Amb el permís dels Jocs Olímpics de Pyeongchang –que seguir-los ens està costant Déu i ajuda– aquest cap de setmana enfoquem altres punts d’interès per fer seguiment televisiu a casona.
Us aviso que no serà un cap de setmana fàcil. Tenim unes quantes amenaces per poder gaudir com voldríem davant la televisió. L’un és el tennis. Entre Buenos Aires i Rotterdam tenim números per haver-nos-el de menjar amb patates. Quin sant avorriment, tu. Per què no fan com el motor i el golf i li dediquen un canal temàtic? A casa mai ho entendrem. Sempre costa encertar algun matx destacat. Però n’hi han. Recomano fer un parell de follows a Twitter a gent que la toqui. Ells mateixos ens avisen quan un partit val la pena.
Una altra amenaça arriba amb segell americanòfil. Li diuen cap de setmana de les estrelles però a fe que és quelcom que, de seguir sencer, es fa més avorrit que llegir la Jot Down amb una mica de son. Recomanació: l’All Star ja us mirareu els resums i els millors moments. Oblideu-vos d’aquesta gent i centreu-vos en coses més de profit. A casa, per últim, també fem vaga respecte la Vuelta a Andalucía de ciclisme. M’han dit que està interessant però no puc amb l’escàndol que suposa que un paio amb un positiu competeixi impunement només per ser el millor del món.
Dites les fòbies, doncs, millor que proposem les quatre fílies en format habitual.
La competició del KO acostuma a ser, siguem clars, els únics quatre dies a l’any que el basquetbol espanyol val la pena de mirar-se. Una competició especial a la qual, durant temps, els catalans hi teníem esperances. Com que el València ahir ja va perdre ara ens trobem en mans, només, del Futbol Club Barcelona, que se la juga avui divendres (21:30h) contra el potent Baskonia. Seria, segurament, que sonés molt la flauta però aquí rau, precisament, la gràcia de la competició.
És sabut que aquest Barça mereix de tot menys confiança des de fa ja molts mesos però el caprici ha situat la Copa com el primer test de la solució d’emergència que encarna Svetislav Pesic, retornat a la banqueta. La situació és la següent: un grapat de jugadors que no ha funcionat com equip a les mans d’un entrenador que no sabem si és llegenda o encara sap conjugar bàsquet en present. Com a mínim ens sembla un espectacle que pot ser suggerent. I amb aquell ambient de la Copa: tres quarts del mateix.
De moment ahir la competició va començar amb el Madrid robant. Bona tradició.
Com a “bonus track” deixeu-me dir que si els enganxeu a la programació valen molt la pena els partits de la MiniCopa entre juvenils. La Penya hi participa, en moments difícils per l’entitat. Anirem amb ells, doncs.
És acollonant que haguem d’anar a un streaming per veure una competició com la Copa de la Reina de Waterpolo. Diu molt de l’oferta i també de com de malament es juguen les cartes en aquest país. Les nostres noies d’aigua són, segurament, la selecció espanyola més potent i amb millors resultats dels darrers anys i cicles però, igualment, mediàticament no reben el suport que mereixerien.
Val aquí la reflexió que fèiem de la Copa i el bàsquet. Amb una Lliga obstinadament oculta i sense cap interès esportiu real a banda del play-off, la Copa de la Reina és una oportunitat d’or que no es pot o no es vol aprofitar. Esperem que serveixi perquè la piscina del Mediterrani s’ompli de gent que vulgui veure una nova competició on el Sabadell són més que favorites. Veurem si el Sant Andreu, que a les primeres de canvi ha fet fora el Mataró de la competició, pot repetir la proesa de les maresmenques fa dos anys i emmudir el gegant vallesà. La Copa mai és tal i com estava prevista.
No ens oblidem d’enllaçar a l’streaming:
www.laliga4sports.es/retransmisiones/copa-de-la-reina-de-waterpolo/2018-02-16
Arriba la primera cita important per l’atletisme competitiu en el camí dels mesos de fred, que requereix de pista coberta. València, bressol del millor atletisme, acull la que és la 54a edició d’una competició que servirà per veure l’estat de l’esport nacional i estatal a les portes dels compromisos internacionals. El Campionat d’Espanya a pista coberta és, pels espectadors, com el que era abans el Gamper pels aficionats del Barça: la primera presa de contacte, l’estrena de nous valors, els indicis de per on aniran els trets de la temporada.
Cal aplaudir el tacte habitual de RTVE que en farà bona cobertura a Teledeporte. A més les transmissions acostumen a estar trufades de coneixement i amb l’afegit que destil·len un puntet menys d’histèria que quan es competeix internacionalment. És doncs una oportunitat de gaudir de la versió indoor de les proves, amb un puntet exòtic i sorprenent que no acostuma a fallar. Farà de bon mirar, tot arrapapat al sofà.
Els confessaré que m’agrada molt el Bob. Potser el que més de totes les estranyes disciplines que el programa olímpic ens està deparant per aquests dies. Dec ser mal català, perquè m’hauria de tirar més l’Skeleton de l’Ander Mirambell però proposo el Bob per tots aquells a qui els piqui la curiositat per la compeiticío d’aquests dies a Corea del Sud.
Entre setmana els Jocs ens estan costant de seguir. Els fan de matinada o en ple horari laboral. Proposo invertir tendències i destinar estones lliures de família i dedicacions a fer repàs i aprofitar bones oportunitats com la d’aquestes baixades a l’hora del vermut. A més pot ser ben suggerent per fer en família. Tots junts, distesament, mirant la tele sense entendre-hi un borrall. Serà com quan l’àvia opinava dels salts de trampolí de Cap d’Any quan els feien en obert. Ment oberta!
