Entrevistem el jugador fornellenc del BM Villa de Aranda, tercer màxim golejador de la Lliga Asobal d’handbol
Dalmau Huix (Esplugues de Llobregat, 1993) va fer set gols en el partit que va enfrontar el Villa de Arandra i el Fraikin BM Granollers el 25 d’octubre i que va acabar amb victòria vallesana per 31 a 36. El lateral de l’equip burgalès ja acumula dues nominacions al millor 7 de la jornada Asobal i ara mateix és el tercer màxim golejador de la competició amb 46 gols en 7 partits, una mitjana de 6,57 dianes per matx.
El seu curs de debut a l’elit ha començat de la millor manera en l’àmbit personal. A nivell col·lectiu, però, li tocarà navegar per la part baixa de la taula i lluitar per la salvació del seu equip, amb qui va pujar la temporada passada de Divisió d’Honor Plata. Hem volgut parlar amb el jugador crescut a Fornells de la Selva i format a l’Handbol Fornells i l’Handbol Bordils per saber com ha estat el seu camí fins a l’Asobal i els perquès del seu gran inici de temporada.
Bona tarda, Dalmau. Felicitats pel gran inici de temporada! Explica’ns com comences a jugar a handbol.
L’inici, la veritat, és que no és gens glamurós perquè jo vaig anar a viure a Fornells de la Salva quan tenia vuit anys i només hi havia handbol. Per tant, era això o res i em vaig apuntar a handbol perquè no hi havia res més. Vaig començar a l’Handbol Fornells des que era ben petit i a juvenil ja vaig anar a jugar a Bordils. Allà hi jugo els dos anys de juvenil i quatre anys de sènior, un amb el segon equip i tres amb el primer equip, que jugava a DH Plata. Després, totalment per sorpresa, em truquen del Torrelavega, cosa que no esperava gens i decideixo provar-ho. Estic un any a Torrelavega, posteriorment vaig a Zamora on estic dos anys, després a Burgos, on passo tres temporades, i ara aquí a Aranda de Duero, on és el meu segon any. Cada any havia jugat a Plata (segona divisió), fins aquesta temporada.
Com havien fet abans Marc Canyigueral, Edu Nonó i Esteve Ferrer, tu el 2017 decideixes deixar l’Handbol Bordils. Per què vas prendre aquesta decisió?
Simplement, que l’Handbol Bordils era un club completament amateur. Jo vaig estar-hi molt bé els quatre anys de sènior, però era un club completament amateur i jo tenia ganes de provar el que era viure l’experiència de ser jugador professional. Ja et dic que la trucada del Torrelavega m’arriba per sorpresa i m’ho penso molt, perquè no havia marxat mai de casa i al final decideix-ho provar-ho, simplement per això.
A més, va anar rodat perquè vaig estudiar dos cicles superiors abans de marxar i em va anar quadrat perquè just vaig acabar el segon quan em van trucar i era un moment que no tenia res gaire estable, no sabia gaire bé com enfocar la meva vida des dels estudis i em va venir perfecte i vaig decidir marxar. Ara fa un any que estic preparant l’oposició de bomber.
Conjunts que van acabar pujant a Asobal van perdre el pavelló Blanc-i-Verd quan el Bordils era a Plata. Què tenia aquell equip?
Jo crec que tenia una màgia especial, sobretot quan jugàvem a casa. Després, amb els anys, mirant una mica enrere realment era una cosa que no m’acabava de creure. Era un equip molt amateur, és veritat que va coincidir una formada de molt bons jugadors, però realment era un equip amateur que no es podia ni comparar, ni en recursos, ni en jugadors, amb molts dels equips que van venir i van perdre al Blanc-i-Verd. Crec que hi havia una màgia especial quan el Bordils jugava a casa, una comunió entre els jugadors i tot el poble que feia que fos molt i molt difícil guanyar-nos.
Dalmau Huix: “Quan el Bordils jugava a casa es creava una comunió entre els jugadors i tot el poble que feia que fos molt i molt difícil guanyar-nos“
Ara farem una mica d’handbol ficció i als noms que han sortit abans hi sumem els de Sergi Mach, Arnau Palahí i Jordi González, entre d’altres. Quin hauria estat el sostre d’un Handbol Bordils en què reuníssim tots els millors jugadors que han vestit la samarreta blanc-i-verda en aquesta última dècada?
Si féssim un ‘All-Stars’, diguéssim, amb tots aquests jugadors, en un equip en què et poguessis dedicar més o menys exclusivament a l’handbol, és a dir, que poguessis entrenar cada dia, que poguessis fer gimnàs al matí i entrenar a la tarda, estic bastant segur que estaria lluitant per estar a Asobal, i probablement hi estaria.
Dalmau Huix: “Un ‘All-Stars’ de l’Handbol Bordils estaria lluitant per estar a Asobal, i probablement hi estaria“
Quan vas veure que podies arribar a l’Asobal?
No t’ho sabia dir, he estat molts anys a Plata i, és veritat que jugant amb equips d’Asobal en algun amistós de pretemporada o partits de Copa del Rei ja veia que no estava realment gaire lluny, que és simplement una cosa de tenir sort i que si ets on toca en el moment que toca hi pots jugar tranquil·lament. Però ja et dic, no és una cosa que digués, a partir d’aquest moment m’ho vaig creure, simplement era una cosa que sabia que podia passar, però no ha arribat fins ara per situacions o perquè no era el moment o pel que sigui, però si tenia bastant clar que era una categoria en què podia jugar.
Tu a Divisió d’Honor Plata has jugat amb el Torrelavega, el Zamora, el Burgos i el Villa de Aranda. Com és aquest handbol en què convivien clubs que aspiren a ser professionals amb equips semiprofessionals o amateurs?
L’handbol espanyol no arriba al nivell de fa 25 anys, però crec que s’està recuperant a poc a poc. Nosaltres, amb el Bordils, la sort que vam tenir en aquella època és que segurament vam agafar el pitjor moment de l’handbol espanyol. Això donava a peu a què molts equips amateurs estiguessin a categories semiprofessionals. No només el Bordils, a Plata també van jugar-hi el Sarrià de Ter, el BM La Roca, el Sant Martí Adrianenc, i de fora de Catalunya, hi havia el Zarautz.
Era un moment bastant baix i donava peu a això. Crec que ara és bastant complicat que equips completament amateurs juguin a Plata. Crec que a poc a poc s’està recuperant el nivell que hi havia. Em sembla que a Asobal ja exigeixen que tots els jugadors tinguin contracte professional. A Plata exigeixen que hi hagi uns quants contractes professionals per equip. Llavors, són coses que fan que a poc a poc el nivell de professionalisme vagi augmentant.
Ara mateix jugues en un Villa de Aranda molt català! Hi sou en Pol Roy, l’Àlex Berbel, en Pau Guitart i tu, com és que heu anat tots cap allà?
Per part meva, ha sigut completament casualitat. Sí que sé que, per exemple, que en Pau, que és de Sarrià de Ter havia parlat amb l’Àlex Berbel, que feia temps que estava aquí i que l’Àlex li havia dit que era molt bon lloc per estar-hi. Però per part meva, va ser 100% casualitat, em van trucar, em va agradar el projecte i vaig decidir fitxar i va donar amb la casualitat que érem tres o quatre catalans més, però res més que això. Estic molt content amb l’equip, el vestidor i amb el poble hi ha molt bona sintonia, així que estic molt content.
Com ha anat aquest primer tram de competició, quines són les teves primeres sensacions a l’Asobal?
A nivell personal estic molt bé, em sento molt còmode i estic en un moment dolç. Les primeres experiències van ser molt bones, perquè vam debutar a casa contra Bidasoa Irun amb un empat que realment va tenir molt mèrit, a més, amb tota la ciutat molt bolcada amb l’equip i amb el projecte. A nivell personal, estic en un moment dolç, em sento molt còmode a la pista i volem intentar aguantar tot el que puguem.
Dalmau Huix: “A nivell personal, estic en un moment dolç, em sento molt còmode a la pista“
Arribes a l’elit consolidat com a jugador, però, t’esperaves començar així?
No, no… i és veritat que, per exemple, l’any passat, vaig acabar jugant bastant bé l’últim terç de lliga, però, clar, d’aquí a tenir aquests números, sobretot en l’àmbit golejador no m’ho esperava perquè jo, per exemple, sí que és veritat que l’any passat vaig començar a despuntar més el nivell golejador, però fins fa res no havia sigut un jugador que destaqués en aquest aspecte. En cap moment m’esperava començar així la lliga, per mi ha estat tota una sorpresa.
View this post on Instagram
Quin ha estat el factor decisiu per començar a fer tants gols?
Crec que és la suma de molts factors, però, en general, és un tema de confiança que ja va començar la temporada passada. Hi va haver un moment en què, per lesions érem molt pocs i sorgeix aquest moment en què has de jugar tant sí com no, per tant, em trec la pressió, perquè és igual si fallo o no fallo, jugaré igualment, i la veritat és que va sortir molt bé. A partir d’aquí entres com en una roda, tens aquesta confiança que et fa jugar millor, com que jugues millor, tens més confiança, i ja està.
Vas marcar set gols contra el BM Granollers, un Granollers que recluta talent català que brilla lluny de casa com Jordi Deumal, Oriol Rey o Joan Amigó en el seu moment. Si continues fent-ho tan bé, creus que et pot arribar la trucada del club vallesà?
No ho sé, la veritat. Realment no m’ho he arribat ni a plantejar. Podria ser? Suposo que podria ser, no ho sé, estic fent bon any i suposo que podria arribar, però realment no m’ho he ni plantejat. Si arriba la trucada, evidentment l’escoltarem, perquè el Granollers és molt bon equip, molt bon club, un club molt històric a Catalunya i evidentment m’agradaria rebre la trucada, però anirem veient sobre la marxa.
Quins partits tens marcats al calendari aquest curs?
En el moment que estem amb l’equip, tots els partits són importants perquè qualsevol punt que puguem rascar és benvingut. A nivell personal, jugar contra el Barça, que és una cosa que no he fet mai. Sempre agrada jugar contra el primer equip del Barça, que és el millor club del món. Simplement, tenir l’experiència de jugar-hi, sabent que no hi ha res a fer, però tenint l’experiència de jugar-hi.
Quins objectius tens aquesta temporada a nivell personal i col·lectiu amb l’equip?
A nivell col·lectiu, l’objectiu és intentar salvar-nos i, si no ho aconseguim, com a mínim, l’objectiu ha de ser arribar vius al final de la lliga i competir fins al final. Que no passi com altres vegades que alguns equips han acabat la lliga amb 7 punts i havien baixat ja al mes de febrer. I a nivell personal, puc demanar poc més del que està passant. Seguir ajudant l’equip, tenint minuts com ara, intentant seguir fent gols com ara i poc més.
Imatges cedides per Dalmau Huix
