/

El gitano que va humiliar els nazis

4 minuts de lectura

gitano nazis

Autor: Històries d’Europa
Publicat a La Fosbury #2

Johann Trollman (anomenat “Rukeli”) era jove, ràpid i fort, però també era gitano en un moment i país equivocat: l’Alemanya sota el domini dels nazis. Als sis dies d’aconseguir el títol de campió d’Alemanya va ser despullat del mateix perquè el seu estil de boxa no era el d’un esportista ari que es regia pels cànons estètics racials i acadèmics que volien pels esportistes alemanys. Poc després, en un posterior combat, Trollman va protagonitzar un dels fets més extraordinaris i potser menys coneguts de la història de l’esport. Un gest tràgic propi d’un heroi de l’antiga Grècia, un gran sacrifici amb el qual va ridiculitzar i caricaturitzar la suposada “superioritat de la raça ària”.

Trollman va néixer el 1907 i va créixer als barris més humils de la ciutat de Hannover, i de la mà del seu entrenador, el boxejador jueu Erich Seelig, s’havia llaurat una prometedora carrera esportiva en la boxa professional. Però el seu estil de boxa irritava cada vegada més als ideòlegs nazis, ja que era molt popular pel seu ràpid ball de cames i moviments curts, que contrastava amb l’estil dominant en l’època: d’estil “pinxo” i evocador d’un guerrer més que d’un esportista. “Efeminat”, o “Res a veure amb la boxa ari de veritat” eren algunes de les perles que li dedicava el 1932 el Völkischen Beobachter (“L’Observador Popular”), butlletí oficial del Partit Nazi.

Tot i això, el 9 de juny de 1933, amb només 25 anys, Trollman disputa el títol nacional de la categoria de semipesat contra l’alemany Adolf Witt (campió de pes pesat), en teoria un rival més dur i fort per la seva constitució física i pes corporal. Un combat desigual entre David i Goliat en què Trollman va fer valer el seu ball de cames que irritava els nazis: després de sis assalts, el gegant Witt estava a punt de trencar-se en trossos, esgotat davant l’agilitat d’un Trollman que es movia a una velocitat que el colós Witt no podia aturar, i la victòria per punts era clara per Trollman. Però aleshores, l’Associació Alemanya de Boxa controlada pels nazis es va passar a l’acció i el “gitano Trollman” havia de ser desqualificat per evitar una derrota que anava més enllà d’una desfeta esportiva.

Els jutges del ring van ordenar aturar la baralla i van declarar un empat. El públic es va rebel·lar i va exigir com a guanyador en Johann Trollman. Els jutges, a punt del linxament d’una massa enfurismada que no acceptava la seva estúpida decisió, es van veure obligats a declarar finalment campió d’Alemanya a Trollman. Johann va plorar de felicitat en el ring, i precisament aquesta va ser l’excusa perquè només sis dies després li fos retirat el títol. La raó oficial fou el seu “pobre comportament” (plorar en el ring, un boxejador!) i per desvirtuar el noble art de la boxa, ballant al ring com si fos una sala de festes amb músiques decadents com el jazz. La veritable raó per retirar el títol a Trollman: ser gitano i per a més inri, tenir un entrenador jueu.

Dos mesos després es va organitzar un nou combat en què Trollman va ser obligat a participar-hi. Les autoritats nazis volien venjar la derrota de Witt i acabar amb la perillosa popularitat del jove gitano… però aquesta vegada els nazis controlarien el combat des del primer instant per evitar sorpreses inesperades. Van prohibir terminantment a Trollmann moure’s del centre del ring i utilitzar el seu famós ball de peus per esquivar els cops, d’una altra banda, el van amenaçar obertament que perdria la seva llicència si utilitzava el seu ball popular.

El que va passar a continuació va ser, com deia al principi, un dels fets més extraordinaris, sacrificats i poc coneguts de la història de l’esport europeu: Trollman va aparèixer al ring amb els cabells tenyits de ros i tot el seu cos cobert de farina, en un gest de clara provocació, burla i caricatura cap a la imatge del “guerrer ari” amb la qual la propaganda nazi estava enverinant als alemanys. Durant el combat es va quedar immòbil al centre del ring, amb les cames separades i sense esquivar, un darrere l’altre, els cops de maça del seu rival, Gustav Eder, famós pels seus poderosos ganxos. En Johann va resistir fins cinc assalts (i això que no va etzibar ni un cop al seu contrincant) i va caure a terra totalment banyat en sang. Gustav Eder va passar a formar part de la vergonya de la boxa mundial per tombar a un rival que ni tan sols es va dignar a lluitar.

El 1939 va ser reclutat per la Wehrmacht per lluitar al front oriental. Era la forma d’evitar la mort de la seva família: a canvi del “servei desinteressat al Tercer Reich.” El 16 de desembre de 1942, Himmler signa el Decret d’Auschwitz, on els gitanos s’equiparen als jueus i s’ordena la seva deportació. Trollman és enviat al camp de concentració de Neuengamme. Ni la raó ni la data exacta de la seva mort estaven prou clares. No obstant això, el 2008, un llibre de Roger Repplinger revela que el 1944 Trollman va disputar al camp de concentració un combat de boxa organitzat contra un Kapo (presos que treballaven per a la SS) i Johann el va derrotar. El Kapo, exasperat i humiliat per un gitano, va agafar un pal i va colpejar a Trollman fins matar-lo.