Els herois dels còmics que tenen superpoders acostumen a tenir un punt feble on els perden de cop. Allò que traslladat a la cultura esportiva vam veure ja fa un parell de dècades a la pel·lícula Space Jam. Abans de començar la temporada tothom donava per fet que tots els biatletes tornarien a tenir en Martin Fourcade el rival a batre. L’esquiador ofereix fiabilitat i èxit en qualsevol cursa de la temporada i el seu palmarès és imponent. Aquest curs, però, el nord-català ha perdut els seus superpoders.
Després d’estrenar la copa del món amb victòria Fourcade només ha tingut un cap de setmana bo en tota la temporada. A mitjans de desembre semblava refer-se d’unes curses fluixes amb una plata i un or en una prova de la copa del món, però el cert és que des d’aquell 15 de desembre ja no ha tornat a pujar al podi. Amb resultats dolents i d’altres d’enganyosos, de mica en mica Fourcade es va desentendre de la copa del món fins al punt de decidir deixar de competir i agafar-se unes setmanes de pausa per resintonitzar amb si mateix i recobrar forces de cara al mundial de biatló.
La pausa no va ser tan reparadora com havia previst a causa d’una lesió inoportuna quan tornava a agafar els esquís i a afinar el punt de mira. En total, un període de cinc setmanes fora de ritme i de competicions seguint un pla d’entrenament per al mundial mentre la resta de companys aprofitaven la seva absència per aspirar a victòries que eren caríssimes en el darrer lustre per l’hegemonia de Fourcade. Des de 2011 havia assolit entre set i catorze victòries per temporada a la copa del món i aquest curs ja és evident que el llistó quedarà molt baix, potser en els dos triomfs que ostenta actualment.
Al campionat del món el retorn de Fourcade era un gran al·licient per als aficionats i la premsa i un bon maldecap per als seus rivals directes. L’esportista de La Llaguna estava convençut de les seves possibilitats d’èxit malgrat no estar al 100% però la realitat l’ha desmentit de nou en una temporada que serà molt difícil de pair. 8è al relleu mixt després d’una mala competició, sisè a l’esprint, cinquè a la persecució i 39è i completament ensorrat a la cursa individual. És el pitjor lloc de la seva vida en una cursa d’uns mundials i aquest resultat convida a pensar que difícilment tindrà opcions d’èxit a la sortida en massa de diumenge i a obrir el debat sobre si serà substituït en el relleu masculí per un altre biatleta.
Fourcade no està fi, esquia més lent i comet més errades en el tir. Fa un any guanyava tres ors als Jocs Olímpics. En els dos darrers campionats del món va pujar al podi en 10 ocasions (de 12 possibles), amb l’inesborrable pòquer d’ors de la cita de 2016. Fins el 2019 Fourcade competia a un altre nivel i aquest any la trompada és tan imprevista com sonora. El nord-català necessita descansar i treballar físicament per arribar al curs 2019-2020 en bona forma i, especialment, recuperar la motivació que l’havia convertit en un devorador de curses i rècords com pocs altres esportistes del món ho han fet en els darrers anys.
7/4/4/4/4/5/4/6/5 les numéros du Kinté en 2019. Si un numérologiste trouve une issue positive à cette série je suis preneur 😂👊🏻👊🏻👊🏻
— Martin Fourcade (@martinfkde) 10 de març de 2019
Una superestrella de l’esport de casa nostra que no passa per un bon moment però que la lògica convida a pensar que té corda per estona. Només fa falta que totes les peces tornin a encaixar com sempre. I qui sap si d’aquesta experiència encara en sortirà més fort. De moment, diumenge veurem què és capaç de fer a la sortida en massa. Qui sap si trobarà la tecla correcta més aviat del què pensem i evitarà quedar-se sense medalles en un mundial per primera vegada des de 2010.
