de la jugadora en funció del resultat o l’exigència física i descobrir les necessitats hídriques durant els partits. Amb els tests psicològics podrem tenir un perfil de l’estat d’ànim durant la competició i en definitiva podrem donar eines als entrenadors i entrenadores per millorar el disseny dels entrenaments i impulsar l’handbol femení“.
Imatge de portada: Handbol Ribes, cedida per Ramon Stockli a CatHandbol
