Demà, quart dimecres del mes d’abril, es disputarà la Fletxa Valona, una de les proves ciclistes d’un dia més peculiars del calendari. Inserida de ple en el Tríptic de les Ardenes, una successió que uneix l’Amstel Goald Race de diumenge passat, la prova d’aquest dimecres i la Ljeja-Bastogne-Ljeja del dia 24, aquesta prova amb final a Huy és una clàssica per a especialistes, elogiada i mitificada per molts ciclistes i aficionats i criticada per altres. Acostuma a ser previsible i es decideix tot en l’ascens del quilòmetre final al mur de Huy. Un tram exigent, un esprint amb el 20 per cent de pendent advers que decideix la carrera. L’orgull dels habitant del lloc, que pinten el topònim a l’asfalt, enlloc de citar-hi el nom dels ciclistes. I el Purito Rodríguez, a la Fletxa, sempre és un dels favorits.
La victòria del Purito, el 2012
El millor ciclista català de la història –amb el permís de Miquel Poblet- va explotar tard com a corredor i van ser, precisament, les rampes costerudes de Huy les que li van servir de confirmació al pilot internacional. Poques vegades s’ha vist al Purito tan emocionat com quan va ser conscient, sobre la mateixa línia de meta, que havia guanyat la prova el 2012. Va plorar i tot. Havia quedat segon en les edicions del 2010 i el 2011, s’havia lligat la manta al coll camí del Katusha rus veient que el seu anterior equip no li permetia major ascendència en una estructura jerarquitzada per Alejandro Valverde i a la tercera va anar la vençuda i es convertia en el primer català de guanyar una clàssica de les Ardenes. Els tres anys següents ha intentat revalidar aquella victòria, sense èxit. En una jugada magistral d’equip, va atraure l’atenció dels rivals el 2013 permetent que s’escapés el seu fidel gregari Dani Moreno, com si s’intercanviessin els rols dins l’equip. El 2014 una caiguda el va apartar i l’any passat va ser quart, medalla de xocolata.
Valverde vol fer història
L’edició d’aquest dimecres es presenta amb un favorit clar: Alejandro Valverde. El de Múrcia té subratllada la Fletxa Valona al seu calendari, que de moment ha limitat a carreres de nivell inferior a l’internacional, i serà el més seguit demà en els 200 i pocs quilòmetres de la carrera. Valverde, un “finisher” amb olfacte i potència, va guanyar fa deu anys -una dècada és una eternitat en ciclisme!- i va repetir-ho el 2014 i 2015. Si demà guanyés es convertiria en el ciclista amb més Fletxes Valones de la història desempatant del selecte grup format per Kint, Merckx, Argentin i Rebellin. No ho tindrà fàcil per l’oposició de bona part dels millors especialistes en clàssiques de cotes. Cal tenir present al mateix Purito, a Gilbert, Martin, Rui Costa, Allaphilippe, Albasini, Gasparotto o Henaro com a pretendents amb opcions.
La clàssica-Youtube
L’espectacularitat del darrer ascens marca la Fletxa Valona. El Mur de Huy és un nom que tots els aficionats identifiquen i, de fet, d’any en any hi ha ciclistes com el mateix Purito que calquen la seqüència de cadències sobre la bici pel sinuós camí d’ermites que s’enfila de forma incessant. De fet el paretà també va guanyar, l’any passat, al Tour l’etapa que copiava la mateixa cota en el darrer quilòmetre. Hi ha aficionats, però, que consideren la prova com la clàssica menys clàssica perquè el seu quilometratge és notòriament més baix que les altres que sovint s’acosten als 300 quilòmetres i perquè fa anys que no arriba l’escapada pel que, l’interès competitiu, se centra en els minuts finals amb els ciclistes recargolant-se sobre la bicicleta. La tendència a aquest tipus de ciclisme, amb finals espectaculars, s’ha batejat en ambients d’aficionats com el ciclisme-youtube perquè realment amb un vídeo de pocs minuts tens el resum de tot el substancial. Abans, però, que les proves per etapes tendissin a aquests perfils, la Fletxa Valona ja era com és. Com serà demà. Amb Purito de favorit però un graó per sota de Valverde. I un gran ambient a banda i banda de l’estreta calçada del Mur de Huy.
