El fitxatge temporal del porter Fredrik Ohlander com a porter del Barça d’handbol per aquest mes de novembre va sorprendre gairebé tothom. Alguns se’n recordaran d’aquell porter que va compartir porteria amb l’inoblidable David Barrufet al mateix Palau Blaugrana del 2002 al 2004. El seu primer entrenador llavors va ser Valero Rivera, motiu pel qual veurem que la cosa és d’un pretèrit evident. La sorpresa principal, però, ve pel fet que aquest porter suec portava un any retirat de la pràctica esportiva.
Daniel Saric, porter nacionalitzat pel Qatar, se n’anava a preparar el pre-Olímpic amb el propi Rivera d’entrenador i Xavi Bascual veia com el FC Barcelona Lassa es quedava en mans de Gonzalo Pérez de Vargas en exclusivitat. Podria haver tirat del filial, còmodament afincat a la Divisó d’Honor B de l’handbol estatal i que demostra setmanalment –i un cop l’any, a propòsit de la Copa del Rei, en la que ara s’enfrontarà al potent Naturhouse La Rioja– que el seu és un nivell altíssim. Però no. No se sap si per no treure potencial a l’equip, l’entrenador blaugrana no va voler confiar per aquest mes d’excedència internacional de Saric ni en Francisco Revuelta ni en Xoan Manuel Ledo: l’escollit va ser Ohlander.
El suec va acceptar encantat de la vida. Viu a Catalunya amb la família, aprofitant els lligams que hi va fer tant en l’anterior etapa barcelonista com en les tres temporades que va ser porter del BM Granollers. A més, com es diu consuetudinàriament, es cuidava. I s’ha notat sobretot en els minuts jugats en Asobal en què la porteria, quan l’ha ocupat ell, no ha grinyolat per a res. La Champions, amb el doble duel d’entitat amb el Vardar, ha estat cosa quasi exclusiva de Gonzalo.
Fitxar un jugador retirat pot sonar a excentricitat però en el mateix handbol hi trobem exemples que, sovint, els entrenadors s’aferren a aquella dita dels roquers vells i prefereixen apostar per allò conegut i reputat. En repassem alguns dels casos.
Jaume Fort
El porter de Cardedeu ja estava retirat quan va rebre una trucada a la que no podia dir que no. Era Juan de Dios Román que li demanava que tornés a jugar i defensés la porteria del “seu” Ciudad Real. Sterbik s’havia lesionat i el català va fitxar amb l’aval de 177 internacionalitats, una trajectòria que el converteixen en un dels millors porters catalans de la història. Fort va jugar diversos partits amb l’equip espanyol en aquella temporada i encara va sumar tres partits més amb la selecció.
Andrei Xepkin
El seu nom està guardat per sempre al disc dur de la memòria col·lectiva al costat de Masip, Barrufet, O’Callaghan, Urdangarín, Guijosa o Ortega com un element essencial del ‘Dream Team’. L’inoblidable pívot va ser el gran malson de les defenses d’ençà que Valero Rivera el va convertir en un monstre inabastable. El seu físic va començar a fallar i es va retirar abans que alguns companys de generació però va tenir una segona vida esportiva també prolífica. El poderós Kiel el va reclutar el març del 2007 per substituir la lesió de Ahlm i, amb aparicions oportunes, va ajudar el conjunt zebra a endur-se la Copa d’Europa, una més per la seva col·lecció. L’any següent encara va tornar al Barça.
Peter Henriksen
El nom d’aquest porter suec era conegut pels més entesos del món de l’handbol però no passava de ser anònim per la gran majoria del públic. Fins l’abril del 2012 quan abans d’una eliminatòria de quarts que l’efímer Copenhaguen acabaria guanyant al Barça es va fer famós quan va fitxar per l’equip danès. Henriksen tenia llavors 39 anys, en portava un de retirat i el més flagrant és que no s’havia operat de la ruptura de lligaments creuats que havia patit encara jugant. El titular llaminer va ser el de “fitxen a un porter coix” que encara va tenir minuts aquella temporada.
Olafur Stefansson
Un any i mig retirat portava el que proablement sigui el millor lateral esquerrà dels darrers temps quan el març d’aquest any va fitxar a corre cuita pel Kolding per disputar els vuitens de final de la Champions. Stefansson va rebre la trucada d’un altre il·lustre com el porter Kasper Hvidt que li va suplicar que ajudés l’equip davant la lesió del lateral dret titular. Stefansson va tornar i va demostrar que encara mantenia el braç escollit en els dos partits, anada i tornada, que va disputar.
Com hem vist, fitxar un jugador retirat no és cap estranyesa en el món de l’handbol, sobretot en situacions puntuals. Hi ha limitacions legals al mercat de fitxatges que fan que, passat un termini, només es puguin inscriure jugadors que no hagin jugat fins llavors i d’aquesta manera s’obre la porta a que en el futur puguin haver-hi altres casos com el del porter mensual del Barça Fredrik Ohlander.
