Entrevistem el púgil eldenc, medalla de plata als Jocs Europeus de Cracòvia i amb passaport pels Jocs Olímpics de París 2024
José Quiles Brotons (Elda, 1997) va tornar de Polònia amb la medalla de plata en la categoria de 57 kg. L’alacantí es va veure només superat pel búlgar d’ascendència cubana Javier Ibáñez. Però el premi de Quiles no va ser només la plata, sinó el passaport pels seus segons Jocs Olímpics, ‘Crazy Horse‘, com se’l coneix sobre el ring serà a la capital francesa l’estiu que ve lluitant per afegir un metall més al seu palmarès. L’eldenc atén la trucada de La Fosbury mentre gaudeix d’unes merescudes vacances per xerrar sobre la seva carrera i els seus objectius entre les setze cordes.
Bona tarda José i felicitats per la medalla i el passaport olímpic. Primer de tot, explica’ns com comences vas començar a boxejar.
Vaig començar a practicar la boxa amb onze o dotze anys perquè el meu germà entrenava i al seu primer combat, en el seu debut, vaig anar a veure’l i els nervis que em van entrar mentre ell s’estava posant el casc, els guants i estava a punt de pujar al ring… aquesta emoció em va agradar i vaig pensar que provaria jo també a veure què tal.
View this post on Instagram
A part de la boxa a què et dediques?
Per sort des de 2013 només em dedico a la boxa. Ara em posaré a estudiar un grau superior de tecnificació esportiva, però per sort només m’estic dedicant a boxejar.
La medalla que has guanyat a Cracòvia és del camp amateur però també ets boxejador professional. Tenia entès que fins fa poc això de ser professional i amateur alhora no estava permès.
Si no m’equivoco, des dels Jocs Olímpics de Rio 2016 els professionals poden competir al camp amateur a nivell internacional. Per exemple jo en haver debutat en el camp professional ara mateix no puc lluitar pel campionat d’Espanya amateur, només puc competir en campionats internacionals com el de Polònia.
La teva idea és continuar compaginant els dos camps o centrar-te més en el professional i deixar amateur?
Ara mateix vull centrar-me en l’amateur, a veure si el que queda d’any puc fer un o dos combats de professional però el que és centrar-me al 100% ho faré en la boxa amateur perquè hi ha els Jocs de París 2024 d’aquí a un any.
I després de París pot haver-hi una aposta per la boxa professional o això queda molt lluny encara com per tenir-ho decidit?
Queda lluny, encara no ho sé.
El teu sobrenom és ‘Crazy Horse‘ o ‘Caballo Loco‘, a què es deu?
Me’l va posar el meu entrenador d’Elda, el Juanma perquè quan el meu germà competia i fèiem espàrring el meu germà em pegava molt. No em pegava fort però em tocava, m’empipava fins que jo em picava i jo tirava cops com un boig molt descoordinat intentant pegar-li i no podia. I el meu entrenador em va dir: “no vagis tan embogit, sembles un cavall boig tirant cops sense sentit”, i d’aquí em va quedar aquest sobrenom.
Com et defineixes com a boxador?
Com diu el meu fisioterapeuta, que és el que m’embena les mans i amb qui parlo abans dels combats: tranquil i precís.
José Quiles: “Em definiria com un boxejador tranquil i precís”
Dues virtuts boníssimes per a aquest esport, certament. Parla’m ara dels Jocs Europeus de Cracòvia, estàs satisfet amb la teva actuació?
Em donaria a mi mateix una nota entre un 8,5 i un 9 perquè feia ja dos anys o dos anys i mig que no lluitava en 57 quilos perquè vaig decidir pujar de categoria perquè em costava moltíssim donar el pes, però vaig tornar a baixar a 57 kg i el cos em va reaccionar bé que era el que més por em feia perquè després de totes les deshidratacions que vaig tenir, també em vaig fer dues lesions fortes, em vaig trencar els dos tendons del bíceps i era la por que jo tenia.
Així que molt bé, vaig fer cinc combats que no ho havia fet mai en tota la meva carrera, com a molt n’havia fet quatre, així que molt content i de cara a l’any que ve a París la idea és seguir en la categoria de 57 quilos.
Tornes a casa amb medalla de plata que al final és una medalla internacional i m’imagino que estàs súper content.
Sí, perquè és una cosa que en principi no era l’objectiu, l’objectiu clar era classificar per als Jocs Olímpics de París 2024 i el que vingués després era benvingut, però no era una cosa que tenia al cap. I després d’aconseguir la classificació per París i tornar a casa una plata… estic molt molt molt molt orgullós.
Quina sensació et desperta poder competir en els teus segons Jocs Olímpics?
El que vull és treure’m l’espina de Tòquio, vull arribar bé tant psicològicament com físicament a uns Jocs Olímpics i treure’m aquesta espina i sobretot estar més tranquil i amb més calma. A Tòquio era més novell i em posava més pressió del que tocava i anava amb moltíssims nervis i ara ja amb el pas dels anys vas madurant més en l’esport i sí que és veritat que vaig amb més calma.
A Tòquio vas ser dissetè. Quin objectiu et marques per a París 2024?
El màxim. Vull marxar de París amb una medalla, però és el que et deia, vull arribar físicament i mentalment bé i la preparació i el treball ja ho posaré jo sobre el ring. Puc guanyar o perdre està clar, però vull arribar al 100% i sobretot intentar treure aquesta medalla.
En els dos camps, professional i amateur, quins objectius et marques en la teva carrera?
Al camp amateur ser campió olímpic, sens dubte i al camp professional intentar disputar un títol mundial al més aviat possible.
View this post on Instagram
Imatges cedides per José Quiles
