Entrevistem Diego Fabra, president i jugador de la Selecció Catalana de futbol gaèlic que va aconseguir un títol als Gaelic World Games
Aquest estiu la Selecció Catalana de futbol gaèlic va quedar campiona de la segona categoria en el Mundial disputat a Derry (Irlanda del Nord), era el primer cop que el combinat nacional participava en una Copa del Món i ja va tocar metall. Hem volgut parlar amb Diego Fabra (Barcelona, 1969), president i jugador de la Selecció de Catalunya i jugador del Sitges Gaèlic Football Club.
En aquest esport, que es podria definir com una mescla de futbol, rugbi, bàsquet i voleibol, es pot tocar la pilota amb les mans i els peus, placar no està permès i la pilota es roba amb una sola mà podent fer càrregues laterals amb l’espatlla, reduint considerablement l’impacte sobre el cos respecte a esports com el rugbi, esport amb què comparteix el tercer temps posterior al matx que fomenta l’esportivitat i germanor entre jugadors i jugadores després del partit. Com que hi ha pocs practicants de la disciplina a casa nostra, com el Diego, han de fer moltes funcions a part de la de jugador per fer avançar aquest esport a Catalunya.
Bon dia Diego, felicitats pel bon resultat al Mundial. Primer de tot, explica’ns com vas començar a jugar a futbol gaèlic?
Vaig sortir a prendre unes cerveses amb amics a un pub irlandès que hi ha a Sitges i allà un irlandès que coneixíem ens va dir que començaria a jugar a futbol gaèlic a Sitges i ens va preguntar si volíem provar-ho. Vaig dir que sí una mica per pressió social i li vaig donar el meu número a aquell home, però pensava que no em trucaria. No obstant al cap d’un parell de dies em va trucar per dir-me que l’endemà hi hauria un entrenament. Vaig anar-hi… i em va encantar! Era un esport que no havia fet mai i em va fer trontollar tots els esquemes perquè jo estava acostumat a jugar a futbol, a córrer… i aquest esport de coordinació em va agradar molt.
Vam crear l’equip a Sitges i fa quatre anys, jugant contra un equip de Barcelona vam parlar amb els jugadors catalans i comentàvem que ja existia la selecció de Galícia, d’Extremadura i la d’Ibèria (Espanya i Portugal), però no existia la selecció espanyola com a tal i això permetia crear la Selecció catalana. Vam parlar-ho i fa quatre anys va sorgir la selecció catalana de futbol gaèlic, som molt joves, de fet vam començar a competir l’any passat.
No existeix una selecció espanyola de futbol gaèlic?
No, hi ha la d’Ibèria, que és Portugal i Espanya menys Galícia, Catalunya i Extremadura. En territori espanyol ara mateix hi ha Selecció d’Extremadura, Selecció de Galícia, Selecció Catalana i Selecció d’Ibèria.
Per tant, el futbol gaèlic és un dels pocs esports en què Catalunya pot competir de manera oficial en un torneig internacional.
Exacte. Es va dir en un d’aquests torneigs en què ens ajuntem tots els jugadors que es volia fer una selecció espanyola, però tant Galícia com Extremadura com nosaltres vam votar en contra i vam dir que no, perquè si hi ha una selecció espanyola no hi pot haver una selecció catalana. I com que Extremadura, Galícia i nosaltres vam dir que no i som majoria va quedar així i tenim més llibertat a l’hora de decidir qualsevol cosa.
Quins esports havies practicat abans?
Havia jugat a futbol i com que m’agrada molt córrer he fet maratons, mitges maratons, triatlons, també pàdel surf i una mica de tot. El futbol gaèlic és una barreja entre el futbol, rugbi, bàsquet i voleibol, té una mica de tot. És una forma antiga del futbol que es juga a Irlanda i és totalment amateur. Allà hi ha una lliga no professional, però les finals i els partits importants es juguen en estadis en què hi caben milers de persones i són retransmesos per la televisió, és un esport molt popular a Irlanda, més que el futbol diria.
Com s’hi juga?
Es juga 15 contra 15 fent servir els pals de rugbi i les porteries de futbol. Si fas passar la pilota (semblant a la del futbol) entre els pals sumes un punt i si la fiques dins la porteria, on hi ha el porter, sumes tres punts. La pilota es pot tocar amb qualsevol part del cos i quan la reps pots fer quatre passes. Es pot passar la pilota amb el peu o picant-la amb la mà com si fos voleibol. Si et vols moure i fas les quatre passes, després en pots fer quatre més si la botes o si li dones una suau puntada de peu cap amunt i et cau a les mans. Cada vegada que fas alguna d’aquestes dues accions pots fer quatre passes més. Hi ha gent molt hàbil que fent això pot córrer tot el camp, els que no juguem tan bé acostumem a fer quatre passes, botem, fem quatre passes més i passem la pilota.
Aquí juguem dues parts de 15 minuts, mentre que a Irlanda es juguen dues meitats de 30 minuts. Hi ha contacte físic d’espatlla amb espatlla, però no es pot placar com al rugbi i la defensa és semblant a la del bàsquet: es pot robar la pilota amb una mà, però si es fan servir les dues és falta. És a dir, hi ha contacte, però hi ha menys lesions que al futbol perquè no hi ha entrades al genoll, per exemple. Com a molt t’agafaran de la samarreta.
Hi ha semblances amb el futbol australià?
Moltes, el futbol australià és el cosí del futbol gaèlic. Pensa que Austràlia era una presó britànica i Irlanda era part de la Gran Bretanya i allà van anar a parar independentistes irlandesos, mafiosos i tota mena de delinqüents que el van importar i jugaven a la seva manera, de tal manera que va patir alguns canvis.
Si algú et pregunta per què jugues a futbol gaèlic, que li diries?
Primer perquè és un esport que requereix bona forma física per poder jugar-hi. Aleshores, entrenar i jugar et dona una forma física important. Segon perquè és un esport d’equip en què es poden fer unes jugades maquíssimes, tirar parets, jugades brutals i tercer perquè es fa molta pinya. Fem un tercer temps com al rugbi, és magnífic com després del partit es crea aquesta germanor amb l’altre equip i això enganxa molt.
Nosaltres juguem a Madrid, Saragossa, València, Barcelona, Sitges… Som pocs equips i ens hem de moure durant la temporada per jugar tots a la mateixa seu i en un cap de setmana ens podem reunir 150 persones sumant els jugadors de tots els equips. Acabes coincidint amb tothom i és molt maco fer el tercer temps amb tota aquesta gent, és una cultura que aquí a vegades no tenim perquè l’esport més popular és el futbol que té una cultura de més rivalitat.
View this post on Instagram
Els jugadors catalans i espanyols de futbol gaèlic de quins esports venen?
Hi ha molts irlandesos que viuen aquí i volen jugar al seu esport. Els que no són irlandesos molts venen del rugbi perquè el futbol gaèlic és semblant, però sense la contundència en el contacte que té el rugbi, molts arriben buscant un esport no tan dur.
Inicis del futbol gaèlic a Catalunya: on sorgeix, com i per què?
Comença a Barcelona i ho inicien irlandesos que venen a Barcelona a viure o d’Erasmus. Aleshores apareixen els amics catalans que s’apunten i així és com comença tot. Al Sitges Gaèlic Football Club al principi eren gairebé tot irlandesos i ara estem en un 60% de catalans i un 40% d’irlandesos.
Quins equips hi ha a Catalunya?
Hi ha el Sitges i a Barcelona els Gaels i el Saint Enda‘s. Els dos de Barcelona en realitat són el mateix equip, però com que són tants jugadors es divideixen en dos. Nosaltres juguem al camp de rugbi de Sitges i els equips de Barcelona juguen a La Foixarda, a més, ara s’està creant un nou equip a l’Empordà.
Juguem al grup de la lliga en què hi ha els equips de Catalunya, Saragossa, Madrid i València. A partir del gener els equips ens reunim cada sis setmanes en una d’aquestes ciutats per disputar els partits de lliga. Un cop acabada la primera fase, els mesos de maig i juny, es juga una segona fase contra equips de l’altre grup en què hi ha els conjunts bascos, gallecs i extremenys. L’any passat vam quedar tercers i aquest any esperem fer-ho encara millor.
Parla’m del Mundial de Derry.
Primer es jugava una lligueta i depenent de la classificació en aquesta primera fase hi havia tres opcions: jugar el que vindria a ser com la ‘Champions‘, jugar el que vindria a ser com la ‘Copa de la Uefa‘ o quedar eliminat. Al Mundial de Derry la selecció Catalana es va classificar per jugar la ‘Copa de la Uefa‘ i aquesta segona competició la vam guanyar. El nom d’aquesta segona competició és ‘Plate‘, que vol dir plat, i el trofeu del guanyador del Mundial com a tal, de la màxima categoria, és una safata.
Al Mundial competien fins a 100 equips en diferents categories. N’hi ha una d’ascendència irlandesa amb jugadors irlandesos o que han anat a col·legis irlandesos i juguen a futbol gaèlic des de ben petits i són molt bons, aquests juguen a la ‘Divisió Mundial’. Després hi ha una divisió d’equips que no són irlandesos, però que fa 20 o 30 anys que juguen com Nova York, Quebec o l’Argentina, i després hi ha una altra divisió per a equips d’arreu del món formada per països i territoris amb poca tradició de futbol gaèlic com Catalunya. Amb la Selecció catalana vam quedar onzens d’aquesta lligueta, ens vam classificar per jugar la segona categoria i la vam guanyar enfront d’un combinat dels països nòrdics.
Era la primera vegada que Catalunya participava en un Mundial i vau guanyar la segona categoria. Per ser la primera vegada que el jugueu, no està gens malament.
No saps l’alegria i la cara de felicitat que portàvem tots. Va ser tan dur… imagina com va ser la final, que quan va acabar cap dels dos equips estava celebrant res perquè cap dels dos equips sabia com estava el marcador perquè anaven tota l’estona un punt a dalt, un punt a baix, un punt a dalt, un punt a baix i cap dels dos equips sabia qui havia guanyat. L’àrbitre va haver de comptar els punts i els gols per confirmar que Catalunya havia guanyat davant el combinat de jugadors escandinaus.
És al·lucinant debutar amb victòria, tot i que sigui en la segona categoria.
És que realment és la nostra categoria i també vam jugar contra equips de la categoria superior. El Quebec ens van guanyar de tres punts, que tres punts en aquest esport és res i nosaltres vam fallar un penal, que val tres punts, i hauríem empatat amb el Quebec, que va arribar a la final de la categoria superior. Vam fer un Mundial de menys a més, però exponencial. Vam jugar espectacular contra seleccions com Cambodja, Itàlia… no ens ho creiem.
Hi ha equips base de futbol gaèlic a Catalunya?
Encara no. Hem començat a organitzar el dia de l’esport i algunes activitats extraescolars per als nens i nenes que vulguin provar-ho, però estem en fase environaria.
I si et pregunto pel futur a uns anys vista, com ho veus?
Jo ho veig molt bé. Penso que això d’haver anat a un Mundial i haver competit és molt positiu perquè sento gent que diu que no vol apuntar-se a futbol gaèlic perquè no som bons i no competim i hem demostrat que no és així. Si competim bé contra altres equips farà que molta més gent s’apunti.
Vaig estar parlant amb el president de l’Associació de Futbol Gaèlic Mundial per portar a Sitges un Campionat d’Europa d’aquí sis o vuit anys. Crec que havent-hi un Europeu d’aquí a dos anys i un Mundial d’aquí a tres anys, si podem mantenir el que estem fent i anar a aquest Mundial i portar un Europeu aquí a Catalunya, això donaria una empenta molt important al futbol gaèlic a casa nostra.
Imatges cedides per Diego Fabra
