Crashed ice: velocitat extrema

1 minut de lectura

p-20150315-00107_news

Autor: Jordi Collell

La cursa sobre gel més apassionant del món

Imagina un descens de 500 metres en una pista feta de gel on guanya qui arriba primer. Un lloc on s’hi val quasi tot i les caigudes, cops i espectacularitat són a l’ordre del dia. Parlem del Crashed Ice, un esport que es va començar a practicar el 2001 i que avui en dia ja s’ha fet un nom dins dels anomenats esports extrems.

La mecànica és senzilla: en pistes de gel existents o creades per l’ocasió els participants baixen amb un vestuari similar al de l’hoquei sobre gel: casc, proteccions al cos i patins. Al llarg de mig quilòmetre hauran de batre la resta d’oponents per poder fer-se amb la victòria en una modalitat que va veure les primeres exhibicions a Estocolm. El Crashed Ice d’aleshores, diuen els experts, no té res a veure al d’ara. El primers atletes queien, s’equivocaven i feien que les volteretes i cops fossin el pa de cada dia. Avui en dia n’hi segueixen havent, però els 13 anys que han passat han fet que la tècnica cada cop sigui més depurada i les velocitats que s’agafen més altes.

Les competicions acostumen a tenir 64 participants que s’ajunten, per qüestions pràctiques, en mànegues de quatre que es van eliminant entre sí: qui arriba primer, passa. Baixant a més de 70 quilòmetres per hora les normes marquen que està prohibit empènyer o colpejar al rival, tot i que de vegades això és inevitable. Per evitar malentesos un jurat s’encarrega d’analitzar cada cursa i pot arribar a eliminar un participant si creu que ha tingut un comportament antiesportiu.

Lluny de la marginalitat que es podria suposar, i més escrivint des d’un país on els esports d’hivern es veuen més com un passatemps que com un espectacle competitiu, el Crashed Ice ha aconseguit arreu on s’ha disputat xifres estratosfèriques. L’any 2012, per posar un exemple, la darrera cursa disputada a les cataractes del Niàgara van congregar més de 80.000 persones.

Pels que els agraden les medalles: l’actual campió del món és Marco Dallago, un austríac de 24 anys que es va aficionar la Crashed Ice en veure’l a la televisió. La seva fal·lera és tan forta que amb el seu germà i un amic han arribat a construir un circuit de fusta al mig del bosc per poder practicar quan no hi ha neu. La veritat sigui dita, si mai podeu, feu un cop d’ull a una cursa. Us deixarà amb l’ai al cor i l’esquena una mica adolorida, malgrat qui caigui sigui un altre.