Passats uns dies per pair, i atès que el resultat no va ser sorprenent, hem esperat a tenir una aproximació real als números que es van moure a Las Vegas per l’autodeclarada The Money Fight. Moviments econòmics d’escàndol, espectacle més que digne, una carrera increïble i nous dubtes que es plantegen.
La posada en escena
Van sonar els himnes i els dos púgils van encaminar-se cap al ring. En McGregor embolcallat amb la seva estimada irlandesa tricolor i en Floyd… semblava que anés cap a una masmorra moguda per la parafília.
Un cop dalt del ring, presentacions i un àrbitre que va explicar les regles només mirant a l’irlandès, advertint-lo que estaria sobre seu en tot moment i no permetria cap moviment fora de les regles de la boxa. Els milions que hauria perdut en Conor per cada penalització ja eren prou advertència…
Inici: L’anàlisi de l’especialista
Comença el combat i de seguida passa el que tots prevèiem. En Floyd adquireix un mode defensiu i en Conor agafa el centre del quadrilàter. El cervell d’en Mayweather comença a analitzar els moviments estranys de l’irlandès. El nord-americà va reconèixer a la roda de premsa que a l’inici volia fer un petit test al poder de les mans de McGregor. El veredicte va ser que no tenia ni molt menys la potència d’un Canelo, un Pacquiao, un Maidana o un De la Hoya.
En Conor té una estança diferent, amb el braç del jab molt estirat (il·legal en boxa) i aconsegueix connectar alguns cops amb angles poc ortodoxes, sobretot un ganxo que entra dins la guàrdia d’en Money sense fer-lo tremolar gaire. Serà el millor cop d’en McGregor en tot el combat.
El poder de l’esquerra de l’illenc que tantes alegries li ha aportat dins l’octàgon, era poca cosa dins el quadrilàter. Es pot atribuir a una qüestió tècnica. Mentre que a l’MMA els cops de puny són sempre amb l’atenció posada a una possible abatuda i a controlar el rang dels cops de peu, en boxa sempre s’ha d’acompanyar el cop amb tot el tors, els malucs i les cames. Hi ha d’haver un compromís de tot el cos amb el cop de puny. En McGregor no arribava fins al final del moviment i els seus cops no adquirien tota la potència que una bona tècnica els hauria atorgat. Alhora, en Floyd no va mantenir l’estança defensiva que ha aplicat en els últims anys. En lloc del shoulder roll, en Mayweather va aplicar una defensa tancada, més clàssica, per la qual en McGregor pràcticament no havia entrenat.
En Floyd va ser molt intel·ligent i cada vegada que en McGregor li agafava l’esquena (en un moviment que el propi irlandès atribuïa als seus instints d’MMA i que maleïa pel desgast energètic inútil que li suposava) es quedava quiet esperant la resposta de l’àrbitre. En boxa un no pot donar l’esquena al rival, però quedar-se quiet esperant l’àrbitre és una estratègia intel·ligent. A la vegada, cal destacar que en Conor va utilitzar diversos cops completament il·legals (hammer fists, rabbit shots) que l’àrbitre va anar advertint, però que no van suposar cap penalització per a en Notorious. En Floyd es mantenia calmat. “I’m here to box, not to refree…” deia a posteriori, demostrant un gran control emocional i una mentalitat cent per cent guanyadora.
Del segon al sisè: El bon paper de McGregor i el parany dels Mayweather
Entre el segon i cinquè assalt, la mateixa tònica es repeteix. En Mayweather deixa que en McGregor controli l’espai i que porti la iniciativa ofensiva. Aquests primers rounds sorprenen als experts, que no esperaven que l’irlandès fos capaç de moure’s i defensar-se tant bé amb Mayweather. Els jutges, en la carta final, només donen un assalt a l’irlandès, però la majoria d’entesos assenyalen que McGregor en va guanyar més.
Tot i així, són primers períodes que Mayweather aprofita per analitzar i per deixar que en Conor vagi perdent forces. Un cop acabat el combat, en Floyd va dir que aquesta era la estratègia que havien pactat posar en pràctica amb el seu pare: deixar que l’irlandès es fongués als primers assalts intentant connectar el cop definitiu, per després entrar amb tota l’ofensiva i finalitzar-lo. Aquest punt d’inflexió va fer-se evident a partir del sisè assalt. En Conor, ja visiblement esgotat, es movia enrere amb l’empenta d’en Floyd. Feia temps que no vèiem un Mayweather tant agressiu, tant abocat a l’ofensiva. Un plaer.
Del setè fins al final: la davallada i el domini absolut
A partir dels divuit minuts d’encontre, la davallada física d’en Conor va ser progressiva i la superioritat esportiva, tècnica i física d’en Floyd evident.
Al setè període, la dreta de Mayweather castiga contínuament a McGregor. Al vuitè, en Conor ja es mou amb dificultats i esbufecs mentre l’americà sembla acabar de començar el combat. Al novè, The Notorious abaixa els braços i el correctiu és sever. Sobreviu, però ja tot està dictat per sentència. Quan ha passat un minut i cinc segons del desè assalt, l’àrbitre no té més remei que aturar el combat pel bé físic de McGregor. Victòria final per KO tècnic per Floyd Mayweather.
Les declaracions: pla contra composure
En la roda de premsa de després del combat, més enllà d’estar repleta de classe (tota la que va mancar a la prèvia), amb uns lluitadors abraçant-se i alabant les virtuts mútues i fent publicitat de begudes alcohòliques associades (en Floyd amb la gorra d’una marca de tequila i en McGregor de la seva pròpia marca de whisky The Notorious, del qual es va fer un parell de gots durant la seva compareixença), els dos combatents van exposar la seva visió del combat.
En Floyd va recalcar que tot havia anat com havien predit amb el seu pare. Uns primers assalts defensius per desgastar l’irlandès i un cop fos, anar amb tot i evidenciar la superioritat pugilística. Tot com havia predit el seu pare, menys un factor: en sènior havia calculat que en Conor cauria al sisè, setè. En Mayweather va atribuir aquesta tardança a la duresa i les bones maneres d’en McGregor. Per l’altre costat, en McGregor, després de dir que en Floyd era un dels millors de la història, va declarar que la gran diferència havia residit en el que els angloparlants anomenen composure. Més o menys, es podria traduir com, el saber fer, el coneixement i l’aplom davant les circumstàncies del combat.
A més, en Conor va declarar que ha d’estudiar per què a mig combat, com ja li va passar amb Nate Díaz en dues ocasions, pateix una baixada física tan evident. Ell comentava que no se sentia castigat i que si l’àrbitre no hagués aturat el combat, hauria arribat fort a l’onzè i dotzè. A vegades, a un se l’ha de salvar de si mateix.
Floyd “Money” Mayweather: L’Olimp
Floyd Mayweather és un dels millors boxejadors de la història. Potser el millor. 50-0 combatent contra els millors boxejadors de la seva generació és un número impressionant i que i ha d’estar escrit en lletres daurades al llibre d’història de la boxa. Molts volen menystenir el rècord d’en Floyd parlant d’aquest últim combat com una broma, però passar més de vint anys imbatut no és cap broma.
El punys de Maidana, Pacman, Canelo, De la Hoya, Castillo, Marquez, Mosley o finalment McGregor no han doblegat mai al campió i deixar un llegat ple d’èxit esportiu i econòmic. Entra a l’Olimp amb Rocky Marciano, Sugar Ray Robinson, Sugar Ray Leonard, Sugar Ray Robinson, George Foreman, Roy Jones Jr., Joe Louis, Mike Tyson, Manny Pacquiao o Muhammad Ali i ho fa amb matrícula d’honor. No ha sigut el més espectacular, ni el més dominant, però si que ha sigut el més efectiu, durable i conscient, sempre tenint cura del seu estat i sabent adaptar-se al pas del temps, utilitzant la seva increïble defensa (aquí si que la millor de la història) com a escut per allargar la seva carrera esportiva.
A més, ha sigut un cavaller amb la premsa i sempre ha tingut molt clar com transformar en bitllets (molts bitllets) cada passa que feia. Evidentment, la seva personalitat i les seves opinions (sobretot la seva relació amb les dones) són francament qüestionables, però la seva boxa i la seva capacitat de negoci seran molt difícils d’igualar en un futur pròxim. La boxa es queda orfe del seu estàndard actual i veurem quan triga a ser capaç de generar noves cares capaces de competir amb el carisma i talent de Floyd Money Mayweather.
Conor “The Notorious” McGregor: Els dolços dubtes
Conor McGregor va sortir més ben parat d’aquest combat d’allò que molts pronosticaven. Va perdre, sí. Va ser noquejat, també. Però aguantar deu assalts amb un dels millors boxejadors de la història quan provens d’un altre espectre dels esports de combat és una proesa majúscula. Ara és quan comencen els dubtes. Què farà en Conor McGregor a partir d’ara? Seguirà dins la boxa?
El seu entrenador, John Kavannagh, ha declarat que té moltes ganes d’aplicar el què ha après aquests mesos a l’esport de l’octàgon (és molt difícil que un lluitador d’MMA tingui temps per dedicar-se amb tanta profunditat a una de les arestes de l’esport com ho han pogut fer en Notorious i el seu equip durant la preparació per aquest combat), però pot l’UFC assegurar a en Conor un xec d’una quantitat que ni tant sols s’acosti al que ha guanyat en una sola nit contra Mayweather? Potser un Nate Díaz tercera part (si us plau) o potser un Paulie Malignaggi en boxa? Les ofertes plouran per totes bandes i veurem cap a on dirigeix la seva llengua, la seva presència i les seves arts marcial el gran Mystic Mac. Segur que no ens deixa indiferents.
Els números: La veritable gran victòria
50 milions d’espectadors només als Estat Units. Incomptables arreu del món. Tot això amb un espectacle que costava 99.95 dòlars en territori nord-americà. L’anterior Pay-per-view més exitós de la història era el Mayweather-Pacquiao amb 4.6 milions de compres. The Money fight ha generat aproximadament més de 6.5 milions de compres arreu del planeta. Un número increïble que es tradueix amb uns xecs de pagament d’entre 300 i 350 milions per en Floyd i de més de 100 milions per en Conor. Tot això sense comptar amb publicitats adjacents i derivats. Estem parlant de nombres estratosfèrics que demostren que el nom amb el que van batejar el combat no podia ser més encertat.
Dos homes de negocis amb les coses molt clares, amb equips de treball molt preparats, tant Mayweather Promotions i Showtime per un costat, com l’UFC i la nova marca McGregor Sports and Entertainment per l’altre. En resum, un gran combat, però un negoci molt millor.
Per acabar, i com a exemple del compromís i la visió de negoci d’en Mayweather, mentre estaven als vestidors van avisar al boxejador que els servidors de Florida i Califòrnia havien caigut per la demanda. Conscient de la importància d’aquests dos mercats, en Floyd va ordenar que no sortirien a lluitar fins a solucionar aquest problema. Estàs davant del combat que et pot portar al rècord històric i que alhora pot destruir la teva carrera i estàs pendent que no hi hagi cap error i que entri cada dòlar dins la caixa… No et diuen Money perquè si.
