Polina Berezina retorna la rítmica individual als Jocs Olímpics

2 minuts de lectura

La gimnasta alacantina ha aconseguit el bitllet per a París 2024 al Mundial classificatori

A la tercera va la vençuda. No va passar a Rio ni a Tòquio, sinó que serà a París on Polina Berezina viurà la seva experiència olímpica tan somiada. La gimnasta alacantina acaba d’aconseguir la plaça al que probablement és el millor escenari possible, a casa seva, al Campionat del Món que acull València fins el 27 d’agost.

La classificació per als Jocs Olímpics és el punt culminant de la seva llarga trajectòria, reconeguda pels èxits però també pels daltabaixos: al 2015 va estar a punt de retirar-se, després d’un any en blanc per la pandèmia es va quedar a les portes de participar a Tòquio 2020 i amb l’arribada de cada nou cicle olímpic s’ha hagut d’adaptar als codis de puntuació que han anat entrant en vigor, tota una feinada d’experts. Tampoc li ha estat fàcil traslladar-se diversos cops de centre d’entrenament, però sembla que a Madrid hi ha trobat el seu lloc.

Objectiu: situar-se entre el top mundial

Berezina (Moscou, 1997) arribava a València amb una missió complicada però real: assegurar-se el bitllet cap a París. Per a fer-ho, necessitava situar-se entre les 14 millors de la classificació general –17 si no comptem Sofia Raffeli, Darja Varfolomeev i Stiliana Nikolova, que ja tenen la plaça per als Jocs-, una tònica que ja s’havia produït durant aquesta temporada. I amb un meritori sisè lloc al classificatori i un cinquè a la final de masses, l’esperadíssim tiquet cap a París s’ha inscrit per fi a nom seu.

Entre la delegació espanyola s’hi respirava aquest dijous un aire d’eufòria. La celebració és del tot justificada: amb les quotes de l’aragonesa Alba Bautista, de Berezina i la del conjunt, que compta amb les valencianes Mireia Martínez i Patrícia Pérez, el país aconsegueix així el triplet de places, -la màxima representació que qualsevol estat pot tenir als Jocs Olímpics en aquesta disciplina-, un fet que es vivia des de Sydney 2000 i que posa de manifest el retorn de la gimnàstica del territori al panorama internacional.

El mandat mundial, amb accent germànic

En les finals per aparells la gran vencedora ha estat l’alemanya Darja Varfolomeev, que ha guanyat l’or en els quatre exercicis. A la rutina de pilota, el podi l’ha completat la italiana Sofia Raffaeli i la búlgara Stiliana Nikolova, mentre que en cèrcol el bronze se l’ha endut Fanni Pigniszki, que no ha pogut superar Raffaeli. En masses, la segona i la tercera posició les han ocupat Boryana Kaleyn (Bulgària) i Viktoriia Onopriienko (Ucraïna). Kaleyn també ha finalitzat sots-campiona en cinta, per davant de l’eslovena Ekaterina Vedeneeva.

Resultats a banda, aquest Mundial està sent molt útil per començar a resoldre el trencaclosques en el que s’ha convertit la rítmica aquest cicle olímpic. A la marcadíssima absència de la líder indiscutible d’aquesta disciplina, Rússia, se li suma la consagració d’una nova era per a aquest esport, que a través d’un nou reglament ha transformat per complet la gimnàstica tal com l’enteníem fins ara. Així, a més de les catorze places individuals i les cinc de conjunt, en aquest campionat s’estan començant a revelar els interrogants sobre què hem d’esperar a París 2024, tot i que com ja sabem, en la rítmica tot és possible. I sinó, que li diguin a Polina Berezina!