El COI va anunciar els cinc nous esports que entren en el programa olímpic de Los Angeles 2028: el beisbol i el softbol, el criquet, el lacrosse, l’esquaix i el futbol flag. A La Fosbury repassem l’estat d’aquestes noves disciplines olímpiques a Catalunya.
El Comitè Olímpic Internacional va anunciar els cinc nous esports que entraran al programa olímpic de Los Angeles 2028. L’olimpisme busca d’aquesta manera arribar a noves i més joves audiències i aposta per esports consolidats en territori americà. El softbol, com el beisbol, tornarà a ser esport olímpic després de ser a Tòquio 2020 i quedar-se fora de París 2024. Aquest esport és molt similar al beisbol, amb la diferència que el llançament de la pilota és per sota l’espatlla i al beisbol es fa per sobre. La pilota és groga i més grossa i les distàncies del terreny de joc també varien. El Campionat de Catalunya de softbol es va crear el 1975, aquest esport va arrelar ràpidament a casa nostra i va tardar molt poc a ser un esport més dels federats, sota la mateixa federació de beisbol, que va passar a ser la Federació Catalana de Beisbol i Softbol.
El beisbol va aparèixer al programa olímpic com a modalitat d’exhibició i no va ser fins a Barcelona ’92 quan va entrar en la lluita per les medalles. A Atlanta ’96 va entrar-hi el softbol i tots dos van continuar-hi fins a Pequín 2008. Van entrar de nou a la roda olímpica a Tòquio 2020 i després de l’absència a París 2024, podrem tornar a veure homeruns a Los Angeles 2028. El beisbol es jugarà en categoria masculina i el softbol en categoria femenina.
Hem parlat amb Anna Sobrino (Sant Boi de Llobregat, 1995), jugadora del CBS Sant Boi i de la selecció catalana i espanyola, per saber més d’aquest esport i quin és el seu estat de salut a Catalunya.
Sobrino explica que el softbol “és un esport semblant al beisbol, que potser és el que coneix més la gent, potser perquè se n’han fet moltes pel·lícules. El que canvia són les dimensions del camp, en el softbol és més petit, la forma de llançar del pitxer, la mida de la pilota i la distància entre bases és menor que al beisbol“.
A la web de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol (FCBS) podem llegir que el primer partit de beisbol oficial del qual es té constància a territori català data del 3 de febrer del 1901. Va ser un enfrontament entre dos grups d’estudiants que van conformar els equips de l’Antiguo i el Moderno. Va ser, però, el 27 d’abril de 1929 quan va néixer a Barcelona la Federació Catalana de Beisbol com a tal i va ser la primera federació de beisbol a Espanya. L’esport va anar creixent a Catalunya i una aparició important que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XX va ser la del softbol, que va néixer com la disciplina femenina del beisbol i que va ser acceptada molt ràpidament i va tardar molt poc a ser un esport més dels federats, sota la mateixa federació de beisbol, que va passar a ser la Federació Catalana de Beisbol i Softbol, com encara és avui en dia.
La càtxer del CBS Sant Boi explica la seva posició: “jo jugo darrere la batedora de l’equip rival i sóc qui rep les pilotes que llença la pítxer. També he jugat de primera base i d’outfield, que són les que estan fora del quadre, les exteriors. Jo començo a jugar a beisbol perquè van fer una promoció a la meva escola i vaig veure que els alumnes d’un altre curs estaven practicant al pati. Aleshores insisteixo als meus pares que vull jugar a beisbol. Tenia set anys i els meus pares van esperar que em passés la fal·lera, però com que la meva insistència continuava van anar al camp del Sant Boi a informar-se“.
La jugadora explica que en aquell moment els equips al CBS Sant Boi eren mixtes: “els van dir als meus pares que hauria de jugar a beisbol perquè en aquell moment al CBS Sant Boi havia desaparegut el softbol i, de fet, la Lliga Catalana de softbol estava bastant morta. Hi havia Divisió d’Honor, però no hi havia categories inferiors i jo vaig haver de jugar a beisbol en un equip en què només hi havia nens, jo era l’única nena de l’equip. A mi em va semblar bé, però la meva mare pensava que duraria una setmana en un equip ple de nens més grans que jo. I res, al final una setmana es van convertir en 20 anys“.
Quan se li pregunta si el softbol català està millor ara que quan ella va començar, la resposta és clara: “I tant, el 2008 van començar a venir més nenes al club i vam poder fer un equip base femení de softbol. Paral·lelament, van tornar les lligues en categoria base perquè a Gavà i Viladecans també hi havia equips. El 2011 vaig haver de deixar el CBS Sant Boi perquè les nenes que hi havia eren més petites i vaig anar a jugar amb el Viladecans, fins que fa un parell d’anys vaig tornar al CBS Sant Boi. Ara hi ha més categories i més clubs tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Abans la Divisió d’Honor era de sis equips i ara en son dotze. I tant que ha millorat, i molt. Sí que és cert que la generació posterior a la meva va tenir més facilitats, accés a la Blume i el CAR, coses que a la meva generació, no vam tenir. Espero que les generacions que venen gaudeixin encara de millors condicions“.
El canvi al softbol el va fer a la categoria cadet “amb 16 o 17 anys perquè hi havia una norma que m’impedia jugar amb nens als campionats d’Espanya. Els dos anys de cadet podia jugar beisbol mixt a Catalunya, però no a Espanya i a partir de juvenil, ja no podia jugar a beisbol ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya, aleshores era o deixar-ho, o jugar a softbol. Jo ja havia provat el softbol, havia disputat el campionat d’Espanya amb el Viladecans, vaig fer amistat amb les noies de l’equip i vaig descobrir que hi havia món més enllà del beisbol. A més, un equip basc em va convidar a jugar el campionat d’Espanya juvenil de softbol i també vaig anar a la selecció juvenil espanyola amb quinze anys sent cadet. Quan vaig descobrir tot aquest altre món vaig decidir anar a jugar al Softbol Viladecans l’any 2011. He de dir que es va modificar la normativa i ara les noies poden jugar a beisbol amb nois fins a categoria sènior“.
Els millors equips juguen la Divisió d’Honor, la màxima categoria: “la disputen els equips que competeixen a la Lliga Nacional. També es juga el campionat de Catalunya i quan acaba comencem la Divisió d’Honor i quan s’acaba la Divisió d’Honor fem la Copa catalana al novembre. Per sota la Divisió d’Honor hi ha la Primera Divisió. Els catalans de Primera Divisió també juguen la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya i també està el campionat d’Espanya de Primera Divisió per promocionar cap a la Divisió d’Honor. Pel que fa a la base hi ha categoria sub 18, sub 15 i sub 13, hi ha bona base ara“, adverteix Sobrino.
El softbol va ser a Tòquio 2020, ha quedat fora a París 2024 i tornarà a escena a Los Angeles 2028: “el Comitè Olímpic Internacional va decidir que hi hauria esports que entrarien i sortirien del programa olímpic. A Europa el beisbol i el softbol no tenen tant seguiment com als Estats Units o el Japó, de fet, als Estats Units és un esport nacional i per aquest motiu ha tornat a entrar al programa”. La selecció espanyola no va ser a Tòquio 2020, “vam anar al preolímpic de 2019, però només classificava un equip d’Europa o Àfrica i el va guanyar Itàlia“.
Sobrino confessa que el softbol català i espanyol encara ha de millorar molt per ser competitiu en l’àmbit internacional: “Els recursos econòmics que tenim són bastant escassos. És cosa de la federació i les jugadores no podem fer gaire cosa al respecte, no vaig notar cap impuls després de Tòquio 2020. Les concentracions eren les mateixes, els recursos eren els mateixos. Encara més, la federació no va contemplar que podríem classificar pel preolímpic i tenia programada la Copa de la Reina pel cap de setmana del preolímpic i quan ens vam classificar per a jugar-lo van haver de canviar-ho tot. Es jugava als Països Baixos i vam anar-hi en autocar perquè no hi havia vols ja perquè l’organització del viatge es va fer tard i de manera precipitada. Abans de jugar el partit de l’Europeu que ens va classificar pel preolímpic la federació espanyola no comptava que arribaríem a jugar-lo. Va ser tot una mica caòtic, només els entrenadors confiaven en nosaltres i anar al preolímpic va significar una reivindicació de les jugadores, demostrant que estàvem preparades i que havíem pujat un esglaó. Sempre ho hem hagut de fer tot nosaltres a base d’entrenaments amb els nostres clubs, a base de preparació individual nostra amb entrenadors personals, la federació no ens ha posat cap facilitat, ni per fisioterapeutes, ni equip mèdic. Ha estat tot gràcies al treball individual de cada jugadora i hem tingut la sort que hem coincidit durant aquests anys jugadores amb els mateixos principis i amb la mateixa idea i hem anat totes a una, però cadascuna per separat. Cadascuna està en una punta d’Espanya o fins i tot en una punta del món perquè hi ha gent que ha anat als Estats Units a estudiar o a jugar a Itàlia per poder disputar lligues de més nivell“.
La selecció espanyola està farcida de jugadores catalanes, sobretot dels equips de Sant Boi i Viladecans. Sobrino i les seves companyes esperen poder tornar a competir per ser a uns Jocs Olímpics: “sabíem que celebrant-se als Estats Units, el beisbol i el softbol havien de ser al programa olímpic. Allà mouen molts diners, és el seu esport principal i havia de ser-hi tant sí com no. És una alegria perquè començarem un nou programa olímpic i el Comitè Olímpic Espanyol haurà de donar més diners a la federació espanyola. Diners que esperem que se sàpiguen gestionar pensant en les jugadores de softbol i els jugadors de beisbol. S’han de posar les piles els que manen per ajudar els que estem al camp“. Tot i aquest bri d’esperança les opcions de la selecció espanyola de softbol són poques: “Hi ha altres federacions europees que porten molts anys treballen molt bé. La federació txeca, la neerlandesa i la italiana tenen bons programes fa molts anys i les seves jugadores es poden dedicar només a jugar a softbol. Aquí hi hauria d’haver un canvi molt, molt, molt gran per poder pensar a guanyar aquestes potències europees. Per exemple, la selecció francesa, encara que estigui per sota nostra, està fent un molt bon treball i després hi ha bones seleccions com les de la Gran Bretanya, Irlanda, Israel i Grècia que porten moltes jugadores nacionalitzades dels Estats Units molt ben preparades. Nosaltres hem guanyat a aquestes seleccions, però s’hauria de fer un canvi molt gran si volem superar a certes potències, que sí que posen els diners necessaris perquè les jugadores es preparin. Tot es veurà al proper Campionat d’Europa, a veure què passa. El primer pas és classificar pel preolímpic un altre cop i si ens classifiquem, ja ho veurem, però insisteixo que hi ha d’haver un canvi molt gran de preparació i de mentalitat per poder guanyar un preolímpic, que és molt difícil“.
A Tòquio 2020 la selecció amfitriona es va penjar la medalla d’or, els Estats Units la de plata i el Canadà la de bronze. A Los Angeles 2028 les seleccions favorites seran aquestes tres, vigilades de prop per la Xina, Puerto Rico i Austràlia. Sobrino espera que el combinat de Països Baixos i Itàlia donin la cara en representació d’Europa, “nosaltres aspirem a classificar-nos. Les jugadores de les millors seleccions juguen en lligues professionals, guanyant-se la vida amb això. Nosaltres no, totes treballem o estudiem i qui vol fer un pas més ha d’anar a jugar a l’estranger“.
Imatges cedides per Anna Sobrino
