El COI va anunciar els cinc nous esports que entren en el programa olímpic de Los Angeles 2028: el beisbol i el softbol, el criquet, el lacrosse, l’esquaix i el flag football. A La Fosbury repassem l’estat d’aquestes noves disciplines olímpiques a Catalunya.
La selecció espanyola de beisbol, amb dotze catalans a les seves files, es va proclamar campiona d’Europa a principis de mes després de vèncer la selecció de la Gran Bretanya per 11-2 en partit disputat a Brno (República Txeca). És el primer títol europeu de la disciplina pel combinat espanyol de des de 1955. Espanya va passar per sobre de República Txeca, Grècia i Àustria a la fase de grups, en quarts de final va superar 18-3 a Suècia i en semifinals a Països Baixos, la gran favorita del campionat, per 7-6, remuntant un parcial d’1-6.
A la final va consolidar el seu triomf en una primera entrada que va acabar amb avantatge de 5-1. En la quarta Gran Bretanya es va acostar fins al 5-2, però en la sisena un altre 4-0 va decidir el partit per acabar amb un marcador d’onze a dos. Dos catalans van ser els jugadors més destacats del torneig: Wander Encarnación va ser nomenat MVP del torneig i Omar Hernández va ser el jugador amb més carreres anotades i més Homeruns. El triomf continental suposa un reforç pel beisbol estatal, una empenta que se suma a la confirmació que l’esport serà al programa olímpic de Los Angeles 2028.
View this post on Instagram
Hem parlat amb Wander Encarnación (República Dominicana, 2000), exjugador del Barça ara als Tenerife Marlins, per saber com va anar l’Europeu i què se sent amb la possibilitat de ser esportista olímpic d’aquí a cinc anys.
Encarnación reconeix que guanyar el Campionat d’Europa 68 anys després “és un orgull i més per a nosaltres, els jugadors nous, que com en el meu cas acabem d’entrar a la selecció. És el meu primer any i és un orgull immens. És una meta que jo personalment mai vaig pensar que assoliria, no pensava que jugaria amb la selecció espanyola i haver aconseguit el campionat d’Europa és molt emocionant“. Després d’una fase de grups impecable vencent 9-0 a la República Txeca, 13-1 a Grècia i 13-1 a Àustria van remuntar contra l’equip neerlandès que era la favorita en semifinals: “des d’un principi nosaltres ens vam adonar que la final, entre cometes, era contra Països Baixos, que aquest era l’equip batre. El que passés a la final amb la Gran Bretanya ja era una altra cosa, però nosaltres sabíem que el partit més complicat seria contra Països Baixos. En aquest cas va ser en semifinals i nosaltres vam prendre’ns el partit contra els neerlandesos com si fos l’últim partit, la final. Era tot o res perquè teníem moltes ganes de guanyar-los. A la final contra els britànics no vam passar angúnies perquè des de l’inici sempre vam sumar carreres i vam poder jugar de manera relaxada i veient que anàvem pel bon camí si volíem proclamar-nos campions d’Europa“.
El tercera base va ser l’MVP del torneig, creu que ho va aconseguir perquè era un jugador poc conegut en ser debutant amb la selecció espanyola: “el beisbol s’estudia i a mi gairebé no em coneixien i no em llançaven. El premi és gràcies als meus companys que m’han ajudat i aconsellat molt, tothom em deia que guanyaria el premi a millor jugador, però jo no m’ho imaginava. Em queien les llàgrimes quan vaig rebre el premi, va ser molt emocionant. Mai pensava que jugaria un torneig d’aquest nivell defensant la samarreta del país que em va acollir des de petit“. Encarnación va començar a jugar a beisbol a la República Dominicana amb quatre anys, “amb 15 anys em vaig traslladar a Barcelona, però jo no vaig venir a jugar a beisbol, sinó a estudiar i treballar. Però un cosí meu jugava al Barça de beisbol i un dia em va portar a provar i em van tornar les ganes de jugar, em vaig centrar més i vaig veure que tenia més futur aquí que a República Dominicana i vaig continuar jugant“.
View this post on Instagram
Ara juga als Tenerife Marlins i compagina el beisbol amb la seva feina al sector de l’hostaleria. “Vaig jugar amb el Barcelona des del 2016 al 2021. La meva darrera temporada a Catalunya va ser la millor a nivell de joc i els Marlins em van fitxar perquè vaig fer un bon partit contra ells i van veure en mi un jugador de futur i em van donar l’oportunitat de fitxar per ells i aquí ja porto dos anys a Tenerife“. La lliga espanyola de beisbol no és professional i tant el Wander com molts dels seus companys de selecció han de compaginar l’esport i la feina. Quan se li pregunta per l’estat de salut del beisbol aquí, la seva resposta és clara: “poques persones hi juguen, però a poc a poc el nivell va pujant. L’any 2022 la selecció espanyola sub 18 va quedar campiona d’Europa. Hi ha nens que van veure com vam guanyar l’Europeu i pensen que en un futur els agradaria ser allà i comencen a jugar, però el nivell encara no és massa alt. És cert que cada vegada que es guanya un campionat els nens que es motiven més i esperem que segueixin aquests bons passos i continuïn jugant i que en algun moment puguin arribar al màxim nivell d’aquest esport“.
El beisbol a casa nostra té una gran influència llatinoamericana, el president de la federació espanyola, Jesús Lisarri, comentava que molts dels actuals campions d’Europa són d’origen llatinoamericà, però les noves generacions són els fills dels dominicans, veneçolans i cubans que van venir fa anys i han nascut aquí i el potencial del beisbol estatal està en la integració de tota aquesta comunitat llatinoamericana, que arriba amb la seva gastronomia i la seva música i també porten el guant de beisbol sota el braç perquè és el seu esport. Encarnación hi està d’acord, creu que l’aportació llatinoamericana farà pujar el nivell i que només estem veient el principi d’aquest creixement: “aquí el beisbol no és famós, l’esport número 1 a Europa és el futbol. Per als llatinoamericans l’esport número 1 és el beisbol i sempre que estem lluny de casa intentem portar aquest esport amb nosaltres. Els pares llatinoamericans intenten inculcar el beisbol als seus fills nascuts a Espanya perquè és el que els agrada i volen mostrar als seus fills un bon camí a nivell esportiu“.
Sobre la tornada d’aquest disciplina al programa olímpic a Los Angeles 2028, el tercera base català es mostra encantat: “D’aquí a cinc anys en tindré 28 i mai vaig pensar jugar en el nivell que estic, mai vaig pensar representar el país on visc des de fa més de 10 anys i per a mi és un orgull. Per als jugadors de la selecció espanyola anar a uns Jocs Olímpics és el nivell més alt al que podem arribar. Per un jugador que viu i juga aquí, és el top, el màxim. Personalment, em fa molta il·lusió poder jugar uns Jocs Olímpics, quan van anunciar que el beisbol tornaria a ser olímpic tots els jugadors que juguem aquí ens vam emocionar perquè hi ha joves que estan creixent i d’aquí a cinc anys poden ser esportistes olímpics. Hi ha nois de 14 anys que poden fer el boom i amb 19 o 20 anys poden anar a uns Jocs Olímpics. Serà una gran il·lusió per a tots si la selecció espanyola es classifica per als Jocs. L’esport creixerà, augmentarà la seva massa social i els països on es juga més a beisbol tombaran la seva mirada cap aquí“.
Imatges cedides per Wander Encarnación
