El Xelska ara afegeix el concepte “Illes Balears” al seu nom i tu entres a formar part de la junta directiva. Com sorgeix la idea i què significa aquest nou impuls per a un club clàssic de la gimnàstica artística a Mallorca?
El Govern Balear ens ha concedit un patrocini. Ho fa amb vuit clubs de les Illes Balears que compleixen una sèrie de requisits, enguany el Xelska és la primera vegada que els compleix tots i aleshores ens han concedit el patrocini del Govern i hem canviat el nom per Xelska Illes Balears.
Què vol fer la nova junta?
La junta directiva ha canviat, ha entrat gent més jove, gimnastes i entrenadores, i el que volem és donar més visibilitat al club i crear contingut per xarxes socials.
Això pot significar un creixement pel club i també de la base, oi?
Està clar que sí, tothom és benvingut a fer gimnàstica. El principal propòsit és que el club continuï creixent.
Tu formes part de la junta i competiràs amb el segon equip.
Sí, el dia 7 de maig torno a una competició de gimnàstica després de dos anys. Primer per la pandèmia i després per la lesió al genoll fa molt que no competeixo i ho faré en la segona fase de la lliga Iberdrola. El Xelska Illes Balears té dos equips en aquesta lliga, un a primera divisió i un altre a segona i jo ara competiré en paral·leles asimètriques a segona divisió.
Més endavant voldràs pujar al primer equip?
Suposo que sí, sempre m’agrada competir i millorar i sempre en vull més, però després d’aquests dos anys prefereixo anar dia a dia, estar ara al segon equip i gaudir-ho.
Tens 27 anys només, et deuen quedar molts objectius per complir a la teva carrera…
Ara vull gaudir de la gimnàstica, retrobar-me amb la competició i el que el genoll i el cap aguantin, aleshores endavant. Qui sap si podré tornar a un campionat del món o lluitar per una plaça als Jocs Olímpics de París, però no vull pensar més enllà i anar dia a dia.
Cintia Rodríguez: “vull gaudir de la gimnàstica, retrobar-me amb la competició i que el genoll i el cap aguantin”
Com ha anat la recuperació d’aquesta darrera lesió?
Estic en procés de recuperació perquè només fa sis mesos i mig que em vaig operar i és un lligament encreuat complicat. Encara em queden mesos per poder estar al cent per cent, però m’he sentit molt bé. L’operació va anar molt bé, era una reconstrucció de genoll, una intervenció complicada, però tinc molts professionals al darrere que m’ajuden molt i estic molt contenta que el genoll estigui funcionant, la veritat.
T’han fet nou operacions als genolls, en algun moment has pensat “fins aquí hem arribat”?
Són cinc operacions al genoll dret i quatre a l’esquerre i clar que hi ha moments que penses “jo no vull tornar a passar per això”. Un d’aquests moments va ser l’any passat quan se’m va trencar una altra vegada, vaig dir que no tornaria a fer gimnàstica perquè no volia patir més, però com està anant bé m’estic reincorporant a poc a poc. Estic entrenant més i agafant confiança, però no vull tornar a passar pel que vaig passar l’any passat perquè va ser molt dur.
A sobre et lesiones a les portes d’uns Jocs Olímpics…
Sí, no és fàcil, però bé, la vida no és fàcil i m’he recompost molt bé i no he deixat de gaudir de la gimnàstica tot i estar uns mesos en stand-by.
Hi ha esportistes que s’han operat tres o quatre vegades de lligaments encreuats, però nou són moltíssimes. Per què tantes?
Perquè no he tingut bona sort. La primera operació va ser quan tenia catorze anys, no va sortir del tot bé i vaig haver de passar per quiròfan tres vegades més.
Quatre anys després vaig trencar-me el mateix creuat, el de la cama dreta, i fins fa poc els dos genolls estaven bé després de les cinc operacions. Però per mala sort, durant el confinament, estava entrenant a casa perquè els Jocs Olímpics de Tòquio seguien a l’horitzó i em vaig donar un cop amb el sofà i em vaig trencar el menisc. Aleshores em van operar el menisc i després es va trencar el lligament.
Saps d’algú que encara competeixi després de 9 operacions?
No, no en tinc ni idea, però espero que ningú hagi de passar per tantes operacions.
Ha cridat força l’atenció això d’una gimnasta que fa un impàs a la seva carrera per agafar la bicicleta. D’on et ve aquesta afició pel ciclisme?
Sempre m’ha agradat, sempre l’he vist per televisió i em sembla apassionant. Fa uns anys vaig començar a sortir els diumenges amb el meu entrenador de gimnàstica perquè era una manera de reforçar el genoll dret, que era el que estava malament. Fèiem uns quants quilòmetres, esmorzàvem i ja està, però una vegada em trenco l’altre genoll quan estic al cent per cent centrada en la gimnàstica necessito fer alguna cosa. Aleshores pujo a la bicicleta amb el lligament trencat, però com que no em feia mal quan pedalava començo a entrenar cada dia com si fos una ciclista.
Llavors els meus amics de la bici m’apunten a una cursa, em diuen que endavant i així ho faig. Estic molt agraïda del que em va donar la bici l’any passat perquè va ser el meu salvavides i no ho vull deixar perquè m’encanta, no em fa mal el genoll, tinc les cames més fortes que mai i tot són avantatges.
Cintia Rodríguez: “no vull deixar el ciclisme, no em fa mal el genoll i tinc les cames més fortes que mai”
Compaginaràs la tornada a la competició de gimnàstica amb el ciclisme?
Sí, diumenge vaig fer una cursa i estic combinant perfectament els entrenaments de bici i els de gimnàstica. Ara al matí he fet un parell d’hores en bicicleta i a la tarda de dos quarts de cinc a vuit estaré fent gimnàstica.
I a més estudies i ets a la junta del Xelska Illes Balears, d’on treus el temps?
Ara mateix estic asseguda a l’escriptori i començaré a estudiar que venen els exàmens i he d’apretar colzes. A la junta sóc vocal i els ajudo sobretot en temes de comunicació i xarxes socials.
Estàs federada en ciclisme i gimnàstica, crec que ets un cas únic…
Jo també ho crec (riu).
