· El Govern presenta un estudi pioner sobre els factors que causen l’abandonament esportiu entre les adolescents i les mesures per prevenir-lo
· El treball és una de les 70 mesures incloses en el Pla d’Impuls de l’Esport Femení a Catalunya 2024-2030
· Un 70% de les noies catalanes abandonen la pràctica esportiva quan arriben a l’adolescència
La secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula i Paretas, va presentar el 8 de maig a l’INEFC Barcelona un estudi pioner a Catalunya sobre els factors que influeixen en l’abandonament esportiu de les noies durant l’edat adolescent. Un treball “qualitatiu” que, segons assegurava, “ens aportarà dades per ajudar a accelerar els canvis i impulsar l’esport femení a Catalunya”.
L’estudi “Reformular l’esport i l’activitat física per a les adolescents. Factors que influeixen en l’abandonament esportiu durant l’edat escolar” és una de les 70 mesures incloses en el “Pla d’Impuls de l’Esport Femení a Catalunya 2024-2030”, amb el qual el Govern, en el marc de la legislatura de l’esport femení, treballa per accelerar i fer créixer el potencial de l’esport femení català.
El treball, que ha estat impulsat per Esportcat, a través l’Observatori Català de l’Esport, analitza els diferents factors que influeixen en l’abandonament esportiu entre les noies adolescents (entre els 12 i els 16 anys) a Catalunya i facilita indicadors per poder desenvolupar polítiques esportives ajustades a aquesta realitat. Es tracta del primer estudi amb la veu de les noies a Catalunya en aquest àmbit.
Anna Caula subratllava que “hem volgut anar més enllà de les dades quantitatives”, segons les quals un 70% de noies deixen l’esport en arribar a l’adolescència, “una xifra molt important, i “tenir respostes qualitatives dels motius pels quals ho deixen o continuen”. La secretària general apuntava que hi ha elements que condicionen a l’hora de practicar esport, com les talles de la roba per a noies, “perquè les noies i els homes no som iguals”.
“Cal trobar mecanismes que ens facin sentir bé”, afegia, alhora que destacava el repte de “disposar de més instal·lacions esportives i generar espais diferents” per tal d’afavorir una major pràctica i adherència a l’esport per part de les joves. Finalment, ha recordat que del 2021 al 2023 les llicències femenines han augmentat un 20%, “un 10% en esports on abans les noies no estaven convidades”.
Per la seva banda, la Dra. Anna Puig-Ribera, coordinadora de l’estudi conjuntament amb la Dra. Montserrat Martín–Horcajo, explicava que “no ens podem permetre que les adolescents deixin de fer esport, perquè és una eina generadora de benestar i salut”, i apuntava que les noies que abandonen l’activitat ho fan perquè “deixen de sentir-se còmodes” fruit de diversos factors.
🧑🤝🧑 ACTES | #Esportcat presenta un estudi pioner sobre l’abandonament esportiu entre les adolescents
👉 @anna_caula: “Saber-ne els motius ens ajudarà a accelerar els canvis en l’esport femení”
🏃🏻♀️Estudi entre noies de 1r i 4t d’ESO
📝NOTA: https://t.co/J9jzWsYBs2#esportcat pic.twitter.com/FmWPscpUfK
— Esports (@esportcat) May 8, 2024
L’estudi analitza els factors que influeixen en l’abandonament esportiu en dues franges d’edat: noies de 1r d’ESO i noies de 4t d’ESO. Pel que fa al primer grup, les adolescents apunten la manca d’adequació en l’exigència, inseguretats per la regla i la roba esportiva, la inseguretat en espais masculinitzats (equips excloents i manca de recursos) i la manca de suport i d’un entorn esportiu de confiança. Quant al segon grup, els motius són l’exigència de l’esport i la manca de motivació, inseguretat pels canvis corporals i de roba esportiva, problemes amb l’entorn, les companyes i el club, i la relació amb l’entrenador/a (exigència i poca empatia).
Amb aquesta radiografia i per tal de prevenir l’abandonament de les noies de 1r d’ESO, les propostes que planteja l’estudi són crear grups d’entrenament més homogenis (segons el nivell esportiu i la motivació per la competició), aconseguir més equitat en l’accés a les estructures esportives (ajudes econòmiques públiques i distribució més diversificada dels equipaments esportius), eliminar les discriminacions per part de l’equip tècnic i eliminar els estereotips, especialment pel que fa a la pressió estètica de la roba.
Pel que fa a les noies de 4t d’ESO, l’estudi proposa que la pràctica esportiva sigui un moment per desfogar-se i estar tranquil·les i felices, un espai per compartir amb les amigues, una activitat amb una bona relació entrenador/a-jugadora fruit del diàleg, l’empatia o el suport, i, finalment, eliminar estereotips estètics i comentaris sexistes.
No tot són males notícies, però. Les llicències d’esportistes federades, en xifres: Han pujat un 20% entre el 2021 i el 2023 i en total n’hi ha 190.009. Per esports:
Bàsquet: 24.501
Futbol: 21.386
Esports de muntanya: 17.122
Patinatge: 14.532
Voleibol: 10.290
Mesures per prevenir l’abandonament
Aprofundint en les mesures més concretes que planteja l’estudi per capgirar la situació, es planteja potenciar equips femenins i no mixtos, crear nous models de ‘competició’, més lúdics i socialitzadors; incrementar els ajuts i les subvencions per a la promoció de l’esport femení i per a generar nous models de pràctica, i desplegar una campanya d’eliminació d’estereotips.
Així mateix, es suggereix establir un procés de diàleg amb federacions i consells esportius perquè la roba sigui còmoda, feminitzar els espais esportius (instal·lacions cèntriques i accessibles, vestidors exclusius femenins i millor distribució horària), així com afavorir una formació per als equips tècnics sobre inclusió i diversitat, adaptació de l’exigència, eliminació d’estereotips, empatia i menstruació, i una altra adreçada també a noies i nois sobre menstruació.
L’estudi ha estat realitzat pel Grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Institut de Recerca en Ciències de la Salut i de la Vida de la Catalunya Central (IRIS-CC), sota la coordinació de la Dra. Anna Puig-Ribera i la Dra. Montserrat Martín–Horcajo.
L’acte va comptar també amb la participació del director de l’INEFC, Eduard Inglés i Yuba; la directora de l’Observatori Català de l’Esport, Anna Vilanova i Soler, i va incloure també una taula rodona amb els testimonis d’Alfred Porcar, director general del Futbol Club Martinenc, i Marina Ravés, jugadora de bàsquet, que, malgrat que continua practicant bàsquet en categoria sènior, alerta que la manca de motivació l’ha afectat en algun moment i li ha fet replantejar continuar amb l’esport.
Imatge de portada: Sandra González
Amb el suport de:
