Tot just fa una mica més d’una setmana que ha començat la nova temporada de l’NHL, i és hora que els aficionats a l’hoquei gel virtual valorem l’última versió del videojoc d’EA Sports, l’NHL 2024.
Novetats
Com tot videojoc, i també és el cas d’EA Sports, les marques es centren en les novetats respecte les edicions anteriors i l’NHL 24 no n’és diferent. De fet, només encendre el joc podrem gaudir de la informació de totes les novetats en forma de vuit pantalles.
Segurament, la novetat més important d’aquest NHL 24 és el seu nou “Exhaust Engine”. No es refereix a un nou motor gràfic, doncs L’NHL 24 encara funciona amb Frostbite 3. L’Exhaust Engine” és la denominació que ha triat EA Sports quan aconseguim –o ens aconsegueixen- una pressió sostinguda a una de les dues àrees, el que provocarà que sigui molt més difícil de defensar i la fatiga afavoreixi l’aparició d’errors no forçats a la defensa i, sobretot, als porters. Quan més estona sigui capaç d’aguantar el setge ofensiu, més factible serà que acabi cometent un error i, així, aconseguir batre la porteria rival.
Aquestes són les dues grans novetats –fatiga al porter i situacions de setge ofensiu- en la simulació de l’NHL 24, però Electronic Arts també ha introduït altres aspectes com Vision Passing, millora la física dels contactes, el crossplay amb altres plataformes de la mateixa generació, les noves celebracions dels gols, i Cheryl Pounder reemplaçant Ray Ferraro com a comentarista tècnic.
La prova
Com que la majoria de novetats del videojoc son en el simulador de joc, comencem un mode franquícia amb els New York Rangers –no podia ser d’altra manera- i donant la importància que es mereixen a Lafreniere i Kakko. El rival, òbvimaent, els Islanders. Derbi de Nova York a la màxima expressió.
L’Exhaust Engine i el sistema de fatiga del porter es van fer evidents immediatament. Després d’haver encaixat ràpidament en un rebot, la sensació de pressió que s’arriba a exercir quan s’activa la pressió és molt immersiu. Sensació completa d’atac i gol constant. El que també provoca que el porter es cansi més ràpidament i la possibilitat que no reaccioni tan ràpid creix. Així va arribar l’empat, quan després de trobar-me un Sorokin imbatible, una passada que va creuar tota la zona ofensiva es va convertir, després del llançament de canell de Panarin. Probablement es podria acabar d’ajustar una mica, perquè generalment s’activa molt ràpid, però el resultat és molt positiu en la incorporació de tot el sistema de fatiga i pressió.
La nova mecànica de passada basada en la “visió” també es va fer evident immediatament. Per utilitzar-la, en PS5, cal prémer R2 dret mentre tens la pilota perquè apareguin icones al capdamunt dels teus companys d’equip. Llavors, pots optar per prémer el botó corresponent per dirigir una passada a un company, deixar anar R2 per dirigir la passada on t’indica la línia virtual. El “problema” aquí és que, quan finalment et decideixes, identifiques a qui passes i executes la jugada, probablement ja tens la pressió del rival completament a sobre o tapant les línies de passada. Tot i això, és una gran opció per aquells que trobin massa complicat passar zonalment.
Un dels altres canvis més importants en l’NHL 24 fa referència als xocs. Hi ha l’opció de Control Total que permet controlar el tipus de càrregues que es realitzen amb un dels botons i un dels sticks del comandament. Carregar amb l’espatlla, amb l’estic aixecat, etc. Això sí, no és fàcil de controlar ràpidament i, segurament, sigui una situació que pugui tirar una mica enrere a aquells jugadors casuals que no tenen un bagatge de moltíssimes hores amb el videojoc. Quan comences a dominar-ho, això sí, certament la física dels impactes és més realista i provoca una experiència més immersiva.
Les dues últimes característiques que es fan evidents durant la simulació son les següents: La comentarista tècnica Cheryl Pounder i les noves celebracions de gol. D’aquestes últimes en parlarem amb un apartat propi.
Cheryl Pounder és un toc d’aire fresc quan parlem dels comentaristes. No s’entengui com una crítica a Ray Ferraro –protagonista de les edicions anteriors-, si no destacar l’excel·lent feina de Pounder. El to dels comentaris i la informació que aporta son ideals. Probablement, l’únic però en aquest aspecte és la falta d’equilibri amb el narrador principal, James Cybulski. Malgrat tot, imagino que, poc a poc, aquest desequilibri s’anirà solucionant a mesura que es vagin enregistrant noves línies de text.
Recuperem les celebracions clàssiques
Les noves celebracions són horribles. Partim d’aquí. Enlloc de ser el jugador qui selecciona el tipus de celebració i tenir un mínim control sobre la mateixa, automàticament surt una animació cinemàtica sobre la que no tens cap control. El pavelló s’enfosqueix i en un primer pla individual contrapicat i absolut protagonisme per l’autor del gol, mentre els company s’ho miren des de la llunyania. És molt anticlimàtica i trenca completament la immersió en el joc. Es veu molt impostada i el que diríem: un autèntic pegat. No crec que sigui factible, però potser seria una bona decisió de canviar-ho en una actualització i tornar al sistema clàssic.
Altres novetats
Hi ha altres coses noves que es poden veure a la NHL 24, com els nous “HUT Moments” que permeten recrear moments icònics de la història de l’hoquei. Però és una incorporació bastant petita comparada amb la resta de novetats que ja he esmentat anteriorment.
L’altra novetat important a remarcar és la incorporació del crossplay entre plataformes de la mateixa generació. Si bé és una GRAN incorporació, no deixa de ser un fet que potser ja s’estava endarrerint massa. I continuem sense tenir versió de PC, que no deixa de ser sorprenent en els temps de gaming que vivim actualment
Malauradament, hem arribat essencialment al final de les noves característiques de l’NHL 24. Sí, son novetats que impacten en la majoria, si no tots, els modes de joc, doncs principalment son novetats en la simulació dels partits, però els modes en si mateixos no canvien gaire.
No hi ha hagut cap millora significativa a “Be a Pro”, el mode franquícia, ja estiguem parlant dels modes online i offline. A partir d’aquí, que cadascú valori si li compensa adquirir la nova edició o no.
Finalment, però, no em podia estar de valorar molt positivament la incorporació de Sandstorm de Darude dins els partits. Si hi ha una cançó del tecno dels 2000s que et pot posar en sintonia amb un partit, havia de ser Sandstorm.
