L’important és l’actitud
Tots els docents, beguin de la tendència pedagògica que beguin, coincideixen en què l’important és l’actitud. Segons com, més rellevant pot ser la voluntat que no pas el resultat. El suspens categòric i incontestable del Tour amb la seva prova femenina ve d’arrel, de proposta, de plantejament. És censurable que la prova ciclista més important del món, l’imperi empresarial ASO que controla bona part del pastís de les dues rodes i fins i tot altres proves com el ral·li Dakar i fins i tot que tot un país que té en la prova del mallot groc una autèntica estructura d’estat limiti, aïlli i menysprei el ciclisme femení de la manera que ho fa el Tour.
El Tour de França no existeix com a tal per a les ciclistes. És cosa vetada. No existeix ni tan sols en la translació lògica que, per raons físiques, s’aplica en altres proves. Ni amb quilometratges més assequibles o menys etapes. No. El Tour limita la presència femenina a la pròpia prova a una mena de clàssica d’un sol dia. Una etapa, per les 21 que fan els homes. Amb un nom diferent ‘La Course by Le Tour’ que suposadament vol incentivar-ne la importància i projecció. I enguany, a més, amb la cara dura voler-la potenciar sense canviar-ne el format.
Un preludi, sense més
El Tour, suposadament buscant l’aprovat en temps en què per a molts i moltes ja n’hi ha prou de desigualtats de gènere en l’esport, va introduir com a novetat per aquest any que La Course femenina es disputés a Pau, el mateix dia que el Tour hi feia la contra-rellotge. Posar la prova femenina de preludi de la masculina, s’ha demostrat en altres proves com clàssiques, compacta el producte per a l’espectador i associa una i altra prova. Fins aquí molt bé. Si no fos perquè la disputa de La Course es va fer fent voltes a un circuit, amb connexió a la transmissió tardana i sense projecció publicitària que aboqués massa públic a les carreteres. Que n’hi havia més, potser, però no n’hi ha prou per aprovar.
L’excusa del Giro Rosa
L’excusa històrica del Tour per negar una rèplica, una competició per etapes com la que s’està disputat ara en categoria femenina són les dates. S’entossudeixen en què ha de coincidir amb la disputa de la ‘Grande Boucle’ de manera que queden equiparats en dates en la que és, aquesta sí, la gran prova per etapes: el Giro Rosa d’Itàlia. Com en altres avaluacions, veure el nivell de les companyes de classe serveix per ponderar: si a Itàlia poden apostar per una prova de nivell –amb camp per córrer, segur– i un cert seguiment mediàtic, gran nivell esportiu i al·licients fins i tot nous en el ciclisme, com l’arribada al Gavia d’aquest any sense coincidir amb els homes, sinó mes i mig més tard… per què no ho pot fer el Tour? Doncs perquè no li dona la gana.
Una foto per a la vergonya
Le Corse by Le Tour es va disputar. I la va guanyar un nom il·lustre del pilot, la veterana Marianne Vos. La veuran amb els colors del CCC i és que la duplicitat d’equips en masculí i femení de les estructures de la UCI va en augment. Va ser una victòria fonamentada en un atac sorprenent a les acaballes, per allò que sap més el dimoni per vell que no pas per dimoni. Va pujar al mateix podi on hores després ho faria Alaphilippe. Venia del Giro Rosa i va guanyar Le Corse… però el més vergonyós del dia encara havia d’arribar.
This was what Marianne Vos looked out at in her La Course press conference just now. Me and a lot of empty seats. Embarrassing that one of the sport’s greatest ever riders gets ignored like this #TDF2019 #LaCourse pic.twitter.com/gm6Sy6UM8f
— Peter Cossins (@petercossins) July 19, 2019
El periodista Peter Cossins va ser l’únic que es va personar a la roda de premsa que Vos –repetim: un autèntic mite amb un gran palmarès– oferia com a guanyadora. La sala de premsa era buida. I segurament no ho han llegit enlloc.
